Apalachees

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Apalachee (llengua muskogi).
Infotaula de grup humàApalachee
Apalachee Nation flag.svg
Tipus ètnia
Població total 300 (2000)
Llengua Apalachee (†), anglès
Religió Cristianisme
Grups relacionats choctaw, chickasaw i seminola.
Regions amb poblacions significatives
EUA (Louisiana
Modifica les dades a Wikidata

Els Apalachee eren una tribu muskogi de Florida, el nom dels quals prové del choctaw i vol dir "gent de l'altre cantó".

Gilmer Bennett, cap de la Banda Talimali d'Apalachees

Localització[modifica]

Vivien al NO de Florida, entre els rius Aucilla i Apalachicola, a la badia d'Apalachee, vora l'actual Tallahassee.

Demografia[modifica]

El 1600 eren 25.000, però foren reduïts a 8.000 indis el 1655 i a 5.000 el 1676. Actualment se'ls considera extints, ja que els supervivents s'integraren en els creek i choctaw. Nogensmenys, uns 300 que viuen a Louisiana lluiten des de fa anys pel seu reconeixement com a Nació Apalachee.

Costums[modifica]

Es dividien en clans per línia matriarcal; els caps eren hereditaris, i probablement, també per línia materna. Eren industriosos, i conreaven moresc, taronges i carabasses, alhora que també tenien fama de bons guerrers. Antigament vivien en unes 20 viles fetes de cases de pals i fulls de palmera, que després tindria cadascuna la seva missió franciscana

Història[modifica]

Reberen per primer cop els espanyols Pánfilo de Narváez el 1528 i Hernando de Soto el 1539, als quals es mostraren hostils des d'un principi. I cap al 1600 van rebre missioners franciscans que els van evangelitzar i convertir gairebé a tots el 1633.

Cap al 1655 tenien vuit ciutats, però més tard, el 1656, es revoltaren amb els timucua, tot i que es mantingueren com aliats dels espanyols, cosa que repetiren el 1657 perquè els obligaren a treballar a Saint Augustine. Tot i així, foren atacats sovint pels creek, esperonats pels anglesos.

El 1702 s'aliaren amb els espanyols i atacaren Carolina del Sud, però el 1703 foren vençuts per un combinat d'anglesos i creek. Cap al 1705 foren vençuts definitivament i gairebé exterminats tots. El colonel James Moore en capturà uns 1.400 i els va dur a Carolina del Sud com a esclaus dels creek, que a poc a poc els assimilaren a la tribu.

Els que restaven a Florida el 1715, ajudaren a la revolta yamasee i per això hagueren de marxar a Mobile amb els francesos el 1763, on els assimilaren i mestissaren. El 1819 els dispersaren i foren integrats dins els seminola.

Nogensmenys, des del 1997 dirigits pel holata (cap) Gilmer Bennett de la Banda Talimali Band dels indis Apalachee, lluiten pel seu reconeixement a nivell federal com a nació ameríndia, però encara no està reconeguda.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apalachees Modifica l'enllaç a Wikidata