Apiteràpia
L'apiteràpia és una forma de medicina alternativa sense suport científic[1][2] que utilitza verí d'abella (apitoxina) i productes apícoles, com mel, pròpolis i gelea reial en la prevenció i tractament de diferents condicions clíniques. Tampoc no hi ha suport científic per al seu ús en el tractament de malalties greus com ara càncer o esclerosi múltiple.[3][2]
Tot i això, alguns estudis preliminars in vitro han suggerit possibles efectes antiinflamatoris o analgèsics d’alguns components del verí, com la melitina o l’apamina, però aquestes troballes no han estat confirmades en assaigs clínics controlats, motiu pel qual no es recomana el seu ús terapèutic fora de contextos experimentals.
Història
[modifica]L'ús i consum terapèutics dels productes de les abelles, no del seu verí, és present a les pràctiques de medicina tradicional xinesa, coreana, russa, egípcia i grega,[4][5] i també van ser usades en temps d'Hipòcrates i Galè.[6][7]
L'apiteràpia moderna, específicament l'ús terapèutic del verí d'abella, va ser iniciat pel metge austríac Philip Terc, a l'article publicat el 1888: "Ueber eine merkwürdige Beziehung des Bienenstichs zum Rheumatismus" (Informe sobre una connexió peculiar entre les picades d'abella i el reumatisme).[8]
La seva popularitat més recent en l'àmbit de la medicina alternativa s'atribueix al metge hongarès Bodog F. Beck, que va encunyar el terme apiteràpia ("apitherapy'') el 1935,[9] i a l'apicultor nord-americà Charles Mraz (1905-1999) qui la va promoure a la segona meitat del segle XX.[10]
Actualment, l’apiteràpia continua sent practicada en alguns països dins del marc de les medicines complementàries, especialment a l’Àsia i a l’Europa de l’Est, tot i que la majoria d’associacions mèdiques internacionals no la reconeixen com a tractament mèdic vàlid.
Riscos i efectes adversos
[modifica]El tractament amb verí d'abella causa amb freqüència efectes adversos[11] i l'exposició freqüent al verí també pot provocar artropatia.[12] En persones sensibles, els compostos del verí poden actuar com a al·lèrgens, causant un espectre de reaccions al·lèrgiques que poden variar des d'inflamació local lleu a reaccions sistèmiques greus, xoc anafilàctic o fins i tot la mort.[13]
L'apiteràpia coneguda com a "acupuntura amb abelles vives" és "insegura i desaconsellable", segons els investigadors que van estudiar el cas de la mort d'una dona de 55 anys que va morir el març del 2018, després de rebre aquest tractament[13] i patir un episodi anafilàctic greu al què el professional d'apiteràpia no va respondre administrant adrenalina.[14] Tot i que la pacient va poder ser estabilitzada pel personal de l'ambulància camí a l'hospital, aquesta va morir setmanes més tard per les complicacions mèdiques que van resultar en una insuficiència orgànica múltiple.[15]
Segons revisions sistemàtiques recents, la taxa d’efectes adversos associats a la teràpia amb verí d’abella és significativament més alta que en altres pràctiques complementàries, fet que ha portat organismes com l’Organització Mundial de la Salut i el National Center for Complementary and Integrative Health (NCCIH) dels Estats Units a advertir-ne dels riscos potencials i a recomanar que no s’utilitzi fora d’entorns clínics controlats
Referències
[modifica]- ↑ «Chapter 9: Pharmacologic and Biologic Therapies». A: Ades. American Cancer Society Complete Guide to Complementary and Alternative Cancer Therapies. 2nd. American Cancer Society, 2009, p. 704–708. ISBN 978-0-944235-71-3.
- 1 2 «Chapter 36: Apitherapy». A: The Complete Guide to Complementary Therapies in Cancer Care: Essential Information for Patients, Survivors and Health Professionals. World Scientific, 2011, p. 221–224. ISBN 978-981-4335-66-9.
- ↑ Steven Novella. «Bee Venom Therapy – Grassroots Medicine» (en anglès), 26-11-2008. Arxivat de l'original el 25 de marzo de 2015. [Consulta: 31 juliol 2019].
- ↑ «Pharmacological Alternatives for the Treatment of Neurodegenerative Disorders: Wasp and Bee Venoms and Their Components as New Neuroactive Tools» (en anglès). Toxins, 7, 8, 2015, p. 3179–3209. 10.3390/toxins7083179262952584549745.
- ↑ Russian Federation; In: WHO Global Atlas of Traditional, Complementary and Alternative Medicine, Part 2; page 136. World Health Organization, 2005. ISBN 978-9241562867.
- ↑ «Chapter 4: Apitherapy — Bee Venom Therapy». A: Grassberger. Biotherapy – History, principles and practice: A practical guide to the diagnosis and treatment of disease using living organisms. Springer, 4 de junio de 2013, p. 77–78. ISBN 978-94-007-6585-6.
- ↑ Venomous: How Earth's Deadliest Creatures Mastered Biochemistry. Farrar, Straus and Giroux, 9 de agosto de 2016. ISBN 978-0-374-71221-1.
- ↑ «Ueber eine merkwürdige Beziehung des Bienenstichs zum Rheumatismus» (en alemany). Wiener Medizinische Press, 29, 35, 26-08-1888, p. 1261–1263.
- ↑ «Chapter 4: Apitherapy — Bee Venom Therapy». A: Grassberger. Biotherapy – History, principles and practice: A practical guide to the diagnosis and treatment of disease using living organisms. Springer, 4 de junio de 2013, p. 77–78. ISBN 978-94-007-6585-6.
- ↑ «History of Apitherapy» (en anglès). Arxivat de l'original el 15 de mayo de 2006. [Consulta: 31 agost 2016].
- ↑ «Risk Associated with Bee Venom Therapy: A Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). PLOS ONE, 10, 5, 21-05-2015. 10.1371/journal.pone.0126971259964934440710.
- ↑ «Beekeeper's Arthropathy» (en anglès). The Journal of Rheumatology, 26, 12, 1999, p. 2684–2690. 10.1016/j.reuma.2018.02.01229530760 [Consulta: 24 març 2018].
- 1 2 Vazquez-Revuelta, Madrigal-Burgaleta. «Death due to Live Bee Acupuncture Apitherapy» (en anglès). [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ Robertson, Michelle «Woman dies after undergoing 'bee acupuncture' treatment famously touted by Gwyneth Paltrow» (en anglès). , 20-03-2018 [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ Lagerquist. «Woman's death after bee sting therapy shows practice is 'unsafe': study» (en anglès), 20-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 21 març 2018].