Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó
 Exemplar de l'Aplec de Rondayes mallorquines de 1930 a la Institució Pública Antoni Maria Alcover  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Antoni Maria Alcover i Sureda |
| Llengua | català |
| Publicació | Mallorca, cap valor |
| Gènere | Rondalla i folklore |
| Sèrie | |
| Part de | rondalles mallorquines |
L'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó és un recull de rondalles mallorquines compilat per mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda. Es publicaren a partir de 1880 en diverses publicacions, i entre 1896 i 1935 en diversos volums, sota el pseudònim de «Jordi des Recó».
Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el mallorquí original de l'època.
Origen
Segons el mateix Alcover, les primeres inquietuds envers la literatura popular li sorgiren llegint els contes d'Antonio de Trueba, i cap a 1880 el dr. Josep Miralles i Sbert l'encoratjà a escriure narracions en català popular: d'aquí sorgiren les Contarelles, unes narracions en mallorquí popular que anà publicant sota el pseudònim de «Jordi d'es Recó» en diaris i revistes i que recollí en un sol volum publicat el 1885 (Contarelles d'en Jordi des Recó).[1]
Alcover explica que la idea de recollir i publicar les rondalles que sempre havia sentit contar de nin a la possessió familiar de Santacirga li vengué l'estiu de 1889, entristit de veure com el mode de vida de la Mallorca rural anava reculant. Així doncs, a partir d'aquell any anà recollint rondalles i les anà publicant en diaris i revistes sota el mateix pseudònim amb què havia publicat les contarelles;[2] la primera rondalla publicada fou «Es jai de sa barraqueta», a la revista L'Ignorància, el 1880.[3] Més endavant començà a recopilar les rondalles en reculls, que publicà sota el títol d'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó a partir de 1896.[4]
Metodologia
Alcover tenia la intenció d'arribar a la versió ideal de les rondalles,[5] i era conscient que, per obtenir rondalles verament populars i de transmissió oral, havia de recórrer a informants del poble, que no les poguessin haver llegit; per això, principalment recorria a persones poc instruïdes i sovint analfabetes, malgrat que, en qualque ocasió, també recorregué de persones de més il·lustrades i fins i tot de la noblesa.[2] Alcover informa en cada rondalla de qui li l'ha contada, i de quin poble era.
Pel que fa a les passes intermèdies entre el moment en què l'informant li contava una rondalla i el moment en què ell la passava per escrit, Alcover tenia una llibreta en què resumia les rondalles i indicava variants (perquè sovint tenia més d'un informant), correccions i altres anotacions. A partir d'aquestes anotacions, posteriorment passava per escrit la història, fent-se servir dels seus coneixements pel que fa a l'estil de la prosa rondallística popular mallorquina, molt expressiva i irònica. Sembla que en en moment de l'acte narratiu, Alcover només prenia unes notes molt breus, amb "les frases de més relleu y les paraules especials que emprava el contador"; posteriorment, feia una versió esquemàtica, prèvia a la redacció final, en unes llibretes que s'han conservat fins a l'actualitat.[6]
Pel que fa als biaixos, el més evident i conegut és la censura moral que aplicava, com a personatge religiós i ideològicament conservador que era. Així doncs, en general Alcover reproduïa fidelment l'esperit de les rondalles que sentia rebutjant però tot contingut indecent, escatològic, irreverent o antilcerical. En general, aquelles rondalles que considerava irreverents o indecents ni tan sols les anotava, i només hi ha tres o quatre casos de rondalles anotades en les llibretes que posteriorment no publicà; en altres casos en què aquests elements eren narrativament prescindibles, els ometia en les versions definitives (però s'han conservat en les llibretes).[7] Val a dir que això no eximeix les rondalles de tot contingut escabrós i maliciós de manera absoluta: hi apareixen casos d'adulteri, seducció, bestialisme i fornicació, sempre presentats amb delicadesa i pulcritud en el llenguatge, sovint per mitjà d'insinuacions.[8]
Llegat
Les rondalles d'Alcover tengueren una gran popularitat. Inicialment, la fama els vengué del fet que es publicaven en diaris i revistes molt populars, però també els volums de l'Aplec es feren molt famosos: segons Moll, sumant totes les edicions de les rondalles se n'arribaren a vendre mig milió d'exemplars.[9] La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio entre la darreria dels anys cinquanta fins a mitjan anys setanta. Fou un dels programes amb més succés de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava en el programa Francesc de Borja Moll, deixeble d'Alcover.[10]
En general, els estudis sobre literatura catalana els han dedicat poca atenció, i solament són habituals a l'acadèmia com a material folclòric, i no pas com a obra literària. Amb tot, la qualitat literària i el valor d'Alcover com a narrador han estat lloats per autors com Josep Pla, Josep Maria Llompart i Jaume Vidal Alcover, i més criticats per altres com Llorenç Riber, Maria Antònia Salvà i Antoni Griera.[9]
Publicació i edicions
Inicialment, i a partir de 1880, Alcover anà publicant les rondalles que recollia en diaris i revistes, sovint dividides en diversos nombres. Més endavant, es decidí a recollir-les en una publicació en diversos toms.[3]
Entre 1896 i 1904 publicà quatre toms a l'estampa tipogràfica Catòlica de Sant Joan. Però aquestes tirades foren poc ambicioses i s'acabaren aviat, i, mentre encara tenia diversos volums per publicar, començà a reeditar els volums publicats. Amb tot, per exigències editorials de magnitud dels volums, les rondalles contingudes en les reedicions no corresponien sempre amb els volums corresponents de les primeres edicions: a tall d'exemple, les primeres edicions dels dos primers volums (1896 i 1897) no contenen les mateixes rondalles que les tirades publicades com a volum I i II de la segona edició (1906 i 1907). Encara més, una tercera tirada publicada com a volum I i II (1913 i 1915) consta com a segona edició, malgrat que no és una reimpressió de la segona tirada perquè ni tan sols conté les mateixes rondalles. De l'edició de tots aquests volums s'encarregaren diversos editors i estampes fins a 1925, en què es començaren a editar en la impremta del mateix Alcover.[4]
A la mort d'Alcover el gener de 1932 s'havien publicat dotze volums, la major part amb una o diverses reedicions. Però d'entre les rondalles que Alcover havia recollit en vida no totes s'havien editat i publicat: n'hi havia que s'havien publicat en diaris però no figuraven en cap tom, i n'hi havia que romanien inèdites del tot. Fou llavors que el seu hereu, Francesc de Borja Moll, es proposà de publicar tot el material rondallístic d'Alcover, a més de reeditar el que ja s'havia publicat i es trobava esgotat.[3][4]
Per a aquest projecte de reedició, Moll desistí de seguir la classificació per volums que havia seguit Alcover, perquè, com s'ha vist, el mateix Alcover no era consistent amb les rondalles que figuraven a cada volum, i perquè els volums eren d'extensió desigual. Així, començà una edició definitiva de les rondalles, que comprendria 24 volums d'extensió similar i reuniria totes les rondalles d'Alcover, publicades i inèdites. Aquesta edició en 24 volums, editada inicialment per l'Impremta de Mossèn Alcover, posteriorment esdevinguda l'Editorial Moll, s'acabà el 1972, i ha esdevengut l'edició canònica.[11]
Existeixen edicions recopilatòries de rondalles, com ara el nombre 196 del volum XII de la col·lecció Lectura Popular (1917), o l'edició de col·leccionista Les millors rondalles de Mallorca (Editorial Moll, 1946).[12]
El 1996, i coincidint amb el centenari de l'edició del primer volum de les rondalles, es publicà el primer volum de l'edició definitiva de les rondalles: una edició crítica i comentada a càrrec del filòleg Josep Antoni Grimalt i Gomila amb la col·laboració de Jaume Guiscafrè. Aquesta edició, en nou volums, recull totes les rondalles publicades per Alcover, fins i tot les catorze que Moll no va incloure mai a la seva edició definitiva, i també conté totes les variants que sorgiren d'una edició a l'altra, a més de les anotacions de les llibretes d'Alcover. Finalment, l'edició conté una catalogació de cadascuna de les rondalles segons l'índex Aarne-Thompson.[11][13][14]
Pel que fa a les il·lustracions, a partir del volum IV les rondalles van acompanyades de dibuixos de Francesc de Borja Moll i del seu germà Josep. Per la seva banda, les il·lustracions de l'edició de 1947 són de Pere Prat i Ubach.[15]
Edicions
|
|
Notes
- 1 2 Aquesta tirada de dos volums, publicada com a segona edició dels volums I i II, és en realitat una reedició en dos volums del volum II.
- 1 2 Aquesta «segona edició» dels volums I i II és, en realitat, la tercera tirada publicada com a volum I i II, malgrat ésser publicada com a segona edició (i no com a tercera); la primera tirada publicada com a segona edició (1906 i 1907) és, en realitat, una reedició en dos volums del segon volum.[16]
- 1 2 Aquesta tercera edició dels volums I i II és, en realitat, una reedició de la primera edició del volum II, ometent «En Gostí lladre» i «Tres germans deixondits», i afegint «Una qui no volia pastar», de la primera edició del volum III.
- ↑ Aquesta edició és la quarta tirada publicada com a «tom I», però no és una reimpressió de la tercera edició de 1925, sinó una edició amb rondalles procedents d'altres volums.
Referències
- ↑ Grimalt, 1996, p. 10.
- 1 2 Grimalt, 1996, p. 11.
- 1 2 3 Guiscafrè, 2024, p. 359.
- 1 2 3 Grimalt, 1996, p. 37.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 14.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 12.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 15.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 16.
- 1 2 Grimalt, 1996, p. 21.
- ↑ «Las 'rondaies', de las ondas al papel». Última Hora, 20-04-2016.
- 1 2 «La nova edició de les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover, a punt després de tres dècades de feina». Fora Vila, 01-12-2022.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 38-39.
- ↑ Guiscafrè, 2024.
- ↑ «Entrevista a Jaume Guiscafrè». Fora Vila, 14-02-2023.
- ↑ Grimalt, 1996, p. 25.
- ↑ Grimalt, 1996.
Bibliografia
- Grimalt, Josep A. «Intruducció». A: Antoni Maria Alcover. Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi d'es Racó. Mallorca: Editorial Moll, 1996.
- Guiscafrè, Jaume «L'edició comentada de l'Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi d'es Racó, d'Antoni Maria Alcover». Revista d'estudis romànics, 46, 2024.
