Apofil·lita
| Apofil·lita | |
|---|---|
 |
|
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Fórmula química | KCa4[F(Si4O10)2] · 8H2O |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Color | blanc, incolor, vermell, verd, violeta |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,3 a 2,4 |
| Referències | [1] |
 |
|
Apofil·lita és el nom que reben popularment tres minerals silicats (fil·losilicats): fluorapofil·lita-(K), fluorapofil·lita-(Na), hidroxiapofil·lita-(K). Reben el seu nom del grec ἀπόΦυλλίςο apophyllizein (exfoliar-se), una referència a la tendència d'aquesta classe per formar escates part quan s'escalfa, a causa de la pèrdua d'aigua. Originàriament, el nom del grup feia referència a un mineral específic, però es va redefinir el 1978 per representar a una classe de minerals de composició química similar. Aquests minerals es troben típicament com minerals secundaris en vesícules en basalt i a altres roques volcàniques. Un canvi recent en el sistema de nomenclatura emprat per a aquest grup va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional, eliminant els prefixos dels noms de les espècies i afegint sufixos per designar l'espècie.
Espècies i varietats[modifica | modifica el codi]
Totes tres espècies cristal·litzen en el sistema tetragonal:
- Fluorapofil·lita-(K), o apofil·lita-(KF), amb fórmula KCa4Si8O20(F,OH) · 8H2O, pot ser de color blanc, incolora, groga, verda o violeta. La seva duresa és de 4,5 a 5 a l'escala de Mohs.[2]
- Fluorapofil·lita-(Na), o apofil·lita-(NaF), amb fórmula KCa4Si8O20(OH,F) · 8H2O, és de color blanc o incolora. La seva localitat tipus és la mina Sampo, Okayama, Japó.[3]
- Hidroxiapofil·lita-(K)., o apofil·lita-(KOH), amb fórmula Na4Si8O20F · 8H2O, és de color marró, groga o incolora. La seva localitat tipus es troba a Carolina del Nord, Estats Units.[4]
La cromociclita és una varietat d'apofil·lita que mostra els anells d'interferència de color quan es veu en llum polaritzada convergent.[5]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, les diferents apofil·lites pertanyen a "09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços" juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), armstrongita, okenita, nekoita, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaita, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Apophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Fluorapophyllite-(K)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Fluorapophyllite-(Na)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Hydroxyapophyllite-(K)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
- ↑ «Chromocyclite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apofil·lita |
