Apol·linar de Ravenna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Apol·linar de Ravenna
Saint Apollenaris.jpg
Mosaic a Sant'Apollinare in Classe (Ravenna), s. VI
 Bisbe 


 Arquebisbe 

Dades biogràfiques
Naixement Απολλινάριος της Ραβένας (Apollinários tes Rabénas)
Primera meitat del segle I
Antioquia de Síria (actual Turquia)
Mort 23 de juliol, ca. 70
Ravenna (Itàlia)
Sepultura Sant'Apollinare in Classe (Ravenna)
Activitat professional
Ocupació Sacerdot
Època Imperi Romà
Bisbe i màrtir
Commemoració a Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Ravenna
Festivitat 20 de juliol
Iconografia Pal·li de bisbe, palma del martiri
Patronatge Emília-Romanya, Ravenna; Aquisgrà, Burtscheid, Düsseldorf, Remagen
Modifica dades a Wikidata

Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Apol·linar era d'Antioquia a la província romana de Síria i va ésser deixeble de sant Pere apòstol, que hi havia anat cap a l'any 44. Pere el va ordenar i el va enviar a Ravenna, on arribà i guarí l'esposa del tribú, que es va convertir amb la seva família al cristianisme. El jutge se n'assabentà i va cridar el sant, comminant-lo a fer sacrificis als déus. En negar-s'hi, fou colpejat fou desat per mort a un camí. Una vídua cristiana el recollí i en tingué cura fins que va sanar. Un cop va tornar a predicar, fou novament detingut i decapitat.

El moment del seu martiri se situa entre el regnat de Vespasià, al segle i, o el de Valent, al segle ii, un 23 de juliol, tot i que la festivitat és el 20 de juliol.

La primera menció que se'n fa és la del martirologi de sant Jeroni, del començament del segle v, on s'anota: «X kl aug. Ravennæ Apollinaris» i qualifica el sant com a "confessor" i "sacerdot", mab festa el 23 de juliol. Sant Pere Crisòleg va pronunciar un sermó, el 128, on ofereix algunes dades del sant, dient que era bisbe i màrtir.

La Passio sancti Apollinaris, del segle vii, potser obra de l'arquebisbe Maur (642-671), és una font poc fiable, ja que és tardana i té com a objectiu afavorir l'església de Ravenna enfront de la de Milà, d'on depenia. La Llegenda àuria, ja al segle xiv, reelabora aquests materials.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al lloc del martiri, al port de Ravenna (Classe) s'erigí al segle vi l'església de Sant'Apollinare in Classe. Cap al segle ix es traslladaren les relíquies a l'interior de les muralles, a la nova església de Sant'Apollinare Nuovo; en 1748 es tornaren a portar a l'antiga basílica del port.

Va ésser molt popular, ja que era considerat com un sant "nacional" de l'Imperi bizantí a Occident.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·linar de Ravenna Modifica l'enllaç a Wikidata