Apol·linar de Ravenna

De Viquipèdia
Infotaula de personaSant Apol·linar de Ravenna
Saint Apollenaris.jpg
Mosaic a Sant'Apollinare in Classe (Ravenna), s. VI Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΑπολλινάριος της Ραβένας (Apollinários tes Rabénas)
segle I Modifica el valor a Wikidata
Antioquia de l'Orontes Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 75 dC Modifica el valor a Wikidata
Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant'Apollinare in Classe (Ravenna) 
Bisbe
Arquebisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Bisbe i màrtir
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeRavenna
Festivitat20 de juliol
IconografiaPal·li de bisbe, palma del martiri
Patró deEmília-Romanya, Ravenna; Aquisgrà, Burtscheid, Düsseldorf, Remagen

Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.[1][2]

Biografia[modifica]

Apol·linar era d'Antioquia a la província romana de Síria i va ésser deixeble de sant Pere apòstol,[3] que hi havia anat cap a l'any 44. Pere el va ordenar i el va enviar a Ravenna,[4] on arribà i guarí l'esposa del tribú, que es va convertir amb la seva família al cristianisme. El jutge se n'assabentà i va cridar el sant, comminant-lo a fer sacrificis als déus. En negar-s'hi, fou colpejat fou desat per mort a un camí. Una vídua cristiana el recollí i en tingué cura fins que va sanar. Un cop va tornar a predicar, fou novament detingut i decapitat.

El moment del seu martiri se situa entre el regnat de Vespasià, al segle i, o el de Valent, al segle ii, un 23 de juliol, tot i que la festivitat és el 20 de juliol.[5]

La primera menció que se'n fa és la del martirologi de sant Jeroni, del començament del segle v, on s'anota: «X kl aug. Ravennæ Apollinaris» i qualifica el sant com a "confessor" i "sacerdot", amb festa el 23 de juliol. Sant Pere Crisòleg va pronunciar un sermó, el 128, on ofereix algunes dades del sant, dient que era bisbe i màrtir.

La Passio sancti Apollinaris, del segle vii, potser obra de l'arquebisbe Maur (642-671), és una font poc fiable, ja que és tardana i té com a objectiu afavorir l'església de Ravenna enfront de la de Milà, d'on depenia. La Llegenda àuria, ja al segle xiv, reelabora aquests materials.

Veneració[modifica]

Al lloc del martiri, al port de Ravenna (Classe) s'erigí al segle vi l'església de Sant'Apollinare in Classe. Cap al segle ix es traslladaren les relíquies a l'interior de les muralles, a la nova església de Sant'Apollinare Nuovo; en 1748 es tornaren a portar a l'antiga basílica del port.

Va ésser molt popular, ja que era considerat com un sant "nacional" de l'Imperi Romà d'Orient a Occident.

Referències[modifica]

  1. Campbell, T. «St. Apollinaris». A: The Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1907. 
  2. «Apol·linar de Ravenna». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-06-1986. [Consulta: 3 abril 2022].
  3. Tabbernee, William. Early Christianity in Contexts: An Exploration across Cultures and Continents (en anglès). Baker Academic, 2014-11-18. ISBN 978-1-4412-4571-7. 
  4. Tylenda, Joseph N. Saints and Feasts of the Liturgical Year (en anglès). Georgetown University Press, 2003, p. 133. ISBN 978-0-87840-399-8. 
  5. Jäggi, Carola. «Ravenna in the sixth century: the archaeology of change». A: Ravenna: its role in earlier medieval change and exchange. University of London Press, 2016, p. 87–110. ISBN 978-1-909646-14-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·linar de Ravenna