Apol·lo de Veïs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaApol·lo de Veïs
GiorcesVeiiApollo1.jpg
Tipus estàtua
Creador Vulca
Creació dècada del 550 aC
Moviment art etrusc
Material terracota
Col·lecció Museu Nacional Etrusc (Roma)
Modifica les dades a Wikidata

L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional».[1]

Es troba exposada al Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia a Roma.[1]

Lloc de la troballa[modifica]

Fou descobert l'any 1916 al temple de Portonaccio, un santuari construït en honor a la deessa de la saviesa i les arts Menrva (per als etruscs o Minerva per als romans), un dels més importants d'Etruria, pertanyent a l'antiga ciutat etrusca de Veïs, avui regió italiana de l'Alt Laci.

Autor[modifica]

L'escultura se li atribueix a l'escultor etrusc Vulca, l'únic artista etrusc del que es coneix el nom.[2]

Estil i característiques tècniques[modifica]

Aquesta escultura pertany a l'art etrusc, amb importantíssima influència de l'art escultòric grec. L'estàtua mesura 1,80 centímetres d'alt i està realitzada en terracota, el material més usat a les escultures etrusques.

Formava part d'una escena d'Apol·lo i Hèracles lluitant per la Cérvola de Cerinea, dotze metres per sobre del sòl, sobre bigues a l'Acroteri del Santuari de Minerva de Portonaccio, prop de Veïs. Apol·lo, vestit amb una túnica i capa curta, avança cap a la seva esquerra amb el seu braç dret estirat i doblegat (el seu braç esquerre està cap al sòl potser amb un arc a la seva mà); Hèrcules, amb la cérvola lligada al voltant de les seves cames, s'estira cap a la dreta, inclinant-se per atacar amb la seva porra i amb el seu tors en una corba violenta.[3]

L'estàtua va ser trobada dempeus, resistint els atacs dels romans a la ciutat de Veïs, la primera ciutat etrusca conquistada per Roma.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Horst Woldemar Janson; Anthony F. Janson History of Art: The Western Tradition. Prentice Hall Professional, 2003, p. 172–. ISBN 978-0-13-182895-7. 
  2. Barbara E. Borg. A Companion to Roman Art. Wiley, 9 setembre 2015, p. 97–. ISBN 978-1-118-88609-0. 
  3. Giuliano Bonfante; Larissa Bonfante The Etruscan Language: An Introduction, Revised Edition. Manchester University Press, 2002, p. 17–. ISBN 978-0-7190-5540-9. 

Fonts[modifica]

  • Spivey, Nigel. Etruscan Art. Londres: Thames and Hudson, 1997. 

Enllaços externs[modifica]