Vés al contingut

Apol·lo i Dafne (Bernini)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaApol·lo i Dafne
Apollo e Dafne (italià) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Part deCol·lecció Borghese Modifica el valor a Wikidata
CreadorGian Lorenzo Bernini Modifica el valor a Wikidata
Creació1622 ↔ 1625
1622
ComitentScipione Caffarelli Borghese Modifica el valor a Wikidata
Gèneregrup escultòric Modifica el valor a Wikidata
Movimentbarroc Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre de Carrara Modifica el valor a Wikidata
Basat enLes Metamorfosis Modifica el valor a Wikidata
Mida243 (alçària) cm
Col·leccióGaleria Borghese (Roma Capitale) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariCV Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Bernini:(5.4) Modifica el valor a Wikidata

Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623.[1] per encàrrec del cardenal Scipione Caffarelli-Borghese, Pertany a l'estil barroc.[2]

Es tracta d'una escultura de grandària real, de marbre, exposada a la Galeria Borghese a Roma.[3]

Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. Era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneu, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.[3]

La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis (Llibre 1, 4). Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.[2][3]

Tractant-se de l'encàrrec d'un cardenal, tot i la temàtica mitològica, l'obra i la faula que representa tenen una lectura simbòlica en clau de moral cristianaː aquell que es deixa captivat per l'amor i les sensacions fugisseres només recollirà fruits amargs.

Aquesta escultura captura el moment en què Dafne es transforma en llorer mentre escapa d'Apol·lo, que la perseguia enamorat.[1]

Aquesta escultura es va inspirar en l'Apol·lo de Belvedere de Leocares. La composició es realitza en pla-relleu, amb dinamisme i difuminació.[2]

Referències

[modifica]