Apol·lodor d'Akharne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaApol·lodor d'Akharne
Biografia
Naixement394 aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Arcont epònim
349 aC – 348 aC
Choregus
Estrateg
Trierarch (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, militar i orador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPasió d'Atenes Modifica el valor a Wikidata  i Archippe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Apol·lodor d'Akharne (en grec Ἀπολλόδωρος), nascut a Akahrne, era fill del banquer Passió d'Atenes, un banquer famós d'Àtica.

Biografia[modifica]

Tenia 24 anys quan el seu pare va morir, l'any 370 aC, i la seva mare es va casar amb Formió, un llibert del banquer. La mare va morir el 360 aC i va deixar un fill, Pasicles sota la custòdia del pare.

Alguns anys després, al voltant del 350 aC, quan Apol·lodor era arcont epònim d'Atenes, va iniciar un judici contra Formió, el seu padrastre. Va ser defensat per Demòstenes amb un discurs que encara es conserva (Ὑπὲρ Φορμίωνος παραγραφή). Quan Apol·lodor va atacar més endavant els testimonis que havien donat suport a Formió, Demòstenes li va escriure els dos discursos que també es conserven, amb el títol de Περὶ τοῦ Στεφάνου τῆς τριηραρχίας. Apol·lodor es va veure implicat en altres judicis molt importants, per a la majoria dels quals Demòstenes li va escriure les defenses. Molts d'aquests discursos es conserven en el corpus d'obres de Demòstenes. encara que alguns d'aquests es considera que són del propi Apol·lodor o, en tot cas, d'un Pseudo-Demòstenes.

L'últim discurs que se li atribueix a Apol·lodor és Κατὰ Νεαίρας, que potser es pot datar l'any 340 aC, quan ell tenia cinquanta-quatre anys i va fer d'advocat en aquest judici. El cas gira en entorn a l'acusació de Neera, una estrangera que es casà amb un atenès i feia passar els seus fills per atenesos, quan era conditio sine qua non per a la ciutadania atenesa que ambdós progenitors fossin nascuts a Atenes. El discurs aprofundeix molt en la vida de Neera i, per això, es tracta d'una de les fonts més valuoses per als historiadors a l'hora de conèixer com era la vida per a les dones a Atenes durant l'època clàssica. A més, també dona molt informació sobre la condició d'una hetera consumada, essent també una gran font per a l'estudi de la prostitució en l'antiguitat.[1][2]

Traduccions al català[modifica]

  • Judici a una meuca. (Contra Neera). Traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll. Adesiara editorial, Martorell, 2016.

Referències[modifica]

  1. Apol·lodor, 2016.
  2. 1.Apollodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 232-233

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Apol·lodor. Llabrés Ripoll, Maria Rosal (ed.). Judici a una meuca (contra Neera) (en grec-català). Martorell: Adesiara, 2016 (Aetas ; 26). ISBN 9788492405985.