Apol·lodor el Gramàtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaApol·lodor el Gramàtic
Nom original(grc) Ἀπολλόδωρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 180 aC Modifica el valor a Wikidata
Antiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Mort120 aC ↔ 110 aC Modifica el valor a Wikidata (69/79 anys)
Antiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, poeta, escriptor, arquitecte i mitògraf Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDiògenes de Babilònia, Paneci de Rodes i Aristarc de Samotràcia Modifica el valor a Wikidata

Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un gramàtic atenenc fill d'un home dit Asclepíades i deixeble d'Aristarc, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni. Va florir cap a l'any 140 aC, pocs anys després de la destrucció de Corint. No es coneix res de la seva biografia.

Va escriure alguns llibres històrics i altres sobre variats temes. Se sap que una de les seves obres històriques (χρονικά), la va escriure el 143 aC i la va dedicar a Àtal II de Pèrgam, que va morir l'any 138 aC, però no se sap si Apol·lodor va viure més enllà d'aquesta data.

De les obres que va escriure només n'ha quedat una, i encara de forma parcial, que porta el títol de Βιβλιοθήκη (Biblioteca) i consta de tres llibres. És la millor entre les obres existents d'aquest tipus. Conté un relat ben ordenat de nombrosos temes de la mitologia i de l'època dels herois de Grècia. L'obra recull molts passatges dels poetes, especialment dels poetes eòlics, de logògrafs i d'historiadors. Comença parlant de l'origen dels déus i arriba fins a l'època de Teseu, on sobtadament s'acaba. La part final, conté les històries de les famílies de Pèlops i Atreu, i probablement incloïa tot el cicle de Troia. La primera part de l’obra parla dels antics mites de la teogonia (origen dels déus) i la cosmogonia (origen del món), ordenats segons les diferents creences dels països grecs, segons diu Foci. Els antics van valorar molt aquesta obra, ja que constituïa una recopilació dels comentaris sobre el tema fets pels poetes grecs, i que avui tenen molt de valor, ja que la majoria de les obres de les quals Apol·lodor va obtenir la seva informació, així com d'altres obres semblants a la d'Apol·lodor, ara no existeixen.

Apol·lodor relata les seves històries mítiques amb un estil senzill i parla només d'allò que va trobar a les seves fonts, sense interpolar res ni modificar les formes genuïnes de les llegendes per intentar explicar-ne el significat. Amb aquesta simplicitat extrema, la Biblioteca esdevé més un catàleg d'esdeveniments que no pas una història, però alhora serveix per reconèixer les diferents fonts d'Apol·lodor. De totes maneres, aquesta obra ara és atribuïda a l'autor conegut com el Pseudo-Apol·lodor.

Se li va atribuir un catàleg sobre copes i vasos, però segons Ateneu de Naucratis el va escriure Apol·lodor de Cirene. Segons Natalis Comes fou també Apol·lodor de Cirene el que va escriure aquesta obra anomenada Biblioteca.

De les seves obres perdudes en resten alguns fragments esparsos¨

  • 1. Περὶ τῶν Ἀθήνησιν ἑταίρων, sobre els cortesans atenencs. Recollit per Ateneu de Naucratis.
  • 2. Ἀντιγραφὴ πρὸς τὴν Ἀριστοκλέους ὲπιστμήν, que també recull Ateneu.
  • 3. Γῆς περίοδος, κωμικῷ μέτρῳ, és a dir, una Geografia Universal en versos iàmbics, recollida en part per Escimne de Quios segons menciona Estrabó.
  • 4. Περὶ Ἐπιχάρμου, un comentari sobre les obres de teatre del poeta còmic Epicarm, en deu llibres, mencionat per Porfiri i per Plotí.
  • 5. Ἐτυμολογίαι, o Etimologies, una obra a la qual es fa referència sovint, encara que no sempre amb aquest títol.
  • 6. Περὶ Θεῶν, en vint-i-quatre llibres. Aquesta obra contenia la mitologia grega, els orígens dels déus. La Biblioteca, que explicava les èpoques heroiques, n'era una mena de continuació.
  • 7. Περὶ νεῶν καταλόγου o περὶ νεῶν, una explicació històrica i geogràfica del Catàleg de les naus al segon llibre de la Ilíada. Constava de dotze llibres, i sovint la cita Estrabó i altres escriptors antics.
  • 8. Περπὶ Σώφρονος, un comentari sobre els μῖμος (Mims) de Sofró. Ateneu de Naucratis cita el tercer llibre i el quart es troba mencionat en un escoli sobre Aristòfanes.
  • 9. Χρονικὰ o χρονικὴ σύνταξις, una crònica en versos iàmbics, que contenia una història de 1040 anys, des de la destrucció de Troia (1184) fins a la seva pròpia època, el 143 aC. Era una mena de continuació de la Biblioteca, i completava la història des de l'origen dels déus i del món fins al moment en què va viure. No se sap quants llibres la componien. Esteve de Bizanci menciona un quart llibre, i Jordi Sincel·le també menciona l'obra.[1]

Referències[modifica]

  1. 17.Apollodorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 234