Apologia d'un matemàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Apologia d'un matemàtic és un un assaig escrit el 1940 pel matemàtic britànic G. H. Hardy. Tracta l'estètica de la matemàtica amb una mica contingut personal, i permet que el públic arribi a comprendre la ment d'un matemàtic.

Hi van haver dues raons que van empènyer a Hardy a justificar la seva vida dedicada a les matemàtiques:

  • Amb 62 anys, Hardy sabia que estava envellint i trobava més difícil de treballar en matemàtiques. El fet de dedicar temps a escriure l'assaig era una acceptació per part d'Hardy que la seva època com a matemàtic creatiu havia acabat. Creia que les matemàtiques s'haurien d'investigar per a l'interès. La funció d'un matemàtic és fer quelcom, demostrar nous teoremes... i no parlar de la qual cosa ell o altres matemàtics han fet. És una experiència malenconiosa quan un matemàtic professional es dedica a escriure sobre la matemàtica.
  • Amb el començament de la Segona Guerra Mundial, Hardy, un pacifista, va voler justificar la seva creença que la matemàtica havia de ser abraçada pel seu propi valor, en comptes de pel valor de les seves aplicacions. L'acte de dedicar-se a matemàtica per la seva puresa, per la seva perfecció interna i per la claredat dels seus conceptes subjacents. Hardy volia escriure un llibre on pogués explicar la seva filosofia matemàtica a la propera generació de matemàtics.

Referències[modifica | modifica el codi]