Aposta de Pascal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès..[1] Suposa que els humans aposten amb les seves vides si Déu existeix o no.

Pascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si Déu existís, i buscar creure en Déu. Si Déu no existeix, aquesta persona només tindrà una pèrdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Paradís) i evita tenir una pèrdua infinita (l'eternitat a l'Infern).[2]

L'aposta de Pascal estava basada en la idea del Déu cristià, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secció 233 del llibre Pensées ("Pensaments", publicat pòstumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apologètica cristiana.

A nivell històric, l'aposta de Pascal va ser trencadora ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat,[3] va marcar el primer ús formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Connor, James A. Pascal's wager : the man who played dice with God. San Francisco: HarperSanFrancisco, 2006, p. 180–1. ISBN 9780060766917. 
  2. "Blaise Pascal", Columbia History of Western Philosophy, page 353.
  3. Podgorski, Daniel. «A Logical Infinite: The Constrained Probabilistic Definitions of Chance and Infinity in Blaise Pascal's Famous Wager», 18-12-2015.
  4. Hájek, Alan. «Pascal's Wager», 06-11-2012.