Apoxiòmenos de Croàcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaApoxiòmenos de Croàcia
Tipusestàtua i obra d'art metàl·lica Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim) Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle II ae-s. I ae
Data de descobriment o invenció1996 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentLošinj Modifica el valor a Wikidata
Gènerenu heroic Modifica el valor a Wikidata
Movimentescultura de l'antiga Grècia
Materialbronze
Mida192 cm
LocalitzacióLošinj Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 32′ N, 14° 28′ E / 44.53°N,14.47°E / 44.53; 14.47

L'Apoxiòmenos de Croàcia és una estàtua de bronze datada probablement del s. II ae o de l'I ae. La trobaren al 1996 en un banc d'arena proper a l'illa croata de Vele Orjule, al sud de Losinj. Amb una grandària de 192 cm, amb tota probabilitat és un lluitador, un altre exemple del tema tradicional de l'art hel·lé de plasmar l'Apoxiòmenos, que sol representar un jove atleta, netejant-se amb un raspador la pols, suor i ungüent del cos amb el petit instrument corb que els romans anomenaven estrígil.

Al 2007, l'estàtua fou guardonada amb el Premi de Patrimoni Cultural Europa Nostra.[1]

Descobriment[modifica]

Recreació del fons marí on trobaren l'estàtua al 1996

Al 1996, el turista belga René Wouters estava bussejant en l'illot de Vele Orjule. Trobà al fons d'un banc d'arena, a una profunditat de 45 m, un cúmul d'elements que semblaven formes humanes. Era una estàtua atrapada al fons rocós que tenia el costat dret (part de l'esquena, cap i extremitats) saturats d'arena i llim. Notificaren el descobriment a la Secretaria de Cultura de Croàcia, que n'ordenà el 24 d'abril de 1999 la recuperació, duta a terme per bussos de la policia i experts del Ministeri de Cultura i del Museu Arqueològic de Zadar.[2][3][4]

Després del descobriment es feren algunes recerques a la zona on es trobà l'estàtua, a la mar Adriàtica. Els investigadors sostenen que l'estàtua fou llançada al mar, possiblement des d'un vaixell mercant romà durant una tempesta.[3]

Descripció[modifica]

L'estàtua representa un jove atleta que es torca la suor i l'arena amb un rascador o estrígil. Els experts pensen que els braços i l'esquena musculosos poden considerar-se el tema de l'estàtua d'un lluitador. Té les cames lleument inclinades a la dreta, i el tors cap a l'esquerra: això deixa la línia del cos en una «S» a penes perceptible. Aixeca el peu esquerre pel taló, recau el pes sobre la cama dreta i inclina el cap cap avall, dirigint la mirada cap al raspador que li falta, que devia estar agafat per la mà dreta.[3]

Al contrari que la versió de l'Apoxiòmenos de Lísip, aquesta té les mans més baixes, a l'altura del flanc. Els historiadors d'art Nenad Cambi i Vincenzo Saladino la consideren d'entre els s. II ae o I ae. Va ser fosa en bronze, amb altes dosis de plom, s'hi usà un model de cera format per set parts: cap, tors, mans, cames i zona genital, que se soldaren amb l'antiga tècnica de fondre el bronze, amb soldadures de plom i estany, i motles d'argila per a les cames. Les cavitats oculars contenien pedres per als ulls i els llavis i mugrons són xapes de coure lleument rogenques.[3]

Una estàtua semblant a l'Apoxiòmenos de Croàcia es trobà al 1896 a Efes, a l'actual Turquia, i és ara al Museu d'Història de l'Art de Viena. En comparança amb la resta d'estàtues d'aquest tipus, el croat, per damunt fins i tot de la còpia de Lísip, és la millor conservada, principalment perquè la croata manté les mans al nivell del maluc i no a l'avantbraç.[1]

Procés de restauració[modifica]

Quan va ser rescatada, l'estàtua estava coberta d'organismes marins adherits. Els científics no usaren agents químics per eliminar-los, només eines manuals mecàniques de precisió en el procés de conservació, que en fou el primer d'aquest tipus a Croàcia. Se'n repararen esquerdes i trencaments, i se'n feu una construcció especialment dissenyada que suportava la figura completa des de dins.

Exposició[modifica]

Després del procés de restauració d'uns anys, l'Apoxiòmenos s'exhibí al públic inicialment al Museu Arqueològic de Zagreb, entre el 18 de maig al 17 de setembre de 2006. Des de l'1 d'octubre de 2006 fins al 30 de gener de 2007, s'exposà al Palau Medici Riccardi de Florència. Després tornà a Zagreb.

Al febrer de 2007, el primer ministre croat Ivo Sanader advocà per traslladar l'estàtua a l'illa de Losinj, on havia estat trobada, però deixà la decisió final als experts del consell del Patrimoni Cultural. Mesos després, aquest consell aprovà per unanimitat traslladar-la al museu que s'estava construint en les dependències del Palau de Kvarner, a Losinj, on es conserva fins a l'actualitat.[5][6]

Galeria d'imatges[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Cambi, Nenad (2007): «Una estàtua de bronze d'un netejador strigil troben sota l'aigua en la ilset de Vés-li Orjule a prop Losin», en Archaeologia adriatica. Vol. 1, pàg. 85-109.
  • Domijan, M. i I. Karniš, I. (2006): Apoxiómeno de Croàcia, catàleg de l'exposició. Zagreb.
  • Lalli, C.G. (2008): Anàlisi científica i problemàtica de la restauració i preservació del bronze en Lussino. Un cas especial en la restauració d'escultures de bronze. Graphic Line, Sant Salvo.
  • Tzalas, Harry I. (2007): «Estàtues de bronze de les profunditats marines», en Valavanes, Panos i Hardy, David (eds): Grans moments en l'arqueologia grega. Los Angeles, pàg. 359-360.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The Croatian Apoxyomenos». Croatian Conservation Institute. [Consulta: 22 juny 2018].
  2. «The Croatian Apoxyomenos». Culturenet. [Consulta: 22 juny 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Lošinjski Apoksiomen plijeni pažnju u Los Angelesu». Radio HRT. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 22 juny 2018].
  4. «Preminuo nalaznik Apoksiomena, belgijski ronilac René Wouters». Hrvatski Restauratorski Zavod. [Consulta: 22 juny 2018].
  5. «Turistički simbol Lošinja: Muzej Apoksiomena bit će otvoren 30. travnja». Novilist. Arxivat de l'original el 2019-10-08. [Consulta: 22 juny 2018].
  6. «MUZEJ BEZ EKSPONATA Umjesto u lošinjski dom, Apoksiomen ide na svjetsku turneju». INA. [Consulta: 22 juny 2018].