Aprendre a aprendre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Aprendre a aprendre o saber aprendre sol, fora de l'aula es considera en la didàctica com una de les Competències bàsiques que s’han d’assolir a la fi de l'escolarització obligatòria. Com a objectiu final, l’aprenentatge ha d'esdevenir «una actitud vital que acompanyi la persona durant tota la vida».[1]

Per tal de preparar l'individu a un món canviant, no tan sols s'ha d'aprendre «coses» o destreses (llegir, calcular...) però també s'ha d'aprendre com es pot aprendre i adquirir noves competències, després d'acabar l'escolarització, per tal de poder adaptar-se amb més eficàcia a situacions o tècniques que encara no existien al moment de l'escolarització. Saber aprendre de manera autònoma, crítica i creativa és fonamental per assolir una plena integració en la societat i per al desenvolupament personal i professional. Implica també el desenvolupament d'un esperit crític, capable de trobar, triar i'autoevaluar informació nova i doncs millorar els processos de metacognició de l'individu.[1]

En l'aprenentatge de llengües engloba desenvolupar tres objectius: la competència lingüística, la competència d'aprenentatge i les pròpies mètodes d'aprenentatge. Un dels problemes de l'ensenyament de llengües sovint ha sigut una transferència mecànica de saber (regles, vocabulari), i massa poc el saber parlar, communicar, comprendre paraules noves no ensenyades. Per això, es considera necessari «ensenyar a aprendre» una llengua, perquè la persona pogués continuar adaptant-se i trobant respostes de manera autònoma quan es troba fora de l'aula.[2]

La competència d'aprendre a aprendre és una de les competències bàsiques reconegudes per la LOE com a objectiu fonamental del sistema educatiu espanyol. Consisteix en la capacitat d'autoregular l'aprenentatge, de manera que es pugui triar l'estratègia més adient per assolir unes habilitats, dominar les tècniques d'estudi que tinguin relació amb les qualitats personals, ser capaç de reconèixer els errors i solucionar-los, controlar l'emoció i la relació amb els altres en el marc d'aula, fomentar la reflexió sobre el que s'està fent i aplicar l'esperit crític. Aquesta competència ha de ser desenvolupada a través de totes les matèries, obligatòries i optatives, i es desglossa en indicadors concrets que permeten assegurar que es progressa en ella. Es lliga amb les altres competències, ja que requereix per exemple un cert domini de la competència comunicativa per comprendre el coneixement i per interaccionar amb altres persones; o amb la competència d'autonomia i iniciativa personal, ja que suposa un pas important en la maduració de cada persona. Implica un grau creixent d'abstracció en la cognició. Aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d'un sentiment d'eficàcia personal. Es desenvolupa mitjançant experiències d'aprenentatge conscients i gratificants. Significa saber conduir el mateix aprenentatge i continuar aprenent. Ser conscient de les pròpies capacitats. Tenir motivació, confiança en un mateix i gust per aprendre. Plantejar-se fites assolibles, perseverança en l'estudi i acceptar les errades pròpies. En definitiva, ser responsable.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Joan Teixidó Saballs, «'Aprendre a aprendre' a l'escola i a l'institut. Desenvolupament de la competència daprendre a aprendre' a l'educació obligatària», Revista Catalana de Pedagogia, 2011, pàgines 137-162, Institut d'Estudis Catalans
  2. Mireia Bosch i Galceran, «Aprendre a aprendre? Ensenyar a aprendre?», Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 1997, Núm.: 9, pàgines 51-57