Aprenentatge mòbil

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'aprenentatge mòbil, en anglès conegut com a Mobile Learning (M-learning), és una metodologia d'ensenyament i aprenentatge que es desenvolupa a través de petits dispositius mòbils com: tauletes, telèfons mòbils, PocketPC o Ipod, entre altres.[1] Seguint aquesta línia, Quin (2000) afirma que el M-learning és una extensió de l'e-learning i que es realitza utilitzant dispositius computacionals mòbils.

La difusió de la tecnologia portàtil i l'accés a xarxes sense fil des de qualsevol lloc ha fet possible en els últims temps un nou enfocament de l'aprenentatge electrònic (e-learning) conegut com a aprenentatge mòbil (mobile learning o m-learning) que completa l'escenari descrit de tecnologia educativa.

Aquest aprenentatge mòbil és, per tant, el resultat de la intersecció de la computació mòbil i l'aprenentatge electrònic, de manera que crea l'aprenentatge personalitzat no solament en qualsevol moment, sinó també en qualsevol lloc i aprofitant diferents contextos d'aprenentatge. Així, doncs, és alguna cosa més que una visió d'aprenentatge electrònic centrada en tecnologies mòbils; segons Pachler, Bachmair i Cook (2010), “[e]s tracta d'entendre i saber utilitzar la nostra vida quotidiana com a espai d'aprenentatge". Aquesta perspectiva més educativa es reflecteix en definicions actuals, com la que proporciona el London Mobile Learning Group: “Mobile Learning no tracta de la distribució de continguts mitjançant dispositius mòbils, sinó sobre els processos de conèixer, operar i aprendre mitjançant contextos d'aprenentatge nous i canviants.”

Segons ASINCAP[2] (Assessoria Integral de Capacitació) i ISEA[3] (Innovació en Serveis Empresarials avançats) les característiques de caràcter funcional del M-learning són:

  • Aprenentatge anytime/anywhere.
  • Interacció instantània entre alumne i professor.
  • Major accessibilitat, portabilitat i funcionalitat.
  • Aprenentatge col·laboratiu: la tecnologia mòbil afavoreix que els alumnes puguin compartir el desenvolupament de determinades activitats amb diferents companys i companyes, ja segui creant grups, compartint dubtes o respostes, etc.
  • Els dispositius mòbils faciliten l'aprenentatge exploratori: aprendre sobre el terreny, explorant, experimentant i aplicant alhora el que s'aprèn la lliçó.

ISEA, a més, mostra un seguit d'avantatges de caràcter pedagògic que ofereix aquest model del procés d'ensenyament/aprenentatge:

  • Ajuda als estudiants a millorar les seves capacitats per llegir, escriure i calcular, i a reconèixer les seves capacitats existents.
  •  Pot ser utilitzat per incentivar experiències d'aprenentatge independents o grupals.
  • Ajuda als estudiants a identificar les àrees on necessiten ajuda i suport.
  • Permet als docents que envien recordatoris als seus estudiants sobre terminis d'activitats o tasques als alumnes així com missatges de suport.
  • Ajuda a combatre la resistència a l'ús de les TIC i poden ajudar a construir un pont sobre la bretxa entre l'alfabetització a través del telèfon mòbil i la realitzada a través de les TIC.
  • Ajuda a eliminar part de la formalitat de l'experiència d'aprenentatge i involucra estudiants que estan familiaritzats des de la infantesa amb màquines de jocs com PlayStation o GameBoy, per tant, aquesta familiaritat amb la tecnologia manté els seus nivells d'interès .
  • Ajuda a elevar l'autoestima i proporciona una sensació de confiança en la mesura que es brinda als docents i estudiants la responsabilitat de la cura de dispositius tecnològics propis del M-learning.
  • Enriqueix, anima i dóna varietat a les lliçons o cursos convencionals.
  • Proporciona sovint activitats intercurriculars, aspecte clau per involucrar els docents a què introdueixin activitats M-learning dins de l'aula.

Tot i que l'aprenentatge mòbil presenta molts avantatges, Moreno (2011) esmenta tres problemàtiques:[4]

  • Pantalles petites dels dispositius mòbils, que comporta dificultats en la lectura de textos ja la quantitat d'informació visible és limitada i el desplaçament continu per la pantalla per llegir tota la informació és un procés feixuc.
  • Hi ha poques aplicacions educatives. 
  • Dificultats o impossibilitat d'instal·lar i utilitzar determinat programari. 

Com es pot comprovar, les poques desavantatges que existeixen poden ser esmenades amb el temps i amb l'avanç de les noves tecnologies, sobretot pel que fa a les aplicacions educatives. Actualment el nombre d'aquestes ha augmentat considerablement. En són exemple Edmodo, Drawnimal i Learn English Elementary, entre altres.

Característiques específiques de l'aprenentatge mòbil[modifica]

Des de la perspectiva dels participants, l'aprenentatge mòbil es caracteritza per tres aspectes:

  • Flexibilitat en l'emplaçament, que idealment és "en qualsevol lloc".
  • Flexibilitat en la temporalització, que idealment és "en qualsevol moment".
  • Flexibilitat en el dispositiu, ja que els cursos no estan dissenyats per a un tipus de dispositiu en concret.

Aquestes característiques impliquen que, des del punt de vista de la tecnologia, l'aprenentatge mòbil requereix l'ús de dispositius mòbils, ja que aquests dispositius i les xarxes de telefonia mòbil permeten la màxima flexibilitat en l'emplaçament (per exemple, a l'exterior i viatjant) i, per tant, estenen la possibilitat d'ús de la tecnologia educativa més enllà dels horaris i les situacions en què es té accés a xarxes i ordinadors convencionals.

Tot plegat fa que aquest nou paradigma tingui avantatges i inconvenients:

  • Es personalitza encara més la formació, i s'hi pot tenir accés en qualsevol lloc, quan es vulgui i amb les preferències de visualització concretes de cada usuari.
  • S'augmenta el temps útil; en efecte, l'estudiant pot incrementar el temps de connexió als continguts.
  • Es té accés immediat a avisos i dades.
  • S'aprofiten les aplicacions típicament dissenyades per a dispositius mòbils, com ara jocs i altres aplicacions de comunicació.
  • Els dispositius dotats de la tecnologia adequada no són assequibles per a tothom.

No obstant això, l'aprenentatge mòbil no és simplement "adaptar les interfícies dels LMS" o "empaquetar els continguts perquè càpiguen en les pantalles dels mòbils". L'aprenentatge mòbil implica un replantejament de les teories de l'aprenentatge i de les activitats educatives i la programació d'aquestes activitats, ja que requereixen una flexibilitat més gran.

Quan parlem de M-learning en qualsevol dels seus àmbits, ja sigui educació, corporació o personal, és important saber adaptar les tecnologies als seus usuaris i com menor sigui l'impacte d'introduir aquestes, les aplicacions siguin més amigables i més progressivament es faci, es generaran més seguidors.

M-Learning té possibilitats en els diferents àmbits d'aplicació de l'E-learning: No només a l'escola tal com venim descrivint, en l'àmbit corporatiu i el personal es pot adaptar gràcies a l'heterogeneïtat dels usuaris, el compromís i la motivació d'aquests.

Aquesta disciplina en l'àmbit d'empresa pot facilitar als empleats diferents tasques. Exemple d'això és l'accés a plataformes de formació corporativa des de qualsevol dispositiu mòbil en llargs desplaçaments. Una altra aplicació més sofisticada per carters en què es fa servir un GPS per aprendre els camins òptims en els seus desplaçaments.

Característiques pedagògiques de l'aprenentatge mòbil[modifica]

L'ús d'aprenentatge mòbil en processos d'ensenyament i aprenentatge ofereix reptes per a desenvolupar nous enfocaments pedagògics centrats en el potencial dels dispositius mòbils, sia en contextos formals o informals. Aquests enfocaments tenen en compte característiques pedagògiques com ara les següents:

  • Ofereix un aprenentatge centrat en l'entorn i context de l'estudiant.
  • Permet la publicació directa de continguts, observacions i reflexions.
  • Facilita la creació de comunitats d'aprenentatge.
  • Millora la confiança d'aprenentatge i l'autoestima.
  • Permet que les noves habilitats o els nous coneixements s'apliquin de seguida.
  • Emfatitza l'aprenentatge autodirigit i diferenciat.
  • Ofereix possibilitats de capturar fàcilment moments irrepetibles sobre els quals es pugui fer un debat i es pugui reflexionar.
  • Afavoreix la col·laboració distribuïda i nombroses oportunitats de treball en equip.

A més, Moreno (2011) [5] aporta altres avantatges pedagògics de l'ús de m-learning:

  • Ajuda als estudiants a millorar les seves capacitats per llegir, escriure i calcular, així com a reconèixer les seves capacitats.
  • Es pot utilitzar per incentivar experiències d'aprenentatge independents o col·laboratives.
  • Permet als docents enviar recordatoris als seus estudiants sobre els terminis de lliurament de les activitats o tasques, així com missatges de suport i estímul.
  • Ajuda a eliminar la formalitat de l'experiència d'aprenentatge
  • Involucra a estudiants en la familiarització de les noves tecnologies.
  • Ajuda a millorar l'autoestima i proporciona una sensació de confiança.
  • Proporciona activitat intercurriculars.

Plataformes per a l'aprenentatge mòbil[modifica]

A més del canvi en les estratègies educatives, l'aprenentatge mòbil requereix una adaptació dels sistemes de gestió de l'aprenentatge per als dispositius mòbils. Els principals SGA estan duent a terme aquesta adaptació:

  • Si bé avui dia la majoria de les iniciatives estan en desenvolupament, es vol l'adaptació de Moodle a dispositius mòbils mitjançant diverses possibilitats, que van des de la implantació d'un client Java al mòbil fins a oferir per mitjà de la plataforma Android una interfície per a Moodle, passant per crear aplicacions per a iPhone com MyMoodle.
  • Blackboard disposa de la iniciativa més avançada per a aprenentatge mòbil, anomenada Mobile Learn. Té plataformes específiques per a BlackBerry, Android, iPhone o iPad, entre d'altres.
  • Dokeos treballa avui dia en una versió per a tauletes anomenada Dokeos 2.1.
  • Picaa és una plataforma de suport de l'aprenentatge mòbil per a alumnes amb necessitats educatives especials.


La resta dels sistemes de gestió de l'aprenentatge més habituals encara no desenvolupen adaptacions que permetin integrar-les en dispositius mòbils.

Barreres per a l'avenç de l'aprenentatge mòbil[modifica]

Malgrat els avantatges i les característiques pedagògiques que presenta l'aprenentatge mòbil, avui dia no està tan implantat com es podria esperar. Algunes de les barreres que n'impedeixen l'ús més ampli les descriu el monogràfic M-learning en España, Portugal y América Latina, desenvolupat per l'Observatori de la Formació en Xarxa de la Universitat de Salamanca, entre les quals destaquen:

  • L'àmplia diversitat de dispositius mòbils, que dificulten la creació de continguts.
  • L'adaptació tecnològica i pedagògica dels continguts creats.
  • L'absència d'estàndards que permetin la migració de continguts a diferents plataformes.
  • La resistència al canvi i la bretxa digital, entesa no solament com les competències en l'ús de la tecnologia sinó també com l'accés a la tecnologia.
  • El procés d'avaluació, que s'ha d'adaptar a un aprenentatge menys formal.
  • Les amenaces als dispositius mòbils.

Aplicacions de l'aprenentatge mòbil. Tendències actuals i futures[modifica]

Les aplicacions mòbils disponibles en l’actualitat en tema de formació són molt nombroses. Malgrat que encara és una metodologia incipient, suposa una aposta de futur en l’àmbit educatiu. Els seus usos aniran evolucionant o modificant-se en funció de les necessitats que hagin de cobrir, o de la imaginació dels dissenyadors tecnopedagògics. Alguns dels usos que ja se li estan donant són els següents:

  • OA MÒBIL ESTÀNDAR: Són objectes d’aprenentatge tradicionals, però adaptats per a l’ús en dispositius mòbils.
  • VISITES GUIADES EDUCATIVES: Consisteix a introduir a l’usuari en una visita guiada de manera que aquest interactuï amb l’aplicació mòbil superant una sèrie d’etapes de manera que assoleixi els objectius marcats per l’aplicatiu.
  • SIMULACIONS: Dóna la possibilitat de realitzar assajos de tasques, abans de dur-les a terme en la realitat, amb múltiples avantatges com pot ser el fet que ens serveixi d’entrenament per dur a terme una situació complicada, o avaluar el resultat final d’un projecte abans de realitzar una inversió…
  • DINÀMIQUES EN TEMPS I ESPAI REAL: Basats en sistemes GPS i de geoposicionament, el sistema localitza on es troba l’aprenent, i en funció de la seva ubicació li va donant una informació, unes pautes d’actuació o plantejant possibles problemes per tal que l’aprenent proposi una solució en temps real. Un exemple podria ser l’entrenament de serveis d’emergència.
  • JOCS DE ROL:Aquest ús està destinat a mode multijugador, entrant alhora en escena l’aprenentatge col·laboratiu per resoldre problemes o dur a terme projectes.

Aquestes tendències poden ser aprofitades en diversos àmbits professionals i personals com:

  • AUTOAPRENENTATGE:Les aplicacions mòbils s’utilitzen amb una motivació de caràcter bàsicament personal, per tal de formar-se en àmbits que desperten un interès propi de l’usuari, i amb la finalitat de créixer culturalment. Actualment és un dels usos més estesos de l’aprenentatge mòbil.
  • EDUCACIÓ REGLADA: Són els estudis que imparteix una institució els continguts dels quals estan regulats i organitzats des de l’administració educativa. El professorat pot introduir aquesta metodologia com un recurs complementari als seus materials tradicionals.
  • ÀMBIT TURÍSTIC: Pot aplicar-se en museus, rutes d’interès cultural, visita a monuments d’interès general....
  • EDUCACIÓ CORPORATIVA: El seu ús es fa molt útil en empreses amb un nombre molt gran de treballadors, i/o amb seus localitzades en diferents punts geogràfics. Es converteix en una manera ràpida de fer arribar la informació al gran volum de personal, L’empresa Vivo utilitza aquest mètode per difondre de manera ràpida la informació relacionada amb vendes.
  • ÀMBIT COMERCIAL: Consisteix en la utilització d’aplicacions mòbils amb la finalitat de motivar a l’usuari cap a un producte o servei, o provocar canvi d’actituds…
  • NOUS DISPOSITIUS: Avui en dia els dispositius usats en el mobile learning solen ser mòbils o tablets. Però Google per exemple està treballant en dispositius amb forma d'ulleres (Google Glass) que si arriben a generalitzar poden ser de molta utilitat en l'aprenentatge en moviment.
  • L'aprenentatge amb petits dispositius pot arribar a ocupar un espectre gran dins de l'educació en els seus tres àmbits. Per altra banda molt dels projectes que avui en dia hi ha han de ser professionalitzats perquè compleixin els estàndards de qualitat que tant escoles, corporacions i fins i tot usuaris domèstics requereixen.
  • Un punt molt determinant per l'acceptació d'aquestes tecnologies per part de la comunitat docent des de l'escola primària fins a la Universitat, és la gran capacitat d'emmagatzematge i rapidesa d'accés que caracteritza aquests aparells. La capacitat d'adaptació a la matèria i la interacció flexible amb l'alumne així com la seva portabilitat fan que forçosament siguin acceptats.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Acevedo, J. (2006). Introducción al mobile Learning: enfoque tecnológico. [Consulta: 10/04/2014]
  2. ASINCAP. «Movil learning». [Consulta: 7 abril 2014].
  3. ISEA. MOBILE LEARNING, Análisis prospectivo de las potencialidades asociadas al Mobile Learning. Consultat: [07/04/2014]
  4. Moreno, J. (2011). Móvil learning. [Consultat: 10/04/2014]
  5. Moreno Guerrero, Antonio José «Móvil learning». CAJON DE SASTRE - Cajon de sastre, 17-12-2011.