Vés al contingut

Apropiació cultural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Persona no nativa que porta una gorra de guerra dels nadius americans

L'apropiació cultural[1] és l'adopció inapropiada o no reconeguda d'elements d'una cultura o identitat per membres d'una altra cultura o identitat.[2][3] Segons alguns autors, això pot ser problemàtic quan els membres d'una cultura dominant s'apropien de cultures minoritàries o marginades.[4][5] És un concepte, parent amb la folklorització, una forma condescendent d'exotisme,[6] per la qual elements genuïns d'un grup són comercialitzats en una forma simplificada sense respectar l'autoria col·lectiva, tot perdent l'autenticitat.[7][8][9] El corol·lari és la reapropiació cultural,[10] quan el grup expropiat s'amancipa i reivindica com seva els elements robats fins a exigir indemnització i reparacions.[11]

Segons alguns, l'apropiació cultural és una forma de colonialisme que difereix de l'aculturació, l'assimilació o l'intercanvi cultural equitatiu.[12] Quan els membres d'una cultura dominant copien elements d'una comunitat minoritària i els utilitzen fora del context original —de vegades fins i tot en contra dels desitjos expressos dels membres de la comunitat d'origen—, la pràctica sol ser rebuda negativament.[13][14][15][16][17]

És considerada perjudicial per diversos grups i individus,[18] entre els quals els indígenes que treballen per la preservació cultural,[19][20] els que defensen els drets col·lectius de propietat intel·lectual de les cultures originàries i minoritàries,[21][22][23][24] i els que han viscut o viuen sota el domini colonial.l[1][25][26][24] Aquesta apropiació pot incloure l'explotació de les tradicions religioses i culturals d'un altre grup, els passos de ball, la moda, els símbols, la llengua i la música.[27][28][29]

Segons els crítics d'aquesta pràctica, elements culturals es perden o es distorsionen quan es treuen del context d'origen, i aquestes exhibicions són irrespectuoses o fins i tot una forma de profanació.[19][30] Elements que poden tenir un significat profund per a la cultura original poden ser reduïts a moda o joguines exòtiques per les de la cultura dominant.[13][14][31] Kjerstin Johnson diu que l'imitador, «que no experimenta aquesta opressió, és capaç de jugar, temporalment, a ser un altre exòtic, sense experimentar cap de les discriminacions diàries a què s'enfronten altres cultures».[31] L'acadèmic, músic i periodista Greg Tate diu que apropiar-se i fetitxitzar cultures, en realitat, allunya les persones a qui pertanyen.[32]

Un altre mena d'apropiació és quan el grup dominant acapa produccions culturals o prominents artistes de l'etnia minoritària i la presenta com seus i no menciona l'origen de l'obra o de la persona.[12]

Molts crítics del concepte troben que sovint és malinterpretat o mal aplicat pel públic en general, i que les acusacions d'«apropiació cultural» s'apliquen de vegades erròniament a situacions com ara tastar menjar d'una cultura diferent o aprendre sobre altres cultures.[33][34][35][36][37] Altres diuen que l'acte d'apropiació cultural, tal com sol definir-se, no constitueix un dany social significatiu ipso facto, o que el terme manca de coherència conceptual.[38][39] A més, el terme pot establir límits arbitraris a la llibertat intel·lectual, a l'autoexpressió dels artistes, reforçar les divisions de grup o promoure un sentiment d'enemistat o greuge en lloc d'alliberament.[39][40][41] El límit entre influència, font d'inspiració i apropiació indeguda no és clar.[42]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Baker, KaDeidra North Carolina Central University Science & Intellectual Property Law Review, 11, 1, 16 agost 2018, p. 111.
  2. ↑ Bauer, Matthias «Online platforms, economic integration and Europe's rent-seeking society: Why online platforms deliver on what EU governments fail to achieve». ECIPE Policy Brief No. 9/2018, 2018.
  3. ↑ «apropiació cultural». A: Portal terminològic valencià. Academia Valenciana de la Llengua, 2024.
  4. ↑ Young, 2010, p. 5, 59.
  5. ↑ Albertí, Clàudia «Trenes africanes, de la sublevació a l'apropiació cultural». Directa, 28 agost 2018.
  6. ↑ Cardona i Bonet, Joan «El Mercat de Sineu: entre la decadència i la folklorització». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 46, 1998, p. 65-70.
  7. ↑ Rodríguez, José «El projecte del nacionalisme espanyol, la folklorització de la identitat nacional catalana». VilaWeb, 22-12-2018.
  8. ↑ Bellés i Gemma Ferrer, Eloi; Ferrer, Gemma «Pla i català: sobre la política lingüística del Consell». Posidonia, 6 agost 2024. «Perquè, no ho oblidem, darrere d'aquest model no hi ha una defensa real del menorquí, sinó una il·lusió de “normalitat lingüística” que només amaga folklorització i degradació de la llengua pròpia.»
  9. ↑ Vicente, Sandra. «Marina Garcés: «La cultura és un camp de cultiu, però també un camp de batalla»». Kult, 28-09-2021. [Consulta: 8 setembre 2025].
  10. ↑ «This House believes that compensation should be paid for those who have had their culture appropriat» (en anglès). Idebate, 25 gener 2022. [Consulta: 8 setembre 2025].
  11. 1 2 Ciurana, Jaume «Un altre tipus d'apropiació cultural». El Punt Avui, 23 setembre 2024, p. 24.
  12. 1 2 Houska, Tara. «'I Didn't Know' Doesn't Cut It Anymore [‘No ho sabia’ ja no serveix de d'excusa]». ICT, 17 abril 2015. «On imitation Native headdresses as "the embodiment of cultural appropriation […] donning a highly sacred piece of Native culture like a fashion accessory»
  13. 1 2 Caceda, Eden «Our cultures are not your costumes». Sydney Morning Herald, 14 novembre 2014 [Consulta: 20 gener 2015].
  14. ↑ Ryde, Judy. Being White in the Helping Professions [Ser blanc en les professions d'ajuda]. Jessica Kingsley Publishers, 2009. ISBN 978-1-84310936-5.
  15. ↑ Hartigan, John. Odd Tribes: Toward a Cultural Analysis of White People. Duke University Press Books, 24 octubre 2005. ISBN 978-0-8223-3584-9.
  16. ↑ Okafor, Udoka «Cultural Appropriation: The Act of Stealing and Corrupting» (en anglès). Huffington Post, 4 desembre 2013 [Consulta: 18 juliol 2018].
  17. ↑ Scafidi, Susan. Who Owns Culture?: Appropriation and Authenticity in American Law (Rutgers Series: The Public Life of the Arts). Rutgers University Press, 2005.
  18. 1 2 Mesteth, Wilmer. «War Against Exploiters of Lakota Spirituality» (en anglès). Digital History. et alii, 10 June 1993). «At the Lakota Summit V, an international gathering of US and Canadian Lakota, Dakota and Nakota Nations, about 500 representatives from 40 different tribes and bands of the Lakota unanimously passed a 'Declaration of War Against Exploiters of Lakota Spirituality'. The following declaration was unanimously passed.»"
  19. ↑ , 3 gener 2016 [Consulta: 23 febrer 2021].
  20. ↑ «Indigenous Cultural and Intellectual Property (ICIP)» (en anglès). Art+Law.
  21. ↑ «GRATK Treaty Resource Center» (en anglès). World Intellectual Property Organization, 01-05-2024. «In May 2024, WIPO member states adopted the first WIPO Treaty to address the interface between intellectual property, genetic resources and traditional knowledge.»
  22. ↑ Santilli, Juliana. 2006. "Cultural Heritage and Collective Intellectual Property Rights". Indigenous Knowledge (IK) Notes; No. 95. World Bank, Washington, DC. Accessed 18 April 2019.
  23. 1 2 Tsosie, Rebecca. «Current Issues in Intellectual Property Rights to Cultural Resources». Native American Rights Fund, 25 juny 2017. [Consulta: 17 abril 2019].
  24. ↑ Working Group on Indigenous Populations, accepted by the United Nations General Assembly, Declaration on the Rights of Indigenous Peoples. Arxivat 26 juny 2015, a Wayback Machine.; UN Headquarters; New York City (13 September 2007).
  25. ↑ Rainforest Aboriginal Network (1993) Julayinbul: Aboriginal Intellectual and Cultural Property Definitions, Ownership and Strategies for Protection. Rainforest Aboriginal Network. Cairns. Page 65.
  26. ↑ Rogers, Richard A. «From Cultural Exchange to Transculturation: A Review and Reconceptualization of Cultural Appropriation» (en anglès). Communication Theory, 16, 4, 11-2006, p. 474–503. DOI: 10.1111/j.1468-2885.2006.00277.x.
  27. ↑ Carman, Tim «Should white chefs sell burritos? A Portland food cart’s revealing controversy». The Washington Post, 26 maig 2017.
  28. ↑ Borgerson, Janet; Schroeder, Jonathan. Designed for Dancing: how midcentury records taught america to dance. [S.l.]: MIT Press, 2021, p. 552. ISBN 978-0-262-04433-2. OCLC 1230460986.
  29. ↑ Keene, Adrienne (April 27, 2010) "But Why Can't I Wear a Hipster Headdress?". Arxivat 13 maig 2016, a Wayback Machine.; at Native Appropriations – Examining Representations of Indigenous Peoples.
  30. 1 2 Johnson, Kjerstin (25 October 2011) "Don't Mess Up When You Dress Up: Cultural Appropriation and Costumes". Arxivat 29 juny 2015, a Wayback Machine.; at Bitch Magazine. Accessed 4 March 2015. "Dressing up as 'another culture', is racist, and an act of privilege. Not only does it lead to offensive, inaccurate, and stereotypical portrayals of other people's culture ... but is also an act of appropriation in which someone who does not experience that oppression is able to 'play', temporarily, an 'exotic' other, without experience any of the daily discriminations faced by other cultures."
  31. ↑ Wallace, Michele. Black Popular Culture. Seattle: Bay Press, 1992, p. 13–15. ISBN 978-1-56584-459-9.
  32. ↑ Friedersdorf, Conor. «What Does 'Cultural Appropriation' Actually Mean?» (en anglès). The Atlantic, 03-04-2017. [Consulta: 6 setembre 2022].
  33. ↑ Soave, Robby «Cultural Appropriation: Don't Let the Woke Scolds Ruin Cinco de Mayo». Reason: Free Minds and Free Markets, 5 maig 2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  34. ↑ Frum, David «Every Culture Appropriates» (en anglès). The Atlantic, 8 maig 2018 [Consulta: 1 desembre 2018].
  35. ↑ «To the new culture cops, everything is appropriation». Washington Post, 21 agost 2015 [Consulta: 22 febrer 2021].
  36. ↑ Chen, Anna. «An American woman wearing a Chinese dress is not cultural appropriation» (en anglès). The Guardian, 4 maig 2018. [Consulta: 1 desembre 2018].
  37. ↑ «You Can't 'Steal' A Culture: In Defense of Cultural Appropriation». The Daily Beast, 15 juliol 2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  38. 1 2 «Lionel Shriver's full speech: 'I hope the concept of cultural appropriation is a passing fad'» (en anglès). The Guardian, 13 setembre 2016.
  39. ↑ «I Am a Minority and I Prohibit You» (en anglès). Areo, 29 març 2017 [Consulta: 18 juliol 2018]. Arxivat 20 August 2019[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-08-20. [Consulta: 22 juliol 2022].
  40. ↑ Patterson, Steve «Why Progressives Are Wrong to Argue Against Cultural Appropriation» (en anglès). Observer, 20 novembre 2015.
  41. ↑ «Canada's war over 'cultural appropriation'» (en anglès). The Economist, 25 maig 2017 [Consulta: 18 juliol 2018].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Apropiació_cultural&oldid=38393821»