Aqüeducte de Skopje

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Aqüeducte de Skopje
Скопски Аквадукт-Скопје, Македонија.jpg
Arcs del aqüeducte
Dades
Tipus pont, aqüeducte i jaciment arqueològic
Creació segle XVI
Característiques
Material pedra, maó
Mesura 385  m (Llargada
Ubicació geogràfica
País Macedònia del Nord Macedònia del Nord
Localització Skopje
 42° 01′ 25″ N, 21° 25′ 07″ E / 42.023611111111°N,21.418611111111°E / 42.023611111111; 21.418611111111
Activitat
Activitat Pont
Modifica les dades a Wikidata

L'aqüeducte de Skopje (en macedònic Скопски аквадукт) és un antic aqüeducte bizantí o otomà, situat a 2 km al nord-oest del centre de la ciutat de Skopje, la capital de Macedònia del Nord. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro i l'Aqüeducte de Dioclecià, prop de Split, a Croàcia.[1] És un dels tres aqüeductes pertanyents a l'antiga Iugoslàvia en sòl macedoni.

La seva data de construcció es desconeix, no està establerta d'una forma clara. Hi ha tres teories:

  • es considera que pot haver estat construït pels romans (segle I)
  • Es considera que pot haver estat construït durant el regnat de l'emperador Justinià I
  • La teoria que es considera més probable creu que va ser construït en el segle XVI.[2][3]

Aquest aqüeducte fou usat fins al segle XVIII. Queden dempeus aproximadament 386 metres d'aqüeducte, amb 55 arcs d'estructura de pedra i maó. Se suposa que l'aqüeducte agafava l'aigua de la font Lavovec (al poble de Gluvo i de la muntanya Skopska Crna Gora), 9 km al nord-oest de Skopje i la portava al centre de la ciutat.

Panorama de l'Aqüeducte de Skopje

Bibliografia[modifica]

  • (en macedònic) Petrov K, «Akvedukt kraj Skopje i problemot na negovata datiranje», Godisen Zbornik na Filozofski Fakultet, 13 (1962).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüeducte de Skopje Modifica l'enllaç a Wikidata