Aqil ibn Abi-Tàlib

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aqil ibn Abi-Tàlib —en àrab عقيل بن أبي ططالبʿAqīl ibn Abī Ṭālib— (mort en 670) fou el germà gran del califa Alí ibn Abi-Tàlib, que era 20 anys més jove, i fou un dels companys del profeta Muhàmmad.

Va lluitar contra els musulmans a Badr, on fou fet presoner (623). Rescatat per Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib es va convertir a l'islam en una data que no ha pogut ser establerta. En el conflicte civil entre Alí i Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va donar suport a aquest darrer en revenja perquè el seu germà no havia volgut utilitzar els fons del tresor públic per tal de pagar un deute seu personal, tot i que se sospita que en el fons hi havia diferències polítiques.

Va morir el 670 i fou enterrat a Medina. Els seus fills es van unir a l'imam Al-Hussayn ibn Alí quan aquest es va revoltar contra el califa Yazid I; entre sis i nou dels seus fills van morir a la batalla de Karbalà.