Aquelarre (joc de rol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula jocAquelarre
Tipus joc de rol
Dissenyador Ricard Ibáñez
Editor Joc Internacional i Nosolorol Ediciones
Data de creació 1990
Llengua original Castellà, Català, Francés
Jugadors 1 a el nombre designat pel director de joc
Edats 12+
Preparació Variada
Durada Variada
Atzar Llançament de daus
Habilitats Interpretació del Rol, Improvisació
Modifica les dades a Wikidata

Aquelarre és un joc de rol creat per Ricard Ibáñez publicat per primera vegada el 1990 per l'editorial barcelonina Joc Internacional essent el primer joc de rol de producció autòctona espanyola; s'ha convertit també en el més veterà i el que més aguanta "viu" al mercat.[1] El joc està ambientat a la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana, més exactament entre els segles XIII i XIV. Té un ambient marcadament històric però amb un important rerefons fantàstic: Aquelarre assumeix que tots els mites i llegendes d'aquella època són reals, que el diable camina entre els mortals i que es lliura una eterna batalla entre dues realitats, la racional (l'humà, les ciències, la lògica, el dia) i la irracional (la nit, la bogeria, la fantasia, les criatures llegendàries i la màgia). Des de la seva primera edició fins a l'actualitat Aquelarre ha passat per quatre editorials, Joc Internacional, La Caja de Pandora, Proyectos Editorials Crom i Nosolorol Ediciones. [2][3][4][5]

Sistema de joc [cal citació][modifica]

El sistema de joc d'Aquelarre s'inspira en el sistema BRP (Basic Role-Playing), extrapolat el 1980 per l'editorial nord-americana Chaosium a partir del seu joc de rol RuneQuest (1978). Aquest conjunt de regles es basa en un sistema d'habilitats percentuals, és a dir que cada habilitat està expressada amb un percentatge. Per realitzar amb èxit una acció que requereix una habilitat determinada el jugador ha d'obtenir, amb un dau de cent cares, un resultat igual o inferior al percentatge d'habilitat que té el seu personatge. El sistema de combat és força senzill i alhora detallat. Solen ser combats força sanguinaris i realistes.

Les habilitats de cada personatge s'anomenen competències, aquestes reben un percentatge en funció de les puntuacions atorgades a les característiques principals que són:

  • Agilitat: Indica els reflexos i la coordinació del personatge. Incideix en la seva Iniciativa i en totes les competències que impliquin reacció muscular.
  • Habilitat: Indica l'habilitat manual del personatge. És la característica que incideix en un major nombre de competències; des de manejar una espasa fins a robar una bossa d'un cinturó, passant per primers auxilis.
  • Força: Representa, com el seu nom indica, el múscul, la força bruta. Incideix directament en la capacitat del personatge en el combat.
  • Percepció: Mesura les qualitats sensorials del personatge.
  • Comunicació: És la capacitat de dialogar, de ser escoltat i de convèncer al seu interlocutor.
  • Cultura: Indica el valor dels coneixements generals del personatge, no necessàriament apresos en universitats o escoles.
  • Resistència: Representa la fortalesa davant les malalties, els cops i la salut en general. Aquesta característica marca els punts de vida del personatge i pot decréixer arrel de ferides o malalties. El mínim inicial en aquesta característica és de 10.
  • Aspecte: Determina l'aparença física del nostre personatge. És escollida a l'atzar a partir de llençar 4 daus de 6 cares.

Ambientació històrica[modifica]

Aquelarre es desenvolupa a la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana. Els territoris de la Península estan repartits en diversos regnes (Castella, Aragó, Portugal, Navarra i Granada) amb les seves cultures, idiomes i religions. Regnes que en moltes ocasions estan en guerra. L'ambientació també reflecteix el sistema feudal de senyors i vassalls, així com la fam i les malalties de l'època que poden afectar als propis jugadors.[6] El joc inclou un llistat amb els esdeveniments més importants que van succeir durant els segles on s'ubica el joc a fi de poder ser una "guia" per al director de joc en la creació de les històries.

Classes socials [cal citació][modifica]

Dins del joc el sistema de les clases socials es fa visible amb els personatges. Les classes socials es distribueixen en el joc en la següent classificació:

  • Alta Noblesa: L'alta noblesa és l'elit del país. Grans propietaris rurals, normalment amb un grup de gent armada al seu servei i que moltes vegades es troba instalada en ciutats o a la cort. Dins de l'alta noblesa hi trobem ducs, marquesos, comptes i barons.
  • Baixa Noblesa: Formada pels "nous nobles", gent ennoblida pel rei. Els fills de l'alta noblesa formen part d'aquest grup com a cavallers, fins que hereten els títols dels seus pares.
  • Burgesia: L'èlit dels plebeus. Abarca els homes que, sense ser nobles han aconseguit enriquir-se econòmicament, disposant en alguns casos més diners que la noblesa. Acostumen a viure a les ciutats.
  • Vilatania: La classe baixa de les ciutats, els habitants humils que viuen a la ciutat per fugir de la dominació nobiliaria.
  • Pagesia: La classe nés baixa de la ciutat feudal. El pagés rara vegada és propietari de les seves terres. Alguns fins i tot, estan lligats a la seva terra, de manera que es poden vendre juntament amb les terres.

La màgia [cal citació][modifica]

El sistema de la màgia és complicat d'aplicar i de realitzar amb èxit a diferència d'altres jocs de rol fantàstics donat que és una màgia molt elaborada. Per a poder llençar conjurs, cal efectuar una tirada tenint en compte la IRR del personatge. Així mateix, en funció del nivell del conjur o sortilegi, s'aplica una dificultat o "malus" en el llençament que incrementa a mesura que augmenta el nivell del conjur, sent del 0% en el Nivell 1 i de -150% en el Nivell 7.

Els conjurs[modifica]

Sent criatures del món racional, els sers humans que practiquen la màgia han d'ajudar-se d'una sèrie de components per a poder llençar els seus conjurs. Hi ha 5 tipus de conjurs, depenent del tipus de preparació que tinguin i quins siguin els requisits per a la seva elaboració i posterior llançament:

  • Talismans: El conjur es diposita en un objecte determinat. Així es pot activar en el moment oportú.
  • Pocions: Mescla líquida dels components que conformen el conjur. Aquests han de beure's perque el conjur fagi efecte.
  • Ungüents: Similars a les pocions, amb la diferència que el resultat ha d'aplicar-se sobre la pell.
  • Maleficis: Actes concrets que el mag realitza per a obtenir resultats immediats.
  • Invocacions: Crides màgiques que el mag realitza a entitats sobrenaturals poderoses.

Tipus de màgia[modifica]

Aquelarre distingeix dos tipus de màgia, ben diferenciades l'una de l'altra i amb fins i efectes totalment diferents:

  • Màgia Blanca: Aquest tipus de màgia busca més construir que destruir. Màgia curativa o protectora que guareix als seus usuaris i als seus companys i que rarament és utilitzada per fer el mal. Dins d'aquest tipus de màgia hi trobem ungüents curatius, talismans detectors de maleficis o ajudes de combat.
  • Màgia Goètica: Aquest tipus de màgia en canvi pretén destruir. Màgia assassina, relacionada amb els dimonis i que pretén fer mal als enemics dels seus usuaris. És també un tipus de màgia més perillós d'utilitzar, també per al llançador del conjur. Dins d'aquest tipus de màgia hi trobem els Aquelarres, els maleficis o els enganys.

Cel i Infern [cal citació][modifica]

Dins d'Aquelarre hi trobem un rerefons demoniac força complex. Així mateix, si existeix el món demoniac, també existeix el celestial.

Pintura que mostra com era un Aquelarre

Cel[modifica]

Aquelarre planteja sers sobrenaturals que viuen al cel o que formen part de les forces celestials i de Déu. Dins d'aquesta categoria hi trobem un ampli nombre d'àngels, arcàngles o sants; a més a més de personatges enviats del cel a protegir als humans atorgant-los benediccions. A més a més, trobem diversos sants dins del joc que, amb una mica de sort, escoltaran les plegàries dels personatges i els ajudaran.

Infern[modifica]

Les forces infernals estan dotades d'un gran exèrcit ordenat en funció de rangs. Trobem dimonis superiors i inferiors que comanden les legions de l'infern i que estan representats per algun dels 7 pecats en molts casos. Apart d'aquests, trobem d'altres diables i criatures menors que poden procedir o no de l'infern.

A més a més del cel i l'infern, a Aquelarre la mitologia Ibèrica pren una importància força important. S'accepta que tots els mites i llegendes són reals i que corren lliures per les terres de la península. Podem trobar personatges com les meigas o els follets, a més a més de temibles besties com el Llop de Santiago o Lobisomes.

Història del joc [cal citació][modifica]

Des de la seva primera edició fins a l'actualitat Aquelarre ha passar per quatre editorials: Joc Internacional, La Caja de Pandora, Proyectos Editoriales Crom y Nosolorol Ediciones. La primera va editar el manual original i set suplements; entre ells una pantalla de director, un bestiari, un especialment dedicat a Catalunya i una ampliació per a poder jugar en el Renaixement. Aquest últim, Villa y Corte, permetia ampliar el joc fins al Madrid del Segle XVI, capital de l'Imperi de Carles V. L'any 1999, després del tancament al 1998 de Joc Internacional, La Caja de Pandora va publicar la segona edició, per a la qual va publicar també nous suplements fins al seu propi tancament, al 2002. Per alguns aficionats, el canvi dels il·lustradores en aquesta segona edició no va ser positiu, es va passar d'un estil medieval (d'Arnal Ballester) a un estilo d'«historieta», semblant al del «manga», que no encaixava amb l'«esperit del joc». Tot i això, va tenir punts positius, una nova edició en color i l'edició d'algunos suplements, per exemple els dedicats a Navarra i a Galicia.

Quan La Caja de Pandora va tancar al 2002, va ser l'editorial Proyectos Editoriales Crom qui va reprendre la publicació d'Aquelarre. Per aquesta nova gamma es van editar molts més suplements que abans, dedicats a professions específiques (metges, inquisidors, alquimistes), al regne de Granada, i una sèrie de noves campanyes i la reedició de certs suplements publicats per les editoriales que havien tancat. Proyectos Editoriales Crom també acaba tancant (el 2004) i el joc i els seus drets de publicació acaben tornant a mans del seu creador, Ricard Ibáñez.

Finalment, al març de 2011, l'editorial Nosolorol Ediciones publica la tercera edició d'Aquelarre.

Enllaços relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Enrola’t portarà a Tarragona el creador del famós joc de rol “Aquelarre”». [Consulta: 14 octubre 2015].
  2. Sevillano Pareja, Héctor. Estudio del sector editorial de los juegos de rol en España :historia, tipología, perfil de lector, del autor, del traductor y del editor. Universidad de Salamanca, 18 de juny de 2009, p. 1237. 
  3. García Castro, Eduard: Aquelarre, juego de rol demoníaco-medieval. Líder, 1990, N.º 20, p. 74
  4. Mini entrevista a Ricard Ibáñez autor d'Aquelarre. Líder, 1991, N.º 21, P. 11.
  5. Ecos de las Jesyr, entrevistes realitzades durant las Jesyr 91. Los creadores. Ricard Ibáñez autor de Aquelarre. Líder, 1991, Nº 23, Pág. 10.
  6. «El juego de rol en español cumple 25 años». La nueva España, 31-07-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]