Aquelarre (joc de rol)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula jocAquelarre
Tipus joc de rol
Dissenyador Ricard Ibáñez
Editor Joc Internacional i Nosolorol Ediciones
Data de creació 1990
Llengua original Castellà, Català, Francés
Jugadors 1 a el nombre designat pel director de joc
Edats 12+
Preparació Variada
Durada Variada
Atzar Llançament de daus
Habilitats Interpretació del Rol, Improvisació
Modifica dades a Wikidata

Aquelarre és un joc de rol creat per Ricard Ibáñez publicat per primera vegada el 1990 per l'editorial barcelonina Joc Internacional essent el primer joc de rol de producció autòctona espanyola; s'ha convertit també en el més veterà i el que més aguanta "viu" al mercat.[1] El joc està ambientat a la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana, més exactament entre els segles XIII i XIV. Té un ambient marcadament històric però amb un important rerefons fantàstic: Aquelarre assumeix que tots els mites i llegendes d'aquella època són reals, que el diable camina entre els mortals i que es lliura una eterna batalla entre dues realitats, la racional (l'humà, les ciències, la lògica, el dia) i la irracional (la nit, la bogeria, la fantasia, les criatures llegendàries i la màgia). Des de la seva primera edició fins a l'actualitat Aquelarre ha passat per quatre editorials, Joc Internacional, La Caja de Pandora, Proyectos Editorials Crom i Nosolorol Ediciones. [2][3][4][5]

Sistema de joc[modifica]

El sistema de joc d'Aquelarre s'inspira en el sistema BRP (Basic Role-Playing), extrapolat el 1980 per l'editorial nord-americana Chaosium a partir del seu joc de rol RuneQuest (1978). Aquest conjunt de regles es basa en un sistema d'habilitats percentuals, és a dir que cada habilitat està expressada amb un percentatge. Per realitzar amb èxit una acció que requereix una habilitat determinada el jugador ha d'obtenir, amb un dau de cent cares, un resultat igual o inferior al percentatge d'habilitat que té el seu personatge. El sistema de combat és força senzill i alhora detallat. Solen ser combats força sanguinaris i realistes.[6]

Les habilitats de cada personatge s'anomenen competències, aquestes reben un percentatge en funció de les puntuacions otorgades a les característiques principals que són:

  • Agilitat: Indica els reflexos i la coordinació del personatge. Incideix en la seva Iniciativa i en totes les competències que impliquin reacció muscular.
  • Habilitat: Indica l'habilitat manual del personatge. És la característica que incideix en un major nombre de competències; des de manejar una espasa fins a robar una bossa d'un cinturó, passant per primers auxilis.
  • Força: Representa, com el seu nom indica, el múscul, la força bruta. Incideix directament en la capacitat del personatge en el combat.
  • Percepció: Mesura les qualitats sensorials del personatge.
  • Comunicació: És la capacitat de dialogar, de ser escoltat i de convèncer al seu interlocutor.
  • Cultura: Indica el valor dels coneixements generals del personatge, no necessàriament apresos en universitats o escoles.
  • Resistència: Representa la fortalesa davant les malalties, els cops i la salut en general. Aquesta característica marca els punts de vida del personatge i pot decréixer arrel de ferides o malalties. El mínim inicial en aquesta característica és de 10.
  • Aspecte: Determina l'aparença física del nostre personatge. És escollida a l'atzar a partir de llençar 4 daus de 6 cares.

La Sort[modifica]

La sort és una altra característica dels personatges. Aquesta, tal com el seu nom indica representa la fortuna del nostre personatge davant d'una situació determinada. Es calcula sumant els valors de Cultura, Percepció i Comunicació i s'expresa com un percentage, igual que les competències. La sort també té un altre ús, pot ajudar a millorar qualsevol tirada dels jugadors; abans de realitzar una tirada de daus, el jugador pot anunciar que utilitza "sort". En aquest moment, ha de decidir quina quantitat de sort vol invertir en la tirada i a continuació llençar els daus. Poden passar llavors 3 coses:

  • La tirada és el valor de la seva competència o menys: el jugador passa la tirada satisfactòriament i perd 1 punt de sort.
  • La tirada és més que el valor de la seva competència però amb la sort arriba a superar-la: el jugador passa la tirada satisfactòriament i perd punts de sort iguals als necessaris per superar la tirada.
  • La tirada és més que el valor de la seva competència i amb la sort no la supera: el jugador perd tota la sort utilitzada i no passa la tirada.

Malgrat que un jugador perdi punts de sort, el percentatge utilitzat per a realitzar tirades de sort és el màxim sempre. Els punts de sort es recuperen al final de la partida.[cal citació]

El Combat[modifica]

El combat a aquelarre es duu a terme a partir d'una sèrie d'assalts o torns en els quals cada personatge involucrat pot realitzar 2 accions de combat. A diferència de molts jocs de rol, Aquelarre no utilitza taulers amb caselles, l'escena de combat és imaginativa i molt detallada, per tant cal concretar bé l'espai on es desenvolupa l'encontre.

La Iniciativa[modifica]

Aquest valor determina l'ordre en la seqüència del combat. Es calcula llançant 1 dau de 10 cares i sumant-li el valor de l'agilitat de cada personatge que prengui part en l'enfrontament.

Accions de combat[modifica]

Cada personatge pot realitzar per torn dues de les accions detallades a continuació:

  • Moviment: un personatge pot triar entre moviment normal (6 metres) o moviment en carrera (12 metres). Sempre ha de realitzar-se com a primera opció, mai com a segona.
  • Atac: el personatge pot triar, en funció de les seves armes, si vol atacar a distància (fins on arribi l'arma a distància), cos a cos (de 1 a 3 metres) o melé (menys d'un metre entre lluitadors)
  • Defensa: dues son les opcions, esquivar o parar (amb l'escut o les pròpies armes).[cal citació]

Ambientació històrica[modifica]

Aquelarre es desenvolupa a la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana. Els territoris de la Península estan repartits en diversos regnes (Castella, Aragó, Portugal, Navarra i Granada) amb les seves cultures, idiomes i religions. Regnes que en moltes ocasions estan en guerra. L'ambientació també reflecteix el sistema feudal de senyors i vassalls, així com la fam i les malalties de l'època que poden afectar als propis jugadors.[7] El joc inclou un llistat amb els esdeveniments més importants que van succeir durant els segles on s'ubica el joc a fi de poder ser una "guia" per al director de joc en la creació de les històries.

Classes Socials[modifica]

Dins del joc el sistema de les clases socials es fa visible amb els personatges. Les classes socials es distribueixen en el joc en la següent classificació:

  • Alta Noblesa: L'alta noblesa és l'elit del país. Grans propietaris rurals, normalment amb un grup de gent armada al seu servei i que moltes vegades es troba instalada en ciutats o a la cort. Dins de l'alta noblesa hi trobem ducs, marquesos, comptes i barons.
  • Baixa Noblesa: Formada pels "nous nobles", gent ennoblida pel rei. Els fills de l'alta noblesa formen part d'aquest grup com a cavallers, fins que hereten els títols dels seus pares.
  • Burgesia: L'èlit dels plebeus. Abarca els homes que, sense ser nobles han aconseguit enriquir-se econòmicament, disposant en alguns casos més diners que la noblesa. Acostumen a viure a les ciutats.
  • Vilatania: La classe baixa de les ciutats, els habitants humils que viuen a la ciutat per fugir de la dominació nobiliaria.
  • Pagesia: La classe nés baixa de la ciutat feudal. El pagés rara vegada és propietari de les seves terres. Alguns fins i tot, estan lligats a la seva terra, de manera que es poden vendre juntament amb les terres.

Creació de personatges [cal citació][modifica]

Aquest és el plantejament inicial d'Aquelarre: els jugadors interpreten a humans normals, habitants de la península ibèrica, que hauran de viure i patir dins la societat de l'època i alhora veure's afectats per aquest enfrontament entre realitats.

En la creació de personatges hi ha certs valors clau que el jugador no tria, sinó que són determinats aleatòriament, com ara la posició social, la seva situació familiar, l'altura i el pes, o l'aspecte. Aquests són els primers factors que es determinen ja que condicionaràn la resta de factors.

Professions[modifica]

Pintura que mostra una part de la societat medieval

En funció de la classe social, el jugador podrà escollir un seguit de professions, aquestes condicionaran com seran les habilitats de cada personatge. A continuació tenim el llistat de classes disponibles, amb la classe social a la que corresponen, una breu descripció i quines caracterísitques mínimes requereixen (les altres es poden distribuir a voluntat):

  • Almogàver: (Pagesia). Individus de la Corona d'Aragó i d'origen pagès que van fer de la guerra la seva forma de vida. Agresius i ferotges, vivien del producte de les contínues ràtzies que realitzaven en territori enemic. Ser almogàver requereix 20 d' Agilitat i Habilitat.
  • Alquimista: (Burgesia, Baixa Noblesa). Aquesta professió representa al científic, al savi de l'epoca tal com s'entenia llavors. Eren erudits i posseïen coneixements de totes les matèries, inclosa la màgia. Ser alquimista requereix 20 de Cultura.
  • Artesà: (Vilatania). L'artesà és l'individu de la ciutat dedicat a un ofici. Acostumen a ser homes tranquils i espavilats als quals no els agrada posar-se en problemes. Ser artesà requereix 20 Habilitat i 15 Percepció
  • Bandit: (Pagesia).Aquesta professió representa al lladre rural, l'assaltador de camins. Dista bastant de ser l'arquetípic Robin Hood. Ell practica el bandidatge per a la seva supervivència, per a la supervivència de la seva família o per gust. requereix 15 Percepció i Resistència.
  • Bruixot/Bruixa: (Pagesia). Acostuma a viure aïllat al bosc, vivint de la màgia i per a la màgia. És temut i respectat pels seus coneixements. Prepara filtres d'amor per als enamorats, cura malalties i maleficis i llença malediccions. Ser un bruixot o bruixa requereix 15 en Cultura.
  • Canvista: (Burgesia). Personatge dedicat a fer els canvis de moneda en els diversos regnes pesant-les en una balança. També realitza prèstecs i d'altres operacions bancàries. Ser canvista requereix 15 de Cultura i 10 d' Habilitat i Percepció.
  • Caçador: (Pagesia) Defineix al muntanyer, criat en la muntanya o en un poble petit. Un expert rastrejador. Era l'únic ofici que coneixia i utilitzava l' arc, a banda dels militars. Ser caçador requereix 20 de Percepció.
  • Clergue: (Alta Noblesa). Sota aquest nom s'engloben als integrants de l' aristocràcia eclesiàstica i als alts funcionaris de la religió en general. Se clergue requereix 50 de Sort i 15 de Cultura.
  • Comerciant: (Burgesia). L'home de negocis medieval. Aquesta professió abarca des del petit venedor al qui té el monopoli del mercat. Ser comerciant requereix 20 de Comunicació.
  • Cortesà: (Baixa Noblesa). Representa al membre de la noblesa que viu a la cort. Té una gran educació i es el perfecte amfitrió i en alguns casos també espia. Ser cortesà requereix 15 de Comunicació i Percepció
  • Escriba: (Burgesia). L'escriba és el funcionari menor, hàbil amb els números i les lletres. Ser escriba requereix 15 de Cultura i Percepció.
  • Goliard: (Vilatania)Els goliards eren monjos-estudiants de les primeres universitats, quan aquestes es trobaven en mans de l'esglèsia. Eren pillos i amorals, i disfrutaven del vi, de les dones i de la diversió. Tot això ho feien sense treure's la roba de monjo, ja que els donava allotjament i menjar gratuït a les parròquies. Ser goliard requereix 15 de Cultura i 10 d'Habilitat i Agilitat.
  • Guerrer: (Baixa Noblesa, Alta Noblesa). Aquesta professió representa l'arquetípic cavaller medieval que viu per la guerra. El seu origen i la seva posició feudal li permeten tenir una bona armadura i cavall. Ser guerrer requereix 15 de Força i Agilitat.
  • Juglar: (Vilatania). Fa referència tan al bufó de la cort com al músic de carrer. Sol ser rialler, alegre i àgil. Ser juglar requereix 20 de Comunicació i 15 d'Agilitat i 10 Cultura.
  • Lladre: (Vilatania). Típic en la societat medieval. Engloba tan al lladre que furta com al que assassina. Ser lladre requereix 20 d'Habilitat i 15 Agilitat.
  • Mariner: (Vilatania, Burgesia). Aquesta professió defineix a tots aquells que prefereixen un vaixell a un carro, des del remer fins a l' explorador. Ser mariner requereix 15 d'Habilitat i Agilitat.
  • Metge/remeier: (Pagesia, Burgesia). El savi que ha après a parar hemorràgies en comptes de causar-les. Malgrat això, els seus coneixements en higiene solen ser força escassos. Ser metge requereix 15 de Cultura i Habilitat.
  • Pastor: (Pagesia). Pagés al servei d'un noble que cuida i manté al bestiar. Passa tot el dia amb el ramat mentres aquest pastura. Ser pastor requereix 20 de Percepció i 15 d' Agilitat.
  • Pirata: (Vilatania, Burgesia). Mariner que es dedica a assaltar vaixells per robar el que transporten. Ser pirata requereix 15 d' Habilitat i Agilitat.
  • Prostituta: (Vilatania, Burgesia). Dona que es guanya la vida venent el seu cos. Ser prostituta requereix 17 o més en Aspecte.
  • Soldat: (Pagesia, Vilatania). Aquesta professió representa al soldat professional, veterà de mil campanyes militars, d'origen humil i no tan ben armat com el guerrer. Això però, no vol dir que no pugui ser igual o més letal que aquest. Ser soldat requereix 15 de Força i Habilitat.

Un cop triada la professió, els jugadors, mitjançant l'atzar han de determinar quina és la professió paterna, això influirà en les seves competències.

Llistat de Nacionalitats[modifica]

Els jugadors també han de triar la nacionalitat, és a dir de quin regne de la Península prové el seu personatge i quin és el seu grup ètnic. El joc proposa les següents nacionalitats amb els corresponents grups ètnics:

Mapa de la Península Ibèrica on es mostren els regnes jugables
  • Regne de Castella: castellà, galleg, àrab (no poden ser nobles ni goliards però si soldats en condició de mercenaris), jueu (burgés o malvat, no pot ser ni soldat ni goliard), vascó (només pot ser pagès i té l'euskera com idioma natal).
  • Regne d'Aragó: castellà (aragonés), català, àrab (només pot ser pagès però no soldat), jueu (burgués o malvat, no pot ser ni soldat ni goliard).
  • Regne de Granada: àrab, jueu (burgués o malvat, no pot ser ni soldat ni goliard), cristià.
  • Regne de Navarra: castellà, vascó (només pot ser pagès té l'euskera com a idioma natal).
  • Regne de Portugal: portugués (gallec), jueu (burgués o malvat, no pot ser ni soldat ni goliard).

Els personatges que no siguin castellans tenen com idioma natal el del seu grup ètnic i en l'idioma castellà, un percentatge de Cultura x2.

Malgrat que el joc no fa esment de més territoris, està oberta l'opció a tractar altres localitzacions més enllà de la Península Ibèrica i que els personatges siguin estrangers.

Racionalitat i Irracionalitat (RR i IRR) [cal citació][modifica]

Al món d'Aquelarre hi ha un enfrontament entre dues realitats. Per una banda hi ha el món Racional, del qual formen part el ser humà, les ciències, la lògica, el dia... Però també existeix un altre món; un món on hi ha la nit, la bogeria, la fantasia, les criatures de llegenda... i la màgia. És el món Irracional.

Perquè aquest segon món tingui cabuda en el món Racional, la gent ha de creure en la seva existència. I com la gent de l'època d'Aquelarre hi creu, tot això existeix.

Tot personatge d'Aquelarre té aquestes dues característiques que defineixen quina posició té ell respecte aquests factors. Aquestes característiques s'expresen en forma de valors numèrics, i en el moment de la creació dels personatges (i sempre) han de sumar un total de 100. Aquests dos valors poden anar variant, un personatge pot guanyar IRR si observa els efectes d'un encanteri o presencia un dimoni. Per contra, un miracle relacionat amb els sants farà que guanyi RR.

La màgia a Aquelarre[modifica]

El sistema de la màgia és complicat d'aplicar i de realitzar amb èxit a diferència d'altres jocs de rol fantàstics donat que és una màgia molt elaborada. Per a poder llençar conjurs, cal efectuar una tirada tenint en compte la IRR del personatge. Així mateix, en funció del nivell del conjur o sortilegi, s'aplica una dificultat o "malus" en el llençament que incrementa a mesura que augmenta el nivell del conjur, sent del 0% en el Nivell 1 i de -150% en el Nivell 7.

Els conjurs[modifica]

Sent criatures del món racional, els sers humans que practiquen la màgia han d'ajudar-se d'una sèrie de components per a poder llençar els seus conjurs. Hi ha 5 tipus de conjurs, depenent del tipus de preparació que tinguin i quins siguin els requisits per a la seva elaboració i posterior llançament:

  • Talismans: El conjur es diposita en un objecte determinat. Així es pot activar en el moment oportú.
  • Pocions: Mescla líquida dels components que conformen el conjur. Aquests han de beure's perque el conjur fagi efecte.
  • Ungüents: Similars a les pocions, amb la diferència que el resultat ha d'aplicar-se sobre la pell.
  • Maleficis: Actes concrets que el mag realitza per a obtenir resultats immediats.
  • Invocacions: Crides màgiques que el mag realitza a entitats sobrenaturals poderoses.

Tipus de màgia[modifica]

Aquelarre distingeix dos tipus de màgia, ben diferenciades l'una de l'altra i amb fins i efectes totalment diferents:

  • Màgia Blanca: Aquest tipus de màgia busca més construir que destruir. Màgia curativa o protectora que guareix als seus usuaris i als seus companys i que rarament és utilitzada per fer el mal. Dins d'aquest tipus de màgia hi trobem ungüents curatius, talismans detectors de maleficis o ajudes de combat.
  • Màgia Goètica: Aquest tipus de màgia en canvi pretén destruir. Màgia assassina, relacionada amb els dimonis i que pretén fer mal als enemics dels seus usuaris. És també un tipus de màgia més perillós d'utilitzar, també per al llançador del conjur. Dins d'aquest tipus de màgia hi trobem els Aquelarres, els maleficis o els enganys.

Cel i Infern[modifica]

Dins d'Aquelarre hi trobem un rerefons demoniac força complex. Així mateix, si existeix el món demoniac, també existeix el celestial.

Pintura que mostra com era un Aquelarre

Cel[modifica]

Aquelarre planteja sers sobrenaturals que viuen al cel o que formen part de les forces celestials i de Déu. Dins d'aquesta categoria hi trobem un ampli nombre d'àngels, arcàngles o sants; a més a més de personatges enviats del cel a protegir als humans otorgant-los benediccions. A més a més, trobem diversos sants dins del joc que, amb una mica de sort, escoltaran les plegàries dels personatges i els ajudaran.

Infern[modifica]

Les forces infernals estan dotades d'un gran exèrcit ordenat en funció de rangs. Trobem dimonis superiors i inferiors que comanden les legions de l'infern i que estan representats per algun dels 7 pecats en molts casos. Apart d'aquests, trobem d'altres diables i criatures menors que poden procedir o no de l'infern.

A més a més del cel i l'infern, a Aquelarre la mitologia Ibèrica pren una importància força important. S'accepta que tots els mites i llegendes són reals i que corren lliures per les terres de la península. Podem trobar personatges com les meigas o els follets, a més a més de temibles besties com el Llop de Santiago o Lobisomes.

Manuals i Suplements [cal citació][modifica]

  • Aquelarre (Joc Internacional, 1990)
  • Lilith​ (Joc Internacional, 1991)
  • Rerum demoni​ (Joc Internacional, 1992)
  • Danza Macabra​ (Joc Internacional, 1992, reeditat per Proyectos Editoriales Crom en 2002)
  • Rinascita​ (Joc Internacional, 1993)
  • Dracs​ (Joc Internacional, 1994)
  • Rincón​ (Joc Internacional, 1995)
  • Villa y Corte​ (Joc Internacional, 1996)
  • Aquelarre (La Caja de Pandora, segunda edición del juego, 1999)
  • Mitos y Leyendas Vol.0 + Pantalles (La Caja de Pandora, 2000)
  • Mitos y Leyendas Vol.I Ad Intra Mare I (La Caja de Pandora, 2000)
  • Mitos y Leyendas Vol. II Ad Intra Mare II (La Caja de Pandora, 2000)
  • Mitos y Leyendas Vol. III Ultreya (La Caja de Pandora, 2000)
  • Aker Codex: Fogar de Breogan​ (La Caja de Pandora, octubre del 2000)
  • Aker Codex: Jentilen Lurra (La Caja de Pandora, març del 2000)
  • Akercodex, las leyendas del macho cabrío​ (La Caja de pandora, 2000)
  • Aquelarre, la tentación (La Caja de pandora, segona edició revisada, 2001)
  • El Tribunal de La Santa Inquisición (Codex Inquisoturius)​ (La Caja de pandora, 2001)
  • Codex Inquisistorius. El Tribunal de la Santa Inquisición (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • La Fraternitas de la Vera Lucis​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • La Danza Macabra y otros relatos... + Pantalles​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Al Andalus​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Medina Garnatha (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Jentilen Lurra (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Ars Medica (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Grimorio​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Fogar de Breogan (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • El brumoso norte: Jentilen Lurra​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • El brumoso norte: Fogar de Breogan​ (Proyectos Editoriales Crom, 2002)
  • Sefarad​ (Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Aquelarre Apócrifo (Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Ars Carmina, el libro secreto de los juglares (Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Ars Magna, el libro secreto de los alquimistas (Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Descriptio Cordubae (Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Aquelarre, la tentation (edició en francés del reglament bàsic, Proyectos Editoriales Crom, 2003)
  • Danse macabre​ (traducció al francés de la pantalla i del suplement, febrer del 2004)
  • Aquelarre (Nosolorol Ediciones, tercera edició del joc, 2011)
  • Asturies Medievalia (Nosolorol Ediciones, 2012)
  • Saeptum Arbitri (Nosolorol Ediciones, 2012)
  • Aquelarre: Breviarium (Nosolorol Ediciones, tercera edició del joc resumida 2013)
  • Ars Malefica (Nosolorol Ediciones, 2013)
  • Legendarium Inferni (Nosolorol Ediciones, 2014)
  • Daemonolatreia (Nosolorol Ediciones, 2015)
  • Bestiarium Hispaniae (Nosolorol Ediciones, 2015)
  • Decameron (Nosolorol Ediciones, 2016)
  • Retorno a Rincón (Nosolorol Ediciones, 2017)
  • Ex Mundo tenebrarum (Nosolorol Ediciones, 2018)

Història del joc[modifica]

Des de la seva primera edició fins a l'actualitat Aquelarre ha passar per quatre editorials: Joc Internacional, La Caja de Pandora, Proyectos Editoriales Crom y Nosolorol Ediciones. La primera va editar el manual original i set suplements; entre ells una pantalla de director, un bestiari, un especialment dedicat a Catalunya i una ampliació per a poder jugar en el Renaixement. Aquest últim, Villa y Corte, permetia ampliar el joc fins al Madrid del Segle XVI, capital de l'Imperi de Carles V. L'any 1999, després del tancament al 1998 de Joc Internacional, La Caja de Pandora va publicar la segona edició, per a la qual va publicar també nous suplements fins al seu propi tancament, al 2002. Per alguns aficionats, el canvi dels il·lustradores en aquesta segona edició no va ser positiu, es va passar d'un estil medieval (d'Arnal Ballester) a un estilo d'«historieta», semblant al del «manga», que no encaixava amb l'«esperit del joc». Tot i això, va tenir punts positius, una nova edició en color i l'edició d'algunos suplements, per exemple els dedicats a Navarra i a Galicia.

Quan La Caja de Pandora va tancar al 2002, va ser l'editorial Proyectos Editoriales Crom qui va reprendre la publicació d'Aquelarre. Per aquesta nova gamma es van editar molts més suplements que abans, dedicats a professions específiques (metges, inquisidors, alquimistes), al regne de Granada, i una sèrie de noves campanyes i la reedició de certs suplements publicats per les editoriales que havien tancat. Proyectos Editoriales Crom també acaba tancant (el 2004) i el joc i els seus drets de publicació acaben tornant a mans del seu creador, Ricard Ibáñez.

Finalment, al març de 2011, l'editorial Nosolorol Ediciones publica la tercera edició d'Aquelarre.

Enllaços relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Enrola’t portarà a Tarragona el creador del famós joc de rol “Aquelarre”». [Consulta: 14 octubre 2015].
  2. Sevillano Pareja, Héctor. Estudio del sector editorial de los juegos de rol en España :historia, tipología, perfil de lector, del autor, del traductor y del editor. Universidad de Salamanca, 18 de juny de 2009, p. 1237. 
  3. García Castro, Eduard: Aquelarre, juego de rol demoníaco-medieval. Líder, 1990, N.º 20, p. 74
  4. Mini entrevista a Ricard Ibáñez autor d'Aquelarre. Líder, 1991, N.º 21, P. 11.
  5. Ecos de las Jesyr, entrevistes realitzades durant las Jesyr 91. Los creadores. Ricard Ibáñez autor de Aquelarre. Líder, 1991, Nº 23, Pág. 10.
  6. «Entrevista a Ricard Ibañez». Fanzine Rolero Webmagazina, 02-03-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  7. «El juego de rol en español cumple 25 años». La nueva España, 31-07-2015. [Consulta: 14 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]