Arabela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaArabela
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius50 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament de Loreto Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Arabela language.png
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües saparo-yawan
llengües zaparoanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3arl Modifica el valor a Wikidata
Glottologarab1268 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuearl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO570 Modifica el valor a Wikidata
IETFarl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages660 Modifica el valor a Wikidata

L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

El nom arabé correspon, en realitat, al del riu on viuen. L'ètnia arabé va ser contactada per primera vegada en 1948. Segons Gordon [2005], la llengua es troba en perill perquè, a pesar que el nombre de parlants seria suficient per a mantenir-la viva, un nombre significatiu d'adults pot entendre-la però no la parla, i les segones llengües (quítxua i castellà) es tornen preponderants. El grup ètnic arabela estaria format per uns 300 individus i els parlants de la llengua arabela serien la meitat més o menys.[1]

Distribució geogràfica[modifica]

El arabela es parla a la regió amazònica del Perú: Regió de Loreto, província de Maynas, districte Napo. La quebrada Arabelas és un afluent del riu Curaray, que al seu torn aboca les seves aigües al Napo. La zona es troba prop de la frontera equatoriana, i els assentaments principals dels arabela són les comunitats de Buena Vista i Flor de Coco (204 i 90 habitants, respectivament, segons dades de INEI (1993).

Nombre de parlants[modifica]

El nombre de parlants del arabela és motiu de discussió entre els especialistes. Pot estimar-se en al voltant de 150 (xifra en la qual coincideixen Wise [1999] i Solís [1987]), amb un mínim de 50 (Gordon [2005]) i un màxim de 300 (INEI [1993]), encara que aquestes últimes dades no fan distinció entre grup ètnic i parlants. De totes maneres, com totes les llengües nadiues del Perú, té l'estatut de llengua oficial a les àrees on es parla.[2]

Fonologia[modifica]

El següent quadre recull els fonemes consonàntics del arabela, i s'indiquen els principals al·lòfons de cada fonema:

labial apico-
alveolar
alveo-
palatal
velar glotal
oclusiva p t [t, tː] k [k, x, g, ɣ,kː]
fricativa s ʃ [ʃ, ʃː] h
nasal m n [n,nː,nːd]
aproximant w [w,w̃] ɾ [ɾ,r,ɾː,rː] j [j,j̃]

Quant a les vocals posseeix un sistema format per cinc vocals:

anterior central posterior
tancades i ɨ o [o,ʊ]
mitjanes e [e,ɪ]
obertes a [a,æ,ɛ,ɔ,ə]

Referències[modifica]

  1. «Oficializan alfabeto de la lengua originaria Arabela» (en español). [Consulta: 16 març 2021].
  2. «CONSTITUCION POLÍTICA DEL PERÚ 1993», February 17, 2006. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 2 març 2009]. Artículo 48º Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.

Bibliografia[modifica]

  • Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
  • INEI. Perú: I Censo de Comunidades Indígenas de la Amazonía (información preliminar). Lima: Dirección Nacional de Estadísticas Regionales y Locales, 1993.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
  • Rich, Roland. Diccionario Arabela-Castellano. SLP 49. Lima: ILV, 1999.
  • Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
  • Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.