Aranyel

Plantilla:Infotaula geografia políticaAranyel
Arañuel (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 04′ 17″ N, 0° 28′ 53″ O / 40.0714°N,0.4813°O / 40.0714; -0.4813
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Millars Modifica el valor a Wikidata
CapitalArañuel Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població165 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,61 hab./km²)
Gentiliciaranyelera, aranyeler Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície19,16 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud405 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
Festa patronalSant Miquel Arcàngel
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJusto Palomares Morte Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12232 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12013 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12013 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaranuel.es Modifica el valor a Wikidata

Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Hi destaquen l'església de Sant Miquel Arcàngel, l'ermita de Sant Roc (edifici d'interés arquitectònic) i l'Ajuntament (edifici d'interés arquitectònic). Pel que fa a elements d'interés naturals, destaquen diversos tolls (anomenats pozas, en castellà) al llarg del curs del riu Millars, així com diversos miradors i rutes senderistes.

Geografia[modifica]

Riu Millars a Arañuel

La localitat està enclavada en el vessant de la muntanya del Campero, a la vora del riu Millars, les aigües del qual abastixen els regadius adjacents a la localitat. El 80% del terme es compon d'alta muntanya, distribuït en les parts altes que arriben a rodejar les cases de localitat. La vegetació predominant és el pi blanc, i en cotes a partir de 800 m es pot trobar pi negre, així com carrasques, avets i diversitat de flora mediterrània. També hi ha bosc de ribera a la vora del riu Millars, i en menor grau –pel seu cabal irregular– en el barranc de Pals, afluent seu. El terme disposa de moltes fonts, com ara les del Senyor, Magreile, la Guerrilla, de la Foia, de la Porquera, de la Petxina, font del Pomer, font Seguer. A la vora de la carretera CV-20 hi ha la font del Senyor (al costat de la carretera de Sucaina) o les piscines naturals del riu Millars.

En el terme municipal d'Aranyel es troben també el nucli de població de l'Artejuela i les masies del Pla. Limita amb les localitats de Cortes d'Arenós, Montanejos, Cirat, Lludient i Zucaina, totes de la comarca de l'Alt Millars. Des de Castelló de la Plana s'accedix a esta localitat a través de la CV-20. El clima predominant és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns freds.

Història[modifica]

La població d'Aranyel és d'època musulmana i va estar poblada des de l'any 786 de l'era cristiana, encara que existixen vestigis disseminats d'ocupació humana d'època ibèrica.

Conquistada pel rei Jaume I, la localitat va mantindre la població musulmana i va cedir el senyoriu a la família Vallterra. En el moment de l'expulsió dels moriscs, esta població tenia al voltant de 400 habitants. Amb el temps, va passar a formar part del senyoriu del comte de Vilanova.

El municipi ha anat perdent població de resultes de l'emigració a partir del segle xix fins a l'actualitat.

Economia[modifica]

L'economia s'articula a l'entorn de dues àrees ben diferenciades: la primera és l'agricultura, de tipus familiar, centrada en el minifundi. D'una banda l'horta, situada en la contornada del poble, composta per productes hortofruiters, com les pereres, que fins fa ben poc era l'únic fruiter en què se centrava l'agricultura, pomes i albercocs, i les hortalisses. D'altra banda, el secà, amb cultius d'ametlers, oliveres i vinya. Destaca també l'extracció fustera i el turisme rural de tipus familiar.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008 2015 2020
125 196 122 133 142 181 195 191 199 195 210 171 151

Alcaldia[modifica]

Des de 1991 l'alcalde d'Aranyel és Justo Palomares Morte del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Salustiano Collado Fornas UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Salustiano Collado Fornas AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio José Santágueda Solsona AP 30/06/1987 --
1991–1995 Justo Palomares Morte PP 15/06/1991 --
1995–1999 Justo Palomares Morte PP 17/06/1995 --
1999–2003 Justo Palomares Morte PP 13/06/2003 --
2003–2007 Justo Palomares Morte PP 14/06/2003 --
2007–2011 Justo Palomares Morte PP 16/06/2007 --
2011–2015 Justo Palomares Morte PP 11/06/2011 --
2015–2019 Justo Palomares Morte PP 13/06/2015 --
2019-2023 Justo Palomares Morte PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Detall de volta de canó de la nau central
Ermita de Sant Roc

Monuments civils[modifica]

  • Ajuntament. Edifici d'interès arquitectònic.

Festes[modifica]

Aranyel celebra les festes de sant Antoni (al gener, el cap de setmana següent a la festa, amb foguera i benedicció d'animals), la de santa Quitèria Patrona del poble, coincidint amb el cap de setmana de la Penya Taurina (al maig); les festes de la Mare de Déu d'Agost i romeria de sant Roc (15 i 16 d'agost, amb una processó de la Mare de Déu pel poble. La festa en honor de sant Roc consta de dues parts: la baixada a les 12 del migdia en què es dona la benvinguda al poble procedent de l'ermita, i la pujada a l'ermita en romeria en què els participants agafen al final les hortalisses i les herbes aromàtiques que guarnixen els camins del sant. Les festes patronals en honor de sant Miquel Arcàngel se celebren en l'última setmana de setembre. També se celebra la festa de la Puríssima en el pont de la Constitució –6, 7 i 8 de desembre–, amb actes taurins, musicals i la fira d'artesans.

Gastronomia[modifica]

De la gastronomia d'Aranyel destaquen: l'olla de poble, a base de cards, les creïlles, els cigrons remullats, les bledes i la botifarra; el guisat de carn de bou, realitzat amb la carn del bou de les festes; les farinetes amb farina de dacsa i aigua com a base, a les quals s'afig després trossets de porc fregits, com la cansalada, el fetge, el magre.

De la rebosteria sobreïx la coca "caritat", que es repartix en el dia de sant Antoni i els bunyols i figues albardades, típics de la nit de Nadal.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Arañuel. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aranyel