Araucària del Brasil
| Araucaria angustifolia | |
|---|---|
 | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| IUCN | 32975 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Araucaria |
| Espècie | Araucaria angustifolia (Bertol.) Kuntze |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Basiònim |
Columbea angustifolia  |
| |
L'araucària del Brasil[1] (Araucaria angustifolia) és una espècie de planta conífera. La seva distribució original ocupava una superfície de 233.000 km²,[2] és originària del sud del Brasil i de vegades es troba a gran altitud a Minas Gerais, i al sud dels estats de Rio de Janeiro i de São Paulo, però més típicament als estats de Paranà, Santa Catarina i Rio Grande do Sul.
És un arbre perennifoli de fins a 40 m d'alt i amb un tronc d'1 m de diàmetre. Les fulles són gruixudes en forma d'esquama i triangulars, de 3–6 cm de llarg i 5–10 mm d'ample a la base.
Normalment és dioic. Les pinyes masculines fan de 10–18 cm de llargada. Les pinyes femenines fan 18–25 cm de diàmetre i porten unes 100–150 llavors. Els pinyons són comestibles i fan 5 cm de llarg.
Està estretament relacionat amb Araucaria araucana.
Requereix un clima subtropical amb abundant pluviometria, tolera glaçades ocasionals de −5 °C a -20 °C.
La collita dels pinyons (3.400 tones cada any) junt amb les tallades d'aquests arbres amenacen la seva regeneració.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucària del Brasil |
- Farjon (2006). Araucaria angustifolia. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 maig 2006 (en anglès). Database entry includes justification for why this species is critically endangered
- Gymnosperm Database: Araucaria angustifolia
- Marinelli, J. (2005). Plant. DK Publishing. ISBN 075660589X.
- Antiviral activity-guided fractionation from Araucaria angustifolia leaves extract. Freitas AM. Almeida MT. Andrighetti-Frohner CR. Cardozo FT. Barardi CR. Farias MR. Simoes CM. Journal of Ethnopharmacology. 126(3):512-7, 2009 Dec 10.
