Miraguà fals

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Araujia sericifera)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Miraguà fals
Araujia sericifera mid-shot.JPG

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Asterids
Ordre: Gentianales
Família: Apocynaceae
Subfamília: Asclepiadoideae
Gènere: Araujia
Espècie: A. sericifera
Nom binomial
Araujia sericifera
Brot.
  • Araujia albens (Mart.) G.Don 1837.
  • Araujia calycina Decne. 1844.
  • Araujia grandiflora (Mart.) Morong Ann. 1893.
  • Araujia hortorum E.Fourn. 1885.
  • Araujia sericifera f. calycina (Decne.) Malme 1909.
  • Araujia sericifera f. hortorum (E.Fourn.) Malme 1909.
  • Araujia sericifera var. hortorum (E.Fourn.) Malme 1900.
  • Physianthus albens Mart. 1824.[1]

El miraguà fals (Araujia sericifera) és una planta ornamental perenne que pertany a la família apocinàcia.[2] Va ser descrita l'any 1817 pel botànic portuguès Félix Avelar Brotero. És invasora a Catalunya[3] i des del 2012 el seu cultiu i comercialització estan prohibits a Espanya.[4] Altres noms comuns són miraguà de jardí, miraguà bord, mata de la seda, aràujia.[5][2]


Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere (Araujia) deriva d'António de Araújo e Azevedo primer comte de Barca (1754–1817), un afeccionat a la botànica portuguès. L'epítet específic llatí sericifera significa «que porta seda» i es refereix als seus pèls sedosos que envolten les llavors.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Flor d'Araujia sericea en vista lateral
Flors

Araujia sericifera és una liana que fa fins a 5-7 m de llarg. Si es trenca la planta exsuda una substància lletosa. Les fulles són oposades, de color verd fosc i carnoses, gairebé triangulars i fan 10-12 mm de llargada. Les seves flors, en forma de calze, són hermafrodites i fragants, fan uns 2 cm de diàmetre amb colors diversos. Els seus fruits són grans tavelles de 8-10 cm de llargada. Contenen nombroses llavors negres.

Per la seva naturalesa es capaç de ofegar als arbres més alts fins que els mata. També causa molts problemes a l'agricultura, pel seu ràpid creixement. S'emparra fàcilment sobre qualsevol suport, especialment valles i arbres, i que s'escampa i creix silenciosa i ràpidament arran de terra com un ofidi. Competeix amb els tarongers per l'aigua, els nutrients i la llum, i acaba per cobrir-los.[6] Per tot això està prohibida la seva introducció al medi natural.[7]

Distribució[modifica | modifica el codi]

És una planta nativa d'Amèrica del Sud introduïda a Europa i altres llocs com a planta ornamental però actualment és considera una planta nociva i invasora a Espanya. És problemàtica en la fructicultura, molts espais naturals i parcs de Catalunya i del País Valencià,[5][7][8] i en altres llocs del món.[9]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sinònims de wikispecies
  2. 2,0 2,1 «Aràujia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Araujia sericifera». Exocat. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 14 octubre del 2015].
  4. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
  5. 5,0 5,1 Laguna, Emili. «L'horta, l'arca de Noé de la biodiversitat agrària: Crònica d'una mort anunciada». Mètode. Universitat de València, 41, 2004.
  6. Roselló, Roberto. «El Miraguà Bord». ElPeriòdic.com, 24 de setembre del 2012.
  7. 7,0 7,1 «Crònica de l'activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat». Depana, 1 de març del 2013. «[...] ens vam congregar un grup de 10 voluntaris per retirar una liana o enfiladissa coneguda com a miraguà (Araujia sericifera)»
  8. Oliver i Martínes-Fornés, Xavier. Llista negra de plantes invasores de la Garrotxa (pdf). Olot: Delegació de la Garrotxa, 2008. 
  9. Popay, Ian; Champion, Paul; James, Trevor. «Araujia sericifera - moth plant». A: An Illustrated Guide to Common Weeds of New Zealand. Royal New Zealand Institute of Horticulture. ISBN 0-473-09760-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]