Arbre de ferro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuArbre de ferro
Parrotia persica
Morlanwelz Mariemont JPG22a.jpg
Planta
Tipus de fruitcàpsula
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaHamamelidaceae
GènereParrotia
EspècieParrotia persica
C.A.Mey.
Modifica les dades a Wikidata

L'arbre de ferro o, simplement, Parròtia (Parrotia persica) és l'únic representant del gènere Parrotia, i estretament relacionat amb el gènere Hamamelis. És original, tal com indica el seu nom, de Pèrsia, concretament del nord de l'actual Iran, a les muntanyes d'Elburz, tot i que en períodes prehistòrics, es trobava per tota Europa, inclosa la Península Ibèrica. Creix entre els 100 i els 1400 m. d'altitud.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un arbret o arbust que creix habitualment fins al 5 o 8 m d'alçada, encara que pot arribar als 10-12. Requereix sòls molt drenats, lleugerament àcids, encara que es pot adaptar als lleugerament alcalins si està en condicions adients. Prefereix la sequetat abans que terrenys molt humits. Es desenvolupa millor en espais assolellats o a mitja ombra.

L'escorça del tronc és llisa i es desprèn amb facilitat en petites esquames.[Nota 1]

Les fulles són arrodonides de 6 a 10 cm de longitud, amb el marge diminutament asserrat cap a la meitat; pubescent en ambdues cares. Les fulles joves són, de vegades, vermelloses en la seva base. Quan arriba la tardor, les fulles prenen unes tonalitats ataronjades, groguenques i vermelloses espectaculars. Les flors apareixen abans que les fulles, gairebé en ple hivern. Són de color groc; però posseeixen unes anteres de color vermell escarlata, que és el que realment es veu quan l'arbre està en plena floració.

Usos[modifica]

Als països catalans s'utilitza, bàsicament, amb fins ornamentals.

Registre fòssil[modifica]

Parrotia persica es va trobar a Europa i la Península Ibèrica fins al Pleistocè Inferior, des d'un milió d'anys i fins a uns 750.000 anys (període Cromeriense i Tigliense). A Catalunya s'ha trobat en diversos jaciments d'aquest període (Incarcal, Crespià, etc).[1] Aquesta espècie va poder trobar refugi durant les glaciacions al Mediterrani oriental (Serralada del Caucas), ja que allà no va trobar barreres geogràfiques com serralades o braços de mar, com si que va passar a les nostres contrades (serralades Est-Oest i mar Mediterrani). Passats però els períodes glacials, no va poder tornar a reconquerir el seu antic territori a Europa occidental.

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. Esquama: Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.

Referències[modifica]

  1. Arribas, 2004, p. 77-78.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arbre de ferro
  • Arribas, Oscar. Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar (en castellà). Barcelona: Lynx Edicions, 2004. ISBN 84-87334-71-7. 
  • López, A; Trigo, María del Mar; Argimon, X; Sánchez, JM. Flora Ornamental Española. I. Sevilla: Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, 2000. 
  • Navés, F; Pujol, J; Argimon, X; Sampere, L. El árbol en jardinería y paisajismo. Barcelona: Edicions OMEGA, 1995.