La portada gòtica del convent del Carme, molt conegut actualment com a arc adrianenc és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona. Enderrocat el 1874, de les restes del convent, la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs. Actualment és considerat un símbol del municipi.
La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l'arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que reposen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. El carregament de l'arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes. El portal està situat en el nus d'accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs.[1]
Aquest és la portada de l'església del convent del Carme de l'orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381. L'any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris. El 1838 es va cedir l'espai del convent a l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872). L'any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou. La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l'autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l'emplaçament actual. El 1997 l'arc es declara símbol d'identitat del municipi, a petició de l'associació Dones de Futur.[2][1]
