Convent del Carme (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Portada gòtica del convent del Carme | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Portada gòtica del convent del Carme | ||||
| Data | 23 gener 2003 | |||
| Id. IPAC | 28674 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
El convent del Carme era un conjunt arquitectònic, actualment desaparegut, entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. La portalada gòtica es conserva al mig d'una rotonda a Sant Adrià del Besòs i ha esdevingut un símbol del municipi.
Història i descripció
[modifica]Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita i es devia construir entre 1293 i 1381, i l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just. El 1835, el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris, i un cop desamortitzat, el 1838 fou cedit a l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi provisionalment la Universitat, tot just restablerta després de l'abolició pels Decrets de Nova Planta. El 1872 es va traslladar al nou edifici de l'Eixample, i finalment, el 1874 va ser enderrocat i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]
Portalada
[modifica]Va ser traslladada al costat de la masia de Cal Tondo de Sant Adrià de Besòs per Juli Maria Parellada i de Moragas, propietari de Can Serra.[2][3]
El 1968, amb les obres de l'autopista A-19 (actual C-31), quedà situada entre els dos ramals d'aquesta via.[2] El 1991 es construí la ronda del Litoral i la portalada fou restaurada per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, director de la Càtedra Gaudí, i es traslladà a l'emplaçament actual, el nus d'accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs.[3][2] El 1997, va ser reconeguda com a símbol d'identitat del municipi a petició de l'associació Dones de Futur, i el 2003, declarada BCIL.[2][3]
Està formada per dos brancals, una llinda plana i l'arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que reposen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes. El carregament coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Portada gòtica del convent del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-403.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
Enllaços externs
[modifica]
- «Convent mare de déu del Carme». Barcelona entre muralles. Francesc Font.
- «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.