Arc carpanell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema d'un Arc carpanell o de tres arcs.

Es coneix com arc carpanell  al tipus d'arc rebaixat simètric que es forma a partir d'ell, amb l'afegit de petits arcs en els extrems; arcs que tenen el seu centre en la línia d'imposta per aconseguir en ells una forma arrodonida.[1] Format per tres, cinc o més arcs de circumferències consecutives, sempre imparells.[2] L'intradós posseeix una forma semblant al dels ovals o de semi-el·lipses (denominat arc cordill).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Palau dels Comtes de Miranda

El seu traçat consta per tant de diversos arcs de circumferència tangents entre si i també amb les línies verticals de brancals o queixals. A més dels dos centres de circumferència en la línia d'imposta per a la seva arrencada arrodonida, l'arc carpanell té un o diversos centres més per sota d'ella, sempre en un nombre imparell per aconseguir la seva simetria al punt superior o clau.[2] Com més centres posseeix, més rebaixat és l'arc.[3]

Més elaborat i amb el seu traçat en continuïtat amb el dels murs d'on parteix, el seu aspecte apareix més acabat i refinat que el de l'arc rebaixat normal. Per regla general aquest tipus d'arcs posseeix un estrep de menor grossor que en el cas d'arcs de mig punt. La seva ocupació en el disseny d'arcs de pont va disminuir l'espessor dels pilars.[4]

És habitual trobar-se l'arc carpanell en portades d'edificis de certa importància de gairebé qualsevol època, encara que el seu origen i major difusió apareix a la fi del gòtic o gòtic florit, sent habitual en les portes principals dels edificis renaixentistes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arc carpanell Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Moreno García, Francisco. Arcos y Bóvedas. priemra. Barcelona: Ediciones CEAC, 2004. 
  2. 2,0 2,1 Ferri Cortes, Jaime. Universidad de Alicante. Principios de construcción. Primera, 2010, p. 207. 
  3. Miguel Ángel Aramburú-Zabala Higuera,Javier Gómez Martínez, (1992), Juan de Herrera y su influencia: actas del simposio, Camargo, 14-17 julio 1992,Fundación Obra Pía, pág. 146
  4. Jean-Rodolphe Perronet, (2008), La construcción de puentes en el siglo XVIII, Ed. Reverté, pág. xiv

Referències externes[modifica | modifica el codi]