Arc de la Victòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Arc de la Victòria
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(es) Arco de la Victoria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusArc de triomf Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteModesto López Otero
Pascual Bravo Sanfeliú Modifica el valor a Wikidata
ArtistaMoisés Huerta y Ayuso;
Josep Pasqual Ortells López
Construcció1956 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMoncloa-Aravaca (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvenida de la Memoria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 40° 26′ 09″ N, 3° 43′ 13″ O / 40.435883°N,3.720154°O / 40.435883; -3.720154

L'Arc de la Victòria (popularment també conegut com a Porta de Moncloa) és un arc de triomf localitzat a Madrid construït entre el període que va des de l'any 1950 a 1956. Es construeix per indicació inicial de la Comissió Permanent de la Junta de la Ciutat Universitària.[1] Situat sobre terrenys que van ser front de batalla durant la Guerra Civil Espanyola, es tracta de una obra commemorativa de la victòria del bàndol franquista en el conflicte.[2][3] L'arc està situat en una de les entrades principals de Madrid (de la carretera de La Corunya), al centre de la denominada Avinguda de la Memòria del districte de Moncloa-Aravaca. L'arc posseeix una altura total de 49 metres. És obra dels arquitectes Modest López Otero i Pascual Bravo Sanfeliú, i els ornaments que ho envolten dels escultors Moisés d'Horta (frisos alegóricos), Ramón Arregui (Cuadriga de Minerva) i José Ortells. L'arc posseeix unes inscripcions llatines que recorden la victòria així com la construcció de la nova Ciutat Universitària després del conflicte armat que la va destruir.[4]

Referències[modifica]

  1. Acta del 26 de febrero de 1942 de la Comisión Permaenente de la Junta de la Ciudad Universitaria
  2. Oleaga, Marisa González de «Democracia y museo. Diferencia y conflicto en los relatos del Museo de América en Madrid» (en castellà). Historia y Política, 0, 35, 2016, pàg. 123–144. DOI: 10.18042/hp.35.06. ISSN: 1989-063X.
  3. Bonet Correa, Antonio; Gabriel Ureña. Ediciones Cátedra. Arte del franquismo. primera. Madrid: Volumen 13 de Cuadernos de arte, 1981, p. 92. ISBN 8437602874. 
  4. Castro Berrojo, Luis. Los Libros de la Catarata. Héroes y caídos: políticas de la memoria en la España contemporánea. primera. Madrid: Catarata, 2008, p. 148. ISBN 978-84-8319-347-1.