Arcadi Espada Enériz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaArcadi Espada
Arcadi espada.jpg
Arcadi Espada, el 2004
Dades biogràfiques
Naixement Arcadi Espada Enériz
1957
Barcelona, Barcelonès
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista i escriptor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Arcadi Espada Enériz (Barcelona, 1957) és un periodista català.

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Des de 1977 ha col·laborat en els diaris: Mundo Diario, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El País i, actualment, El Mundo. És professor de periodisme a la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.[1]

Obtingué el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (2000) i el premi Ciutat de Barcelona de Literatura (per Contra Catalunya) i Espasa d'Assaig 2002 (per Diarios). Entre els seus mestres més benvolguts es troba Josep Pla, al que ha dedicat diverses investigacions sobre la seva vida i obra, inclòs un assaig recent sobre el diari que l'escriptor empordanès va deixar escrit entre 1965 i 1968 i que va ser publicat pòstumament amb el títol Notes per a un diari. En el marc del Congrés Nacional de Periodisme Digital celebrat a Osca el 2005, Arcadi Espada va ser guardonat amb el premi Blasillo de Huesca, ideat per l'humorista gràfic Antonio Fraguas, "Forges".

Crítiques al treball periodístic[modifica | modifica el codi]

En la seva obra destaca la crítica a moltes diverses modalitats d'escriptura periodística, en el que tenen de contaminació ideològica i traïció a l'objectivitat. Les seves anàlisis li han guanyat les lloances de Rafael Sánchez Ferlosio. Ha tractat també el tema de la fotografia utilitzada en premsa, abastant temes clau com l'enquadrament i l'omissió. En relació a aquest tema el maig de 2003 es va veure embolicat en una gran polèmica per unes opinions crítiques que va efectuar a Diarios pel que fa a una fotografia realitzada pel premi Pulitzer Javier Bauluz[2][3] En ella es mostrava una parella de banyistes que, suposadament, es mostraven indiferents davant la presència d'un immigrant mort a la sorra. La fotografia es va utilitzar profusament per a denunciar la suposada «hipocresia d'Occident» davant la immigració, una pràctica que Espada va qualificar de "pulitzers immorals". Espada opinava que la imatge estava presa des d'un angle en el qual quedava exclòs el personal encarregat d'atendre al cadàver, i mitjançant una òptica que reduïa la profunditat de camp aparentant proximitat entre la parella i el cadàver. Bauluz i els testimonis presents en la platja van desmentir aquestes afirmacions i van acusar Espada de no aportar proves. La polèmica que van provocar les seves opinions i qualificatius sobre el treball de Bauluz va ser gairebé equivalent a la difusió que va tenir la imatge. El Consell d'Informació de Catalunya va adoptar per unanimitat una resolució estimant les crítiques d'Espada com a "falses, injustes i sense raó".[4] Espada va declinar presentar al·legacions en l'expedient i va seguir mantenint que el fotògraf havia construït un "dispositiu simbòlic imaginari" per a suscitar artificialment una determinada emoció mitjançant la imatge periodística. En opinió d'Espada, mentre la creativitat és acceptable quan té finalitats artístiques, no ho és quan té intencions informatives com en aquest cas, en què vol suggerir una suposada indiferència dels banyistes que potser no s'ha produït mai.[5]

El 2000 va publicar Raval: De l'amor als nens (traduït el 2004 al català), llibre que parla sobre un suposat cas d'abusos a menors al barri barceloní del Raval a finals dels anys noranta del segle XX, que va resultar ser un muntatge policial i periodístic,[6] a partir d'un cas aïllat[7] i d'una sèrie de rumors i falses acusacions que van portar al tancament de ciutadans innocents a la presó, els quals van patir la humiliació pública i van ser separats durant anys dels seus fills.[8][9] Després d'una investigació exhaustiva, Espada demostra la falsedat de la història, proclama la innocència dels cinc acusats i qüestiona el funcionament de l'estat de dret a l'Estat espanyol.[10][11] Va obtenir el premi de Periodisme Francisco Cerecedo (2000).[12]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Quant a la seva faceta política, és un dels promotors més coneguts de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya, que va promoure la creació d'un partit polític, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, en el qual no es va integrar. En aquest sentit, es va mostrar crític amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va plasmar en el seu Informe sobre la decadència de Catalunya reflectida en el seu estatut, elaborat a partir dels textos previs que, entre l'1 d'octubre i el 10 de novembre de 2005, el periodista va publicar en el seu bloc sota el títol genèric de Esfuerzo y melancolía. En temps recents, Espada ha donat suport activament a la creació i vigència del partit Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), a l'acte de presentació del qual va assistir, el 29 de setembre de 2007, a Madrid.

És un dels primers firmants del Manifest per la llengua comuna de juny de 2008 i de la plataforma Reconversion.es (2012). En la mateixa línia, el juliol de 2014 va ser un dels membres fundadors de la plataforma Libres e iguales que és contrària a la realització de la consulta sobre la independència de Catalunya prevista per al 9 de novembre de 2014. Espada, en unes declaracions a El matí de Catalunya Ràdio va manifestar "creure que hi haurà consulta és com creure que la camorra s'instal·larà a Catalunya", comentant que totes dues situacions són igual d'il·legals.[13]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Contra Catalunya (Barcelona, Flor de Viento, 1997) Premi Ciutat de Barcelona.
  • Samaranch. El deporte del poder (Madrid, Espasa-Calpe, 1999).
  • Raval: de l'amor als nens (Barcelona, Empúries, 2004). Premi Francisco Cerecedo de Periodisme.
  • Diarios (Madrid, Espasa-Calpe, 2002). Premio Espasa de Ensayo 2002.
  • Mens sana in corpore insepulto (Barcelona, Edicions 62, 2002), en català, escrit en col·laboració amb Jaume Boix, recull les seves converses amb el doctor Mariano de la Cruz (1921-1999) a l'últim any i mig de la seva vida.
  • Quintacolumnismo (Madrid, Espasa-Calpe, 2003). Antologia dels articles que Arcadi Espada ha escrit sobre el nacionalisme.
  • Diarios 2004 (Madrid, Espasa-Calpe, 2005). Anotacions al seu blog el 2004.
  • Notas para una biografía de Josep Pla (Barcelona, Ediciones Omega, 2005). Analitza alguns passatges d'un diari de Pla, escrit entre 1965 i 1968, i només publicat en català.
  • Informe sobre la decadencia de Cataluña reflejada en su estatuto (Madrid, Espasa-Calpe, 2006).
  • Ebro/Orbe (Barcelona, Tentadero, 2007).
  • El terrorismo y sus etiquetas (Espasa, 2007).
  • Periodismo práctico (Espasa, 2008).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pla d'estudis de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra/
  2. Caso Arcadi Espada contra Javier Bauluz.
  3. J.L. García Íñiguez: Arcadi Espada en Salamanca (apuntes sobre Javier Bauluz)
  4. Informatiu on-line de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (Págs. 19-24)
  5. Article d'Espada sobre la fotografia de Javier Bauluz, 13 de juliol 2003.
  6. Savater, Fernando. A caballo entre milenios (en castellà), 2012. ISBN 8403012020. 
  7. Burgueño, José Manuel. Cuestión de confianza (en castellà). UOC, 2010, p. 184. ISBN 8497889479. 
  8. Jaramillo, Cristina «"Cataluña es un país mediocre y cansado"» (en castellà). El Mundo, 10-05-2000 [Consulta: 18 octubre 2011].
  9. «Ha estado con nosotros... Arcadi Espada» (en castellà). El Mundo, 12-09-2002 [Consulta: 12 març 2012].
  10. Santiago, Pablo. «La pedofilia como fenómeno psiquiátrico». A: Alicia en el lado oscuro (en castellà). Madrid: Imagine, 2004, p. 241. ISBN 84-95882-46-9. 
  11. González, Charo «Una piedra en el fangal» (en castellà). El Mundo, núm. 65, maig 2000 [Consulta: 18 octubre 2011].
  12. Caballé, Anna (en castellà) Boletín de la Unidad de Estudios Biográficos. Edicions Universitat Barcelona [Barcelona], núm. 5, 2001, p. 7. ISSN: 1136-0666 [Consulta: 26 setembre 2012].
  13. Redacció. «Arcadi Espada: "Creure que hi haurà consulta és com creure que la camorra s'instal·larà a Catalunya"». el Matí. Catalunya Ràdio. [Consulta: 16 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Premis i fites
Precedit per:
Adam Michnik
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
2000
Succeït per:
Walter Haubrich
Precedit per:
José María Calleja
¡Arriba Euskadi! La vida diaria en el País Vasco
Premi Espasa d'Assaig
2002
Succeït per:
Juan Antonio Rivera
Lo que Sócrates diría a Woody Allen