Arcadi Oliveres i Boadella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgArcadi Oliveres i Boadella
Arcadi Oliveres.jpg
Naixement 1945
Barcelona
Ocupació economista i professor
Modifica dades a Wikidata

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i activista per la justícia social i la pau.

Arcadi Oliveres [pastel]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Nascut a Barcelona l'any 1945 al barri de l'Esquerra de l'Eixample. Estudià primaris i secundaris a l'escola Pia del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d'altres, Lluís Maria Xirinacs,Octavi Fullat i Francesc Botey. Va ser membre del moviment escolta a un agrupament de Minyons Escoltes (1962-66).

Trajectòria durant el franquisme[modifica | modifica el codi]

Entrà a la Universitat de Barcelona a la Facultat de C. Econòmiques on destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. L'any 1966 s'implicà molt activament en el Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona (SDEUB), i va participar en la Caputxinada, el març de 1966. Obtingué el títol de Llicenciat en Ciències Econòmiques l'any 1968. El maig del mateix any és processat pel Tribunal d'Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d'Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares Potau.[1]

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d'Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d'on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal. L'any 1969, motius familiars el porten a assumir la direcció de l'empresa familiar que per la crisi farà fallida i serà liquidada el 1978.[1]

En aquest període dels anys 70 s'implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l'autogovern de Catalunya participant en l'Assemblea de Catalunya. Serà fundador, també, de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l'organització Cristians pel Socialisme.

L'any 1974 començà a participar en l'organització internacional catòlica Pax Christi, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, a Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. En els últims anys del franquisme Pax Christi, amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d'oposició a la pena de mort tot intentant, la commutació de les penes de mort en les últimes execucions del franquisme (Juan Paredes “Txiqui”, Salvador Puig i Antich...) mitjançant la intercessió del Vaticà. El 1976 és detingut per la Guàrdia Civil a La Sénia i passa tres dies a comissaria, arran de la seva participació en una de les columnes de Marxa de la Llibertat organitzada per Pax Christi per tota Catalunya.[1]

L'etapa democràtica[modifica | modifica el codi]

L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual encara és membre actiu. El 1978, després de tancar la seva empresa entrà a treballar durant un temps a l'Institut Víctor Seix de Polemologia. L'any 1980, començà a exercir com a professor d'economia a l'Escola d'Estudis Empresarials de Sabadell, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors fins a l'actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra.[1]

L'any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat "Cicle de l'economia de la defensa" i guanyà una plaça com a professor titular del Departament d'Economia Aplicada, i impartir classes a la Facultat de Ciències Polítiques. A més d'altres centres de la mateixa universitat, feu de professor tutor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (UB, UPC, UdL, UdG, UV i UJI...)[1]

Entrada a Justícia i Pau[modifica | modifica el codi]

L'any 1981 va començar a militar a l'organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, després de col·laborar en diversos projectes amb, en aquell moment president, Joan Gomis i Sanahuja (Premi Joan XXIII, Informe econòmic sobre 0,7%, etc.). Serà membre actiu d'aquesta entitat, des d'aquella data. L'any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l'any 2001, després de la mort d'en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que continuà fins l'abril del 2014. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions a l'Estat de Justícia i Pau.[1]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Està casat amb Janine Künzi, amb qui ha tingut quatre fills.[cal citació]

Campanyes i activitats[modifica | modifica el codi]

Arcadi Oliveres en un míting de Procés Constituent

En la seva vida d'activista per la justícia social ha participat en un seguit de campanyes i activitats, algunes de les més destacades són: La primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82),[2] la primera campanya en favor de l'Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l'Assemblea d'Objectors Fiscals (1983), la campanya contra la llei reguladora de l'objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), la campanya contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (1986), la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). Com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes[3] (reunions d'Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), la campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), la promoció de la banca ètica[4] a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions[5] contra la Guerra d'Irak (2003).

Fou mediador a les tancades d'immigrants[6] a diverses esglésies de Barcelona de l'any 2001 va fer, juntament amb altres persones, entre els col·lectius d'immigrants i l'Administració, i feu el seguiment dels processos de regularització fruit dels acords entre l'Administració i els tancats..

Ha desenvolupat una gran activitat com a conferenciant arreu del territori català, a l'Estat espanyol i a força poblacions europees (París, Brussel·les, Londres, Lausana, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, i a Sud-amèrica, a Colòmbia, Argentina, Mèxic.... Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a Amèrica Llatina. Ha estat o és convidat habitual en programes[7] Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio... Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d'Or i el Diari de la Pau, i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

De l'any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d'ONG per la Pau, L'any 2004 va ser elegit president de la FOCIR Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes. També l'any 2004 va ser nomenat membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.. L'any 2005 va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània,[8] celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

L'any 2011 desplegà una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del 15M[9] els denominats "indignats", impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans[10] de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà. L'any 2011 va començar la realització d'una pel·lícula que tracta de la vida i missatge d'Arcadi Oliveres, promoguda per Justícia i Pau i la productora Únicamente Severo. Es va estrenar a la primavera de 2012.

El 10 d'abril de 2013, juntament amb Teresa Forcades, va presentar Procés Constituent a Catalunya.[11][12] El 2015, durant les negociacions de Procés Constituent per adherir-se a Catalunya Sí que es Pot va rebre l'oferta d'encapçalar aquesta confluència d'esquerres, però ho va rebutjar.[13]

Publicacions destacades[modifica | modifica el codi]

  • Nord-sud, diagnòstic i perspectives (1988)
  • El ciclo armamentista en España (2000)
  • ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (2003)
  • Aldea global, justicia parcial (2003)
  • Contra la fam i la guerra (2005)
  • Un altre món (2006)
  • El meu camí cap a la utopia (2008)
  • ¡En qué mundo vivimos! (2009)
  • Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar (2010)
  • Diguem prou! (2012)
  • Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. El rescat de la democràcia (2013)

Premis[modifica | modifica el codi]

Ha rebut els següents premis:

Associacionisme[modifica | modifica el codi]

Actualment és president de les següents organitzacions:

Igualment és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Arcadi Oliveres i Boadella
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcadi Oliveres i Boadella Modifica l'enllaç a Wikidata