Arctí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arctiinae)
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre papallona nocturna. Vegeu-ne altres significats a «Arctinos de Milet».
Infotaula taxonòmicaArctí
Arctiinae
Arctia caja 2010.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Erebidae
Subfamília Arctiinae
Leach, 1815
Modifica dades a Wikidata

Els arctins Arctiinae són una subfamília de papallones nocturnes de la família Erebidae. Abans formava part de la família Arctiidae.

Arctiinae (anteriorment anomenatda Arctiidae) és una gran i diversa subfamília, amb unes 11.000 espècies que es troben per tot el món, incloent 6.000 espècies neotropicals.[1] Aquest grup inclou els grups coneguts comunament com a àrctids, que en general tenen colors brillants. Moltes espècies tenen erugues "peludes" que es coneixen popularment com óssos llanuts o cucs llanuts. El nom científic es refereix a això (gr. Αρκτος = un ós).

La subfamília Arctiinae va ser descrita pel zoòleg britànic William Elford Leach el 1815, sota el nom inicial d’Arctides.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La subfamília Arctiinae es va classificar prèviament com la família Arctiidae de la superfamilia Noctuoidea i és un grup monofilètic.[2] Estudis filogenètics recents han demostrat que el grup està més estretament relacionat amb les espècies d'Herminiinae i Aganainae, que són subfamílies de la família Erebidae.[3] La vella família Arctiidae en el seu conjunt han estat reclassificada per representar aquesta relació i s'ha reduït a l'estat de subfamília amb el nom d'Arctiinae dins la família Erebidae. Les subfamílies i tribus d'Arctiidae es van reduir a tribus i subtribus, respectivament, d'aquesta nova Arctiinae per preservar l'estructura interna del grup.[4]

Canvis en els rangs de tàxons i noms a causa de la reclassificació de l'antiga Arctiidae en l'actual Arctiinae.
Rang Tàxon Antiga classificació Actual classificació
Superfamília Noctuoidea Noctuoidea
Família Arctiidae Erebidae
Subfamília Arctiinae, Lithosiinae, Syntominae Arctiinae
Tribu Arctiini, Ctenuchini, Eudesmiini, Lithosiini, etc. Arctiini, Lithosiini, Syntomini
Subtribu Arctiina, Ctenuchina, Eudesmiina, Lithosiina, etc.
Gènere Molts gèneres Els noms i rang no canvien
Espècies Moltes espècies Els noms i rang no canvien
Tàxons del mateix color de fons representen el mateix grup d'espècies abans i després del seu descens de rang taxonòmic, tot i el canvi de sufixos.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Molts gèneres es classifiquen en les següents tribus, mentre que altres romanen sense classificar (Incertae sedis

Descripció[modifica | modifica el codi]

La característica més distintiva de la subfamília és un òrgan timbal al metatòrax.[1] Aquest òrgan té membranes que vibren per a produir sons ultrasònics. També tenen òrgans timpànics toràcics per a l'audició, un tret que té una distribució bastant àmplia en els lepidòpters, però la ubicació i l'estructura és distintiva d'aquesta subfamília. Altres trets distintius són els "pèls" en les larves, la venació alar, i un parell de glàndules prop de l'ovipositor.[1] ] Els sons s'utilitzen en l'aparellament[5] i per a la defensa contra els depredadors.[6] Un altre bon caràcter distintiu de la subfamília és la presència de les glàndules anals en les femelles.[7]

Aposematisme[modifica | modifica el codi]

Moltes espècies retenen productes químics desagradables o verinosos adquirits de les seves plantes nutrícies.[8] Algunes espècies també tenen la capacitat de fer les seves pròpies defenses (Nishida, 2002). Aquestes defenses inclouen: glucòsids cardíacs (o cardenolides), alcaloides, pirazines i histamines.[8] Les larves solen adquirir aquests productes químics, i poden retenir-los en l'etapa adulta. Però els adults poden adquirir-los també regurgitant sobre plantes en descomposició que contenen els compostos, i succionant el líquid.[8] Els adults poden transferir les defenses als seus ous i els mascles de vegades transferir-los a les femelles per ajudar en la defensa dels ous. Els "pèls" poden produir coïssor, a causa de les histamines que produeixen les larves, en algunes espècies, però no totes.

Els insectes anuncien aquestes defenses amb coloració aposemàtica brillant, postures inusuals, olors, o, en els adults, amb vibracions ultrasòniques. Algunes papallones mímiques són verinoses, o imiten vespes que piquen.[9] Els senyals d'ultrasons ajuden els depredadors nocturns a aprendre a evitar aquests insectes[10][11] i a algunes espècies poden distorsionar l'ecolocalització del ratpenats.

Comportament i cicle de vida[modifica | modifica el codi]

Moltes de les erugues i adults són actius durant el dia. No obstant això, la majoria de les espècies d'aquest tàxons volen de nit. Els adults són atrets per la llum; però hi ha una espècie, Borearctia menetriesii que mai arriba a la llum. Prendre el sol per accelerar la digestió és comú en els estadis larvaris, i el comportament social pot variar de solitari a gregàri. Com la majoria dels lepidòpters, les larves produeixen un coixí de seda petita abans de cada muda..

Si les erugues són molestades, roden en una espiral atapeïda o es deixen caure des de la seva perxa suspeses per un fil de seda. Algunes com Pyrrharctia isabella passen l'hivern en l'etapa d'eruga. Poden sobreviure a la congelació a temperatures moderades sota zero mitjançant la producció d'una substància química crioprotectora.[12] Les larves d'una altra espècie, Phragmatobia fuliginosa, es poden trobar en la neu a la recerca d'un lloc per convertir-se en crisàlides. Les espècies de l'Àrtic i àrees temperades passen l'hivern en estat de larva.

Moltes espècies són polífagues en estat de larva. Les espècies monòfagues, com l'arna cinabri (Tyria jacobaeae), són escasses.

Espècies notables[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Scoble, MJ. (1995). The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Second ed. Oxford University Press.
  2. Fibiger, Michael; Hacker, Hermann (June 29, 2005). "Systematic List of the Noctuoidea of Europe (Notodontidae, Nolidae, Arctiidae, Lymantriidae, Erebidae, Micronoctuidae, and Noctuidae)". Esperlana 11: 93–205.
  3. Zahiri, Reza; et al. (2011). "Molecular phylogenetics of Erebidae (Lepidoptera, Noctuoidea)". Systematic Entomology 37: 102–124. doi:10.1111/j.1365-3113.2011.00607.x
  4. Lafontaine, Donald; Schmidt, Christian (19 Mar 2010). "Annotated check list of the Noctuoidea (Insecta, Lepidoptera) of North America north of Mexico". ZooKeys 40: 26. doi:10.3897/zookeys.40.414
  5. Simmons, RB; Conner, WE (1996). "Ultrasonic signals in the defense and courtship of Euchaetes egle Drury and E. bolteri Stretch. (Lepidoptera: Arctiidae)". Journal of Insect Behavior 9 (6): 909–919. doi:10.1007/BF02208978
  6. Fullard, JH; Simmons, JA; Sailant, PA (1994). "Jamming bat echolocation: the dogbane tiger moth Cycnia tenera times its clicks to the terminal attack calls of the big brown bat Eptesicus fuscus.". Journal of Experimental Biology 194: 285–298
  7. Holloway JD. (1988). The Moths of Borneo 6: Family Arctiidae.
  8. 8,0 8,1 8,2 Weller, SJ; Jacobsen, NL; Conner, WE (1999). "The evolution of chemical defenses and mating systems in tiger moths (Lepidoptera: Arctiidae)". Biol J Linn Soc 68: 557–578. doi:10.1111/j.1095-8312.1999.tb01188.x
  9. Simmons RB, Weller SE (2002). What kind of signals do mimetic tiger moths send? A phylogenetic test of wasp mimicry systems (Lepidoptera: Arctiidae: Euchromiini). Proc Roy Soc Lond B 269: 983–990
  10. Dunning, DC; Roeder, KD (1965). "Moth sounds and the insect-catching behavior of bats". Science 147: 173–174. doi:10.1126/science.147.3654.173.
  11. Hristov, NI; Conner, WE (2005). "Sound strategy: acoustic aposematism in the bat–tiger moth arms race". Naturwissenschaften 92: 164–169. doi:10.1007/s00114-005-0611-7
  12. Layne, JR; Kuharsky, DK (2000). "Triggering of cryoprotectant synthesis in the woolly bear caterpillar (Pyrrharctia isabella Lepidoptera : Arctiidae)". J Exper Zool 286 (4): 367–371. doi:10.1002/(sici)1097-010x(20000301)286:4<367::aid-jez4>3.0.co;2

Altres referències[modifica | modifica el codi]

Principals catàlegs d'espècies[modifica | modifica el codi]

  • Dubatolov, VV (2010). "Tiger-moths of Eurasia (Lepidoptera, Arctiidae) (Nyctemerini by Rob de Vos & Vladimir V. Dubatolov)". Neue Entomologische Nachrichten 65: 1–106.
  • Edwards, ED (1996). "Arctiidae". Monographs on Australian Lepidoptera 4 (278–286): 368–370.
  • Ferguson, DC; Opler, PA (2006). "Checklist of the Arctiidae (Lepidoptera: Insecta) of the continental United States and Canada". Zootaxa 1299: 1–33.
  • Goodger DT, Watson A. (1995). The Afrotropical Tiger-Moths. An illustrated catalogue, with generic diagnosis and species distribution, of the Afrotropical Arctiinae (Lepidoptera: Arctiidae). Apollo Books Aps.: Denmark, 55 pp.
  • Watson, A; Goodger, DT (1986). "Catalogue of the Neotropical Tiger-moths". Occasional Papers on Systematic Entomology 1: 1–71.

Anàlisis filogenètiques[modifica | modifica el codi]

  • Da Costa, MA; Weller, SJ (2005). "Phylogeny and classification of Callimorphini (Lepidoptera: Arctiidae: Arctiinae)". Zootaxa 1025: 1–94.
  • Dubatolov VV (2006) Cladogenesis of tiger-moths of the subfamily Arctiinae: development of a cladogenetic model of the tribe Callimorphini (Lepidoptera, Arctiidae) by the SYNAP method. Euroasian Entomological Journal 5(2):95–104 (in Russian).
  • Dubatolov VV (2008) Construction of the phylogenetic model for the genera of the tribe Arctiini (Lepidoptera, Arctiidae) with the SYNAP method. Entomological Review 88(7):833-837. Translated from: Entomologicheskoe Obozrenie 87(3):653–658
  • Dubatolov VV (2009) Development of a phylogenetic model for the tribe Micrarctiini (Lepidoptera, Arctiidae) by the SYNAP method. Entomological Review 89(3):306–313. Translated from: Zoologicheskii Zhurnal. 88(4):438–445
  • Jacobson NL, Weller SJ (2002) A cladistic study of the Arctiidae (Lepidoptera) by using characters of immatures and adults. Thomas Say publications in entomology. Entomological Society of America | Lanham, Maryland, 98 pp.

Anàlisis de distribució[modifica | modifica el codi]

  • Dubatolov, VV (2008). "Analysis of Insect Distribution in the Northern Hemisphere by the Example of the Subfamily Arctiinae (Lepidoptera, Artctiidae)". Contemporary Problems of Ecology 1 (2): 183–193, 194–203

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arctí Modifica l'enllaç a Wikidata