Ardeids
| Ardeidae | |
|---|---|
 | |
 | |
|
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae (Leach, 1820) |
|
| |
| Nomenclatura | |
| Sinònim taxonòmic | Cochlearidae |
| Distribució | |
 | |
 | |
.jpg)
Els ardeids[1] (Ardeidae) són una família d'ocells majoritàriament de mida gran, coneguts genèricament amb el nom de bernats, martinets o agrons. Sanxo l'anomena agró de fel car és un ocell la carn del qual és impossible menjar-se, per motius de l'amargor.[2]
Morfologia[modifica]
Tenen les potes molt llargues i proveïdes de quatre dits portadors d'ungles poc recargolades, la del dit mitjà dentada de forma característica i destinada a l'arranjament del plomatge.
Una petita membrana uneix dos dels dits.
El coll és notable pel seu allargament, a causa de la presència d'un nombre de vèrtebres que oscil·la, segons les espècies, entre 16 i 20. És molt característic dels ardeids el gest de doblegar el coll en forma de "S" quan volen i quan estan en repòs, estirant-lo només en determinades ocasions, de vegades de forma extremament violenta, com és el cas de quan pesquen o quan capturen algun altre tipus d'aliment; llavors empren el bec en forma de punyal, proveït d'un extrem punxegut i vores tallants, com un destre arpó.
Costums[modifica]
A les zones humides dels Països Catalans viuen una gran varietat d'ardeids, molts dels quals nidifiquen i formen grans colònies mixtes.
Algunes espècies són sedentàries, mentre que d'altres només es troben a l'època reproductora, provinents de les zones d'hivernada del continent africà.
Taxonomia[modifica]
Aquesta família s'ha classificat en quatre subfamílies.[3] que contenen 19 gèneres amb 64 espècies vives.[4]
- Subfamília Tigrisomatinae, amb 4 gèneres i 6 espècies.
- Gènere Zonerodius, amb una espècie: martinet tigrat de Nova Guinea (Z. heliosylus).
- Gènere Tigriornis, amb una espècie: martinet tigrat africà (T. leucolopha).
- Gènere Tigrisoma, amb tres espècies.
- Gènere Agamia, amb una espècie: martinet agamí (A. agami).
- Subfamília Cochleariinae, amb un gènere i una espècie.
- Gènere Cochlearius, amb una espècie: martinet cullerot (C. cochlearius).
- Subfamília Botaurinae, amb 3 gèneres i 14 espècies vives.
- Gènere Zebrilus, amb una espècie: martinet tigrat nan (Z. undulatus).
- Gènere Botaurus, amb 4 espècies.
- Gènere Ixobrychus, amb 9 espècies vives.
- Subfamília Ardeinae, amb 11 gèneres i 43 espècies vives.
- Gènere Gorsachius, amb 3 espècies.
- Gènere Calherodius, amb una espècie: martinet de nit encaputxat (C. leuconotus).
- Gènere Nycticorax, amb dues espècies vives.
- Gènere Nyctanassa, amb una espècie viva: martinet de nit violaci (N. violacea).
- Gènere Butorides, amb tres espècies.
- Gènere Ardeola, amb 6 espècies.
- Gènere Bubulcus, amb una espècie: esplugabous (B. ibis).
- Gènere Ardea, amb 12 espècies.
- Gènere Pilherodius, amb una espècie: martinet becblau (P. pileatus).
- Gènere Syrigma, amb una espècie: martinet xiulador (S. sibilatrix).
- Gènere Egretta, amb 13 espècies.
Referències[modifica]
- ↑ «Ardeids». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf
- ↑ Els Ardèids a ZOONOMEN Rev. 20-06-2017
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
Bibliografia[modifica]
- Llorente, G. Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Col·lecció Conèixer la natura, núm. 6. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1988. ISBN 84-7306-354-6
Enllaços externs[modifica]
- Enregistraments sonors d'alguns ardeids. (anglès)
- Informació sobre aquesta família d'ocells. (francès) i (anglès)
