Arenas (Màlaga)
 Arenas | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Andalusia | ||||
| Província | Província de Màlaga | ||||
| Capital | Arenas (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.249 (2022) | ||||
| • Densitat | 47,49 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | districte notarial de Vélez-Málaga Mancomunidad de Municipios de la Costa del Sol-Axarquía La Axarquía | ||||
| Superfície | 26,3 km² | ||||
| Altitud | 500 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Basilia Pareja Ruiz | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 29717 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 29019 | ||||
Arenas és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. Limita al sud amb Algarrobo, a l'est amb Sayalonga, al nord amb Canillas de Albaida, Salares, Sedella i Canillas de Aceituno, al nord-oest amb La Viñuela i a l'oest amb Vélez-Málaga
Història[modifica]
Des del punt de vista històric, el poble actual va tenir la seva fundació en l'època medieval, és a dir, en l'època de l'Àndalus. En l'emirat de Gharnata, Arenas era una alqueria del districte o ta'a de Bentomiz, fortalesa que actualment es troba dintre del terme municipal d'Arenas. A l'abril de 1487 es va produir la conquesta castellana de tota la comarca de l'Axarquía, ocupant-se la fortalesa de Bentomiz juntament amb tots els pobles del seu districte, inclosos Arenas, Daimalos i Çuheyla, antiga localitat que es trobava prop de Bentomiz i que es va despoblar després de la revolta morisca.[1]
En el segle xvi la zona es va veure sacsejada per la revolta de la població morisca. Després de la derrota d'aquests, la població arenusca va ser expulsada gairebé completament i va ser conduïda fonamentalment a la localitat de Segura de León (província de Badajoz), repoblant-se Arenas amb famílies que van venir d'altres punts de la Península, fonamentalment de dos pobles de Jaén: Santiago de Calatrava i La Higuera de Calatrava. A partir d'aquest moment es va desenvolupar la cultura cristiana en la localitat, dedicant-se els seus habitants fonamentalment a les tasques agràries, ocupació que va marcar la vida de la localitat fins a l'actualitat.[2]
Referències[modifica]
- ↑ (castellà) rancisco Javier Simonet, Lisân al-Dîn Muḥammad ibn 'Abd Allah Ibn al-Khaṭîb, Descripsión del reino de Granada bajo la dominación de los Naseritas, p.222
- ↑ (castellà) Mariano Seoánez Calvo, Manual de contaminación marina y restauración del litoral, p.411
