Areté (mitologia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeAreté
Arete - Areté- Éfeso.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlcínou i Alcimus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareRexènor Modifica el valor a Wikidata
FillsNausica, Clitoneu, Alio (en) Tradueix i Laodamas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHomonoia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia grega, la reina Areté (en grec antic Ἀρήτη "areté", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria. Van ser pares de Nausica, Laodamant, Hali i Clitoneu.[1]

Francesco Hayez: Ulisses a la cort d'Alcínous . 1813-1815. Museu de Capodimonte

Areté era descendent de Posidó, que es va unir amb Peribea de qui va néixer Nausítou, que va tenir al seu torn dos fills, Rexènor i Alcínous. Una sageta d'Apol·lo va matar Rexènor, a conseqüència de què Areté, llavors esdevinguda orfe, fou maridada per Alcínous.[2]

Els reis van acollir l'argonauta Jàson i Medea en la seva fugida de Còlquida després de robar el velló d'or. En arribar, el rei va demanar que Medea fos retuda als seus pares si encara era verge. Jàson i Medea van consumar llavors ràpidament llur matrimoni, oficiat per Areté.[3]

El seu nom sembla anar associat al nom Jònic [ἀρητή], que significa 'sagrat', però també podria significar 'excel·lència 'o' virtut '. Unes fonts al·leguen un significat d'honrança o virtut, mentre altres el relliguen amb Ares, déu grec de la guerra. A la Biblioteca de Cels d'Efes, (construïda del 110 al 135) hi ha representada Areté com a La Virtut un dels símbols que adornaven a Cels juntament amb La Saviesa, La Ciència i La Fortuna.[4]

Referències[modifica]

  1. Homer. Odissea, VI, 210
  2. Homer. Odissea, VII, 54, 65, 115, 142 i 233
  3. Apol·loni Rodi. Argonàutiques, IV, 982, 1096
  4. Robertson, D.S. Greek and Roman architecture. Nova York: Cambridge University Press, 1992, p. 289-290. ISBN 9780521094528. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Areté