Arganell
En terminologia nàutica, un arganell o gabieta era un pescant amb una politja que facilitava antigament les operacions tradicionals d’ancorar i desancorar.[2][3] L’arganell anava muntat en una barca auxiliar (de forma fixa o desmuntable), a proa o a popa. La politja permetia redirigir l’orinc[4] des de la vertical fins a la horitzontal i hissar l’àncora de forma més còmoda.
Semblants als arganells d'àncora hi ha els arganells de xarxa o de nanses, que simplifiquen les operacions d'hissar xarxes, nanses o estris semblants. Normalment, substitueixen la politja per un corró de dimensions apropiades a la tasca. En els vaixells petits els arganells poden girar lliurement, sense motor. En embarcacions més grans i càrregues feixugues, el corró pot anar motoritzat, convertint l'arganell en un argue mecànic o torn.[5]
L'erudit Auguste Jal proposava, indirectament, que els arganells eren petits argues d'eix horitzontal (vegeu "guindeau" i paràgraf final d'aquest article).
Referències
[modifica]- ↑ Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 339. ISBN 978-84-7283-419-4.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina per Pere Labernia. Espasa, 1864, p. 788.
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ «Teixint xarxes ancestrals». YouTube, 06-03-2024. [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ Antoni, Corcoll i Llobet; Filològica, Secció. Garota : estudi antropològic, geolingüístic i etimològic: Antoni Corcoll i Llobet ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Joan Veny]. Institut d'Estudis Catalans, 2017-11-29, p. 130. ISBN 978-84-9965-372-3.
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 1548.
