Vés al contingut

Argippo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalArgippo

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaDomenico Lalli
Claudio Nicolà Stampa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gènereopera seria Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióRV RV 697 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1730 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): e7c19ee4-3144-431a-88d2-5f89ffb3b877 IMSLP: Argippo_(Vivaldi,_Antonio) Allmusic (composició): mc0002677856 Modifica el valor a Wikidata

Argippo és una òpera composta per Antonio Vivaldi sobre un llibret en italià de Domenico Lalli. S'estrenà a l'Òpera de la cort del comte Franz Anton von Sporck de Praga la tardor de 1730.[1]

Origen i context

[modifica]

El venecià Antonio Denzio, tant cantant com empresari, fou el responsable d'introduir a Praga el teatre musical de Vivaldi. En el coliseu sostingut pel comte Spork s'hi arribaren a representar sis òperes del mestre. Entre aquestes, dues foren concebudes específicament per al públic de la ciutat del Moldava: Argippo (tardor de 1730) i el pasticcio Alvilda, Regina dei Goti (primavera de 1731), molt probablement sota la batuta del mateix Vivaldi.[2]

Malgrat que se’n conservava l'arranjament del llibret fet per Domenico Lalli, la partitura d'Argippo era considerada desapareguda fins que el musicòleg, clavecinista i director txec Ondrej Macek en va localitzar rastres als fons musicals de la família Thurn und Taxis, a Ratisbona, on la companyia de Denzio s'havia establert després de deixar Praga. Allà, dins d'una col·lecció anònima d'àries, va identificar set peces (entre elles la bellíssima Se lento ancora il fulmine) que poden atribuir-se amb total seguretat a l'ópera, i tres més amb un grau raonable de probabilitat. La descoberta era significativa: aquestes deu àries representaven gairebé la meitat de la partitura original, estructurada de manera força convencional amb divuit àries, dos cors i recitatius. Per completar la reconstrucció, Macek no sols va compondre de nou els recitatius, sinó que també va cercar en òperes i fragments contemporanis aquelles àries que millor encaixessin amb els textos conservats pel que fa a tessitura, mètrica i caràcter. El resultat fou una versió plenament interpretable d'una òpera que, pertanyent ja a l'etapa madura de Vivaldi, destil·la frescor i qualitat musical.[2]

Representacions

[modifica]

Ondrej Macek es va encarregar de la reestrena a Praga el maig de 2008 i de la seva representació en el festival venecià Goldoni de la tardor següent, on la va registrar en directe el segell DYNAMIC.

Referències

[modifica]
  1. Detalls a operone.de
  2. 2,0 2,1 Vayón, Pablo J. «Argippo». Teatro de la Maestranza. [Consulta: 1r setembre 2025].