Argirodita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Argirodita

Cristalls d'argirodita de Colquechaca, Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Ag8GeS6
Nickel-Strunz 02.BA.35
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí pseudo-octahedral, dodecahedral, cubs; agregats de cristalls radiats, crostes botrioides, massiu
Estructura cristal·lina a = 15.149 Å, b = 7.476 Å, c = 10.589 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica mm2 piramidal
Color gris fosc
Macles macles de penetarció, llei pseudospinel·la {111}
Exfoliació absent
Fractura desigual a concoïdal
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris fosc
Diafanitat opaca
Gravetat específica 6,2 a 6,5
Densitat 6,32 g/cm3
Propietats òptiques feblement anisotròpica
Pleocroisme feble
Referències [1]

L’argirodita[2] és un mineral que pertany i dóna nom al grup argirodita de minerals, de la classe dels sulfurs.[3] Fou descobert el 1886 pel químic alemany Clemens Alexander Winkler i en el qual realitzà el descobriment de l'element químic germani, quinze anys després d'haver estat predit pel químic rus Dmitri Mendeléiev en la seva taula periòdica. Fou descobert a la mina Himmelsfürst, a les Muntanyes Metàl·liques, prop de Freiberg, Saxònia, Alemanya. Havia estat descrit de forma imperfecta per August Breithaupt el 1849 a partir de cristalls de Bolívia. El nom deriva del grec argyrodes, que significa "ric en argent".

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'argirodita és un mineral de plata i germani, un sulfur de fórmula química Ag8GeS6. Habitualment conté ferro, antimoni i estany com a impureses. És mena del germani.[4] Cristal·liza en el sistema ortoròmbic en hàbit pseudo-octahedral, dodecahedral o formant cubs. També se'n troba formant agregats de cristalls radiats, crostes botrioides o de manera massiva.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'argirodita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaita, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Se'l pot trobar en dipòsits polimetàl·lics formats a baixa temperatura a Freidberg, Alemanya, així com en dipòsits d'argent i estany, formats a altes temperatures, a Bolívia. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: estefanita, pirargirita, polibasita, canfieldita o acantita.

Grup argirodita[modifica | modifica el codi]

El grup argirodita està integrat per quatre espècies minerals:[3]

Espècie Fórmula
Alburnita Ag8GeTe2S4
Argirodita Ag8GeS6
Canfieldita Ag8GeS6
Putzita (Cu4,7Ag3,3)GeS6

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Argyrodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3-abril-2012]. 
  3. 3,0 3,1 «Argyrodite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 març 2015].
  4. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Argyrodite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29-març-2012]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argirodita Modifica l'enllaç a Wikidata