Argus comú
Argusianus argus  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 24 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Argusianus |
| Espècie | Argusianus argus Linnaeus, 1766 Argusianus argus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Argos |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'argus comú[1] (Argusianus argus) és un gran ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita al sud-est asiàtic.
Taxonomia
[modifica]És l'única espècie viva del gènere Argusianus, si bé s'ha descrit també una segona espècie, Argus bipunctatus, basant-se en unes plomes trobades probablement a l'illa Tioman i que es considera extinta. Actualment es reconeixen dues subespècies: Argusianus argus argus, distribuïda per la península de Malaca i Sumatra, i Argusianus argus grayi, endèmica de Borneo.[2][3]
Descripció
[modifica]L’Argusianus argus és un ocell galliforme de gran mida, distingit pel seu espectacular dimorfisme sexual i les plomes ornamentals. Els mascles adults mesuren entre 160 i 200 cm de longitud total, incloent-hi les llargues plomes de la cua de 105–143 cm, i pesen aproximadament 2–2,7 kg, mentre que les femelles són més petites, amb 72–76 cm de longitud i un pes d’uns 1,6–1,7 kg.[4]
El plomatge del mascle és predominantment marró fosc amb patrons intricats, combinant tonalitats bronzejades i taques clares i fosques. El cap i el coll presenten zones de pell facial blava visible i plomes curtes a la corona, mentre que la part superior del pit mostra tonalitats bronzejades. Les seves plomes secundàries de les ales són extremadament allargades i ornamentades amb ocel·les concèntriques, motius semblants a ulls, que poden assolir entre 1 i 3 cm de diàmetre i s’utilitzen en els rituals d'aparellament. Durant les exhibicions nupcials, aquestes plomes es despleguen completament, mostrant els patrons d’ocel·les amb un gran efecte visual.
Les femelles tenen un plomatge més discret i críptic, predominantment marró uniforme, adaptat per camuflar-se al sotabosc forestal durant la nidificació. Tant mascles com femelles tenen un bec curt i robust adaptat a una dieta omnívora i potes fortes de coloració vermellosa o rosada, aptes per a un estil de vida principalment terrestre.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]És una espècie pròpia de les selves tropicals humides del sud-est asiàtic. Viu principalment boscos densos de terres baixes i boscos dels vessants de les muntanyes. Mostra una clara preferència pels boscos primaris poc alterats, especialment aquells amb un sotabosc relativament obert que li permet desplaçar-se pel terra del bosc i establir les zones de festeig dels mascles. També pot aparèixer en boscos secundaris madurs, però és menys abundant en àrees degradades o fragmentades. Habita generalment des del nivell del mar fins als 600 m d’altitud a Sumatra i fins als 900 m, ocasionalment més amunt, a Borneo i a la península de Malaca.[5][6] També hi ha poblacions presents al sud de Tailàndia i localment a zones properes de Myanmar.[7]
Reproducció
[modifica]És una espècie monògama. Durant el període de cria, el mascle neteja una clariana al bosc i prepara una zona d’exhibició. Des d’allà, s’anuncia amb crides fortes per atreure les femelles i, tot seguit, dansa davant d’elles amb les ales desplegades en forma de dos enormes ventalls, deixant visibles centenars de marques semblants a ulls. El cap el manté inclinat cap a terra, ocult sota l’exhibició.[8] La femella pon entre 2 i 4 ous que faran eclosió entre els 24 i els 25 dies.[9]
Conservació
[modifica]L'argus comú és considerat en estat Vulnerable. Bàsicament degut a la pèrdua del seu hàbitat. En la seva àrea de distribució a Indonèsia i Malàisia s'ha perdut un 16,5% del bosc en 16 anys, principalment a causa de la tala, la conversió del sòl (especialment per a plantacions d’oli de palma), incendis forestals recurrents i l’explotació fins i tot dins d’àrees protegides. A Sumatra, només queda menys del 13% del bosc original de terres baixes.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ «argus comú - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 5 juny 2026].
- 1 2 «Great Argus». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Pheasants, partridges, francolins – IOC World Bird List». International Ornithological Congress. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ «Argusianus Argus -- Earthpedia animal» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Great Argus Argusianus argus Species Factsheet» (en anglès). birdlife.org. [Consulta: 5 juny 2026].
- 1 2 BirdLife International (BirdLife International) «IUCN Red List of Threatened Species: Argusianus argus». IUCN Red List of Threatened Species, 26-08-2020. Arxivat de l'original el 2025-05-07 [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ «Great Argus articles - Encyclopedia of Life» (en anglès). Encyclopedia of Life. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ «Great Argus» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-08-21. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ «Great Argus Pheasant». [Consulta: 5 juny 2026].