Aria di sorbetto

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'aria di sorbetto, o ària del sorbet, fou un tipus d'ària característica de l'òpera italiana de principi del segle XIX.

Durant el segle XIX, era habitual que els assistents a una representació operística no escoltessin totes les parts de la representació en silenci, preferint d'altres activitats socials com parlar entre ells, menjar i beure. L'aria di sorbetto solia interpretar-se al principi del segon acte de l'òpera i permetia els venedors del teatre vendre els seus articles per últim cop abans que acabés la representació. Atès que la majoria d'aquests venedors venia sorbetto (sorbet, en italià) i d'altres llaminadures, aquestes àries són conegudes com a àries del sorbet, la qual cosa dóna una idea de la poca importància que tenien per al públic. Era habitual que aquestes àries fossin interpretades per un personatge secundari: aquesta era la seva única oportunitat d'interpretació solista en tota la funció, i tenien una repercussió mínima a l'argument de l'òpera. Vista la poca importància d'aquesta ària, normalment era composta per un altre compositor de menor prestigi que no rebia cap mena de crèdit pel seu esforç. Habitualment, aquesta ària era aplaudida amb una dringadissa de culleretes contra el vas de sorbet.[1]

Avui dia, a la majoria de representacions operístiques s'interpreta l'aria di sorbetto i els espectadors l'escolten de la mateixa forma que la resta de l'òpera.

Exemples[modifica]

Referències[modifica]

  1. Taruskin, Richard. Oxford History of Western Music. Oxford University Press, 2009.