Vés al contingut

Ariane 6

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauAriane 6
TipusAriane Modifica el valor a Wikidata
FabricantArianeGroup Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Primer vol9 juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions62 (alçària) m
Operador/s

Ariane 6 és un vehicle de llançament de l'Agència Espacial Europea (ESA). El disseny final va ser seleccionat en la reunió de l'ESA a nivell ministerial al desembre de 2014,[1] afavorint un disseny de coet de combustible líquid amb coets acceleradors sòlids sobre el disseny inicial de combustible sòlid.[2] Els requisits del projecte inclouen el desenvolupament d'un vehicle de llançament capaç d'aixecar 6,5 tones a l'òrbita de transferència geoestacionària per 70 milions d'euros a nou llançaments per any.[3][4]

El vol inaugural de l'Ariane 6 fou llançat el 9 de juliol de 2024 com a prova de vol que portava un simulador de masses i sis nanosatèl·lits, entre ells el 3Cat-4, dissenyat i guiat per la Universitat Politècnica de Catalunya que entre altres funcions mesurarà diversos fenòmens meteorològics i climàtics des de l'espai.[5] El coet es va llançar amb èxit a l'òrbita i l'etapa superior va realitzar una segona cremada per alliberar cubesats. Durant l'intent de realitzar una tercera cremada per desorbitar l'etapa superior, el sistema de propulsió auxiliar del coet va fallar impedint la darrera etapa.

Descripció

[modifica]

S'estan desenvolupament dues variants de l'Ariane 6:

  • Ariane 62, amb 2 acceleradors P120, tindrà un pes a l'envol d'unes 530 tones. Està dissenyat per llançaments de missions governamentals o científiques.[7] Amb capacitat de posar en òrbita GTO fins a 5.000 kg[8]:33 o 10.350 kg en òrbita LEO.[8]:45

Etapa principal

[modifica]

La primera etapa de l'Ariane 6 s'anomena Lower Liquid Propulsion Module (LLPM) o Mòdul de Propulsió Líquida Inferior. Té un diàmetre total de 5,4 m i conté unes 140 tones de combustible i comburent.[9] És propulsat per un sol motor coet Vulcain 2.1, que crema hidrogen líquid (LH₂) amb oxigen líquid (LOX).[10] Aquest motor coet és una versió actualitzada del Vulcain 2 utilitzat en l'Ariane 5 però amb un cost de producció menor.

Producció

[modifica]

En una entrevista del gener de 2019, el CEO d'Arianespace Stéphane Israël va dir que l'empresa necessitaria quatre llançaments institucionals més perquè Ariane 6 signés un contracte de fabricació. Els contractes de llançament serien necessaris per al període de transició de 2020-2023, quan Ariane 5 s'eliminarà gradualment i serà substituït gradualment per Ariane 6. L'empresa requeriria que les institucions europees es convertissin en un client principal del llançador. En resposta, els representants de l'ESA van dir que l'agència estava treballant per canviar el llançament del Jupiter Icy Moons Explorer del 2022 d'Ariane 5 ECA a Ariane 64, cosa que indica que hi ha altres clients institucionals a Europa que han de donar suport al projecte, com ara l'Organització Europea per a l'Explotació de Satèl·lits Meteorològics (EUMETSAT) o la Comissió Europea.

Fins al gener de 2019, Arianespace havia venut tres vols del vehicle de llançament Ariane 6.[11] Un mes més tard, van afegir un contracte de llançament de constel·lació d'internet per satèl·lits amb OneWeb per utilitzar el llançament inaugural d'Ariane 6 per ajudar a poblar la gran constel·lació de 600 satèl·lits.[12]

El 6 de maig de 2019, Arianespace va encarregar el primer lot de producció de 14 coets Ariane 6.[13]

El 2024, Arianespace esperava que el seu ritme de llançament augmentés a sis el 2025, vuit el 2026 i s'estabilitzés en deu per any a partir del 2027.[14]

Els components dels coets es transporten per mar des d'Europa fins al Centre Espacial de Guaiana a bord del Canopée, un vaixell de càrrega que utilitza veles per ajudar-se amb la seva propulsió, reduint el consum de combustible.[15][16]

Crítiques

[modifica]

El programa Ariane 6 ha rebut crítiques importants pel seu cost per llançament i la seva manca de reutilització. Quan l'Agència Espacial Europea (ESA) va aprovar el programa el 2012, el programa pretenia produir un successor modernitzat de l'Ariane 5 amb un enfocament en l'optimització de costos. Tanmateix, al llarg del seu desenvolupament de més d'una dècada, el projecte va experimentar retards i sobrecostos.[17] Inicialment esperat que fos un 50% més barat que el seu predecessor, l'Ariane 6 ara té uns preus de llançament projectats que superen els 100 milions d'euros per missió, per sobre de les estimacions originals de 70 milions d'euros per a l'A62 i 90 milions d'euros per a l'A64.[18] El cost per llançament ha limitat l'atractiu del coet per a clients comercials fora d'Europa.[19]

Una crítica important a l'Ariane 6 prové de la seva dependència de la tecnologia d'un sol ús en un moment en què els competidors han demostrat els avantatges econòmics de la reutilització. Per exemple, SpaceX va desenvolupar iterativament el seu coet Falcon 9, gairebé duplicant la seva capacitat de càrrega útil i fent-lo parcialment reutilitzable, reduint els costos de llançament de l'empresa.[20] Alguns experts de la indústria van argumentar que la decisió de renunciar a la reutilització va fer que l'Ariane 6 "ja quedés obsolet" abans que entrés en servei.[17]

Els funcionaris europeus, però, han defensat l'Ariane 6, al·legant la necessitat estratègica d'un accés independent a l'espai. Assenyalen disrupcions geopolítiques, com ara la pèrdua d'accés als coets russos Soiuz-ST, com a prova de la necessitat d'una capacitat europea autosuficient. Els funcionaris també han justificat la manca de reutilització del coet argumentant que el nombre relativament baix de llançaments previstos faria que aquesta característica fos econòmicament inviable.[21][22]

Per donar suport al programa, els estats membres de l'ESA han acordat subvencionar l'Ariane 6 amb fins a 340 milions d'euros anuals des del seu 16è fins al 42è vol, que es preveu que tingui lloc el 2031.[23] A canvi, els governs rebran un descompte de l'11% en els llançaments.[21][24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Peter B. De Selding «ESA Members Agree To Build Ariane 6, Fund Station Through 2017». SpaceNews, 02-12-2014 [Consulta: 3 desembre 2014]. Arxivat 3 de desembre 2014 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 5 desembre 2014].
  2. ↑ Michel Cabirol «Faut-il donner toutes les clés d'Ariane 6 à Airbus et Safran?» (en francès). La Tribune, 07-07-2014 [Consulta: 5 agost 2014].
  3. ↑ «Ariane 6 Project Request For Consultation for Ariane 6 Key Launcher Elements - ATTACHMENT II : Technical Conditions» (PDF). European Space Agency. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 5 agost 2014].
  4. ↑ «ESA lays out roadmap to Vega-C and Ariane 6 flights». ESA, 29-10-2020 [Consulta: 3 novembre 2020].
  5. ↑ «Europa enlaira l'Ariane 6, el coet amb què recupera la seva autonomia a l'espai». 324, 09-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  6. ↑ «Ariane 6 - Ariane Group». ArianeGroup. [Consulta: 1r juliol 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 Amos, Jonathan «Europe to press ahead with Ariane 6 rocket». BBC News, 03-12-2014 [Consulta: 25 juny 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Lagier, Roland. «Ariane 6 User’s Manual Issue 1 Revision 0». Arianespace, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2020. [Consulta: 27 maig 2018].
  9. ↑ «Ariane 6». ESA, 23-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].
  10. ↑ «Who we are» (PDF). Arianespace, 01-05-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-14. [Consulta: 14 febrer 2017].
  11. ↑ Henry, Caleb «Arianespace says full Ariane 6 production held up by missing government contracts». SpaceNews, 08-01-2019.
  12. ↑ Henry, Caleb «OneWeb's first six satellites in orbit following Soyuz launch». SpaceNews, 27-02-2019.
  13. ↑ Jeff Foust [@jeff_foust]. «Stéphane Israël, Arianespace: ordered first production batch of 14 Ariane 6 rockets yesterday for missions in 2021-23. #SATShow», 07-05-2019.
  14. ↑ «Ariane 6 launch returns in-house space access to Europe's armed forces», 10-07-2024.
  15. ↑ Ajdin, Adis. «French pioneering sail-powered boxship» (en anglès). Splash247, 27-04-2021. Arxivat de l'original el 20 gen 2023. [Consulta: 25 agost 2023].
  16. ↑ «Wind-powered cargo ship completes its first transatlantic crossing» (en anglès). Project Cargo Journal, 21-06-2023. Arxivat de l'original el 10 jul 2024. [Consulta: 25 agost 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 Miller, Katrina «Europe Rejoins Space Race but New Rocket's Flight Ends in Anomaly» (en anglès). The New York Times, 09-07-2024.
  18. ↑ Posaner, Joshua. «How Europe's rocket program lost big to Elon Musk - The inside story» (en anglès). POLITICO, 10-07-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
  19. ↑ Amos, Jonathan. «Ariane-6 first launch - Europe's rocket blasts off for first time» (en anglès). BBC News, 09-07-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
  20. ↑ Berger, Eric. «Europe's Ariane 6 rocket is turning into a space policy disaster» (en anglès). Ars Technica, 18-04-2023. Arxivat de l'original el 10 Juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 Cross, Theresa. «Europe's Ariane 6 rocket set for maiden voyage amid stiff competition» (en anglès). Space Explored, 03-07-2024. Arxivat de l'original el 10 Juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  22. ↑ Posaner, Joshua. «Europe smarts as Elon Musk's SpaceX wins key satellite deal» (en anglès). Politico, 01-07-2024. Arxivat de l'original el 8 Juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  23. ↑ ; Roulette, Joey «Europe "back in space" despite Ariane 6 debut glitch». Reuters, 10-07-2024.
  24. ↑ Castel, Frédéric. «Europe aims to end space access crisis with Ariane 6's inaugural launch» (en anglès). SpaceNews, 24-06-2024. Arxivat de l'original el 10 Juliol 2024. [Consulta: 5 juliol 2024].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariane 6

Coets amb capacitats semblants:

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ariane_6&oldid=35945875»