Ariel (revista)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesAriel
Tipus publicació periòdica especialitzada i revista
Llengua català
Fundació 1946
Tancament 1951
Lloc de publicació Barcelona
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre maig de 1946 i desembre de 1951. Se'n publicaren 23 números i 2 suplements sobre temes d'actualitat d'aleshores.[1]

Fou fundada i dirigida per Josep Palau i Fabre, Josep Romeu i Figueras, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Font i Frederic-Pau Verrié i Faget. El 1947 s'hi sumaren a la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici i Pellicer,[2] Francesc Espriu, Enric Jardí i Casany, Rosa Leveroni i Valls, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Gorina. Va restar interrompuda entre agost de 1948 i juny de 1950, fins que fou tancada definitivament el 1951.

La seva intenció era donar testimoniatge de la cultura catalana per part de la nova generació de la postguerra revisant-ne rigorosament el passat si calia, per a fixar-ne els valors més essencials i vàlids, cosa força difícil en un moment en què la cultura catalana era oficialment liquidada pel règim franquista. La línia oficial era classicista obeint a una concepció de l'art i la literatura de caràcter culturalista, però amb tinys avantguardistes (sobretot gràcies a Josep Palau i Fabre, Joan Perucho i Jordi Sarsanedas).

Hi presentà poemes de Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Josep Carner, Salvador Espriu i d'autors joves com Josep Palau-Fabre, Joan Vinyoli, Joan Brossa i Albert Manent. Hi predominava l'assaig crític de literatura i d'art sobre altres temes, enriquida amb dibuixos i gravats inèdits de Joan Miró, Manolo Hugué, Clavé, Albert Ràfols Casamada i Emili Grau i Sala. Esdevingué una de les manifestacions més importants de la represa cultural catalana de la postguerra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ariel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ribas Tur, Antoni «Alexandre Cirici Pellicer: el crític d’art més modern». Ara [Barcelona], 02-12-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]