Aristòmac II d'Argos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  Argos (Grècia) |
| Mort | segle III aC Argos (Grècia) |
| Estrateg de la Lliga Aquea | |
| 228 aC – 227 aC | |
| Tirà Argos | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, cap militar |
| Període | Antiguitat clàssica |
| Descrit per la font | Edició del 1870 del Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, (sec:Aristomachus (2)) Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft |
Aristòmac II d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.
Va succeir a Aristip II d'Argos a la tirania poc abans del 230 aC. A la mort del rei Demetri II de Macedònia el 229 aC, va abdicar en evaporar-se la influència macedònia i pressionat per Àrat de Sició que li va donar 50 talents per pagar als seus mercenaris i llicenciar-los.
Tot seguit Argos es va unir a la Lliga Aquea. Aristòmac va ser nomenat estrateg de la Lliga el 227 aC i va dirigir la guerra contra Cleòmenes III d'Esparta, però enfrontat a Àrat va abandonar el comandament i es va passar a Cleòmenes amb ajut del qual va conquerir Argos on va recuperar la tirania.
Àrat va intentar sense èxit recuperar la ciutat per la Lliga, i Aristòmac en represàlia va fer matar 80 ciutadans distingits d'Argos que suposadament donaven suport a la Lliga. Poc temps després Argos va ser ocupada per Antígon III Dosó a qui Àrat havia demanat ajuda. Aristòmac va caure presoner i va ser executat, i van tirar el seu cos al mar. En parlen Plutarc i Polibi.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 2.Aristomachus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 307