Aristarc de Samotràcia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAristarc de Samotràcia
Aristarchus of Samothrace.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement217 aC Modifica el valor a Wikidata
Samotràcia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort144 aC Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Xipre Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Director de la Biblioteca d'Alexandria

← Aristòfanes de Bizanci Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, bibliotecari i crític Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAristòfanes de Bizanci Modifica el valor a Wikidata
AlumnesApol·lodor el Gramàtic i Dionís Trax Modifica el valor a Wikidata

Aristarc de Samotràcia (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) fou un gramàtic i crític alexandrí (Samotràcia, vers 217 aC-Xipre, vers 145 aC).

Va dedicar la seva vida a l'estudi i crítica dels poetes grecs, especialment d'Homer. Va dividir laIlíada i l'Odissea en 24 llibres.

Fou el més gran dels filòsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'Aristòfanes de Bizanci, al qual va succeir com a director de la biblioteca vers el 153 aC. Vers el 145 aC es va exiliar a Xipre i hi va morir poc després. Va morir amb més de 70 anys (uns 72 anys) i va deixar dos fills, Aristàgores i Aristarc.[1][2][3]

La connexió històrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme aristarc per denominar algú severament crític.

Referències[modifica]

  1. «Aristarc de Samotràcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Martines, Vicent. L'edició filològica de textos. Universitat de València, 1999, p. 21-22. ISBN 978-84-370-3936-7. 
  3. Ferraris, Maurizio. Historia de la hermenéutica. Siglo Veintiuno Editores, 1 de gener de 2002, p. 16. ISBN 978-968-23-2329-4.