Aristarc de Samotràcia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAristarc de Samotràcia
Aristarchus of Samothrace.JPG
λεπτμ. από την αποθέωση του Ομήρου (1827) του Ζαν Ωγκύστ Ντομινίκ Ενγκρ, όπου ο Αρίσταρχος ο Σαμόθραξ απεικονίζεται ανάμεσα σε 32 πρόσωπα-Μουσείο του Λούβρου.
 Director de la Biblioteca d'Alexandria 


Aristòfanes de Bizanci
Dades biogràfiques
Naixement 217 aC (Julià)
Samotràcia
Mort 144 aC (Julià) (72/73 anys)
Xipre
Activitat professional
Ocupació Escriptor, bibliotecari, filòsof i crític
Època Període hel·lenístic
Mestres Aristòfanes de Bizanci
Deixebles Apol·lodor el Gramàtic i Dionís Trax
Modifica dades a Wikidata

Aristarc de Samotràcia (Arístarkhos Αρίσταρχος, Aristarchus) fou un gramàtic i crític alexandrí (Samotràcia, vers 217 aC-Xipre, vers 145 aC).

Va dedicar la seva vida a l'estudi i crítica dels poetes grecs, especialment d'Homer. Va dividir laIlíada i l'Odissea en 24 llibres.

Fou el més gran dels filòsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'Aristòfanes de Bizanci, al qual va succeir com a director de la biblioteca vers el 153 aC. Vers el 145 aC es va exiliar a Xipre i hi va morir poc després. Va morir amb més de 70 anys (uns 72 anys) i va deixar dos fills, Aristàgores i Aristarc.[1][2][3]

La connexió històrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme aristarc per denominar algú severament crític.

Referències[modifica]

  1. «Aristarc de Samotràcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Martines, Vicent. L'edició filològica de textos. Universitat de València, 1999, p. 21-22. ISBN 978-84-370-3936-7. 
  3. Ferraris, Maurizio. Historia de la hermenéutica. Siglo Veintiuno Editores, 1 de gener de 2002, p. 16. ISBN 978-968-23-2329-4.