Aristarc de Tessalònica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAristarc de Tessalònica
Aristarchus.jpg
Dades biogràfiques
Naixement data desconeguda.
Tessalònica
Mort segle I
Roma
Activitat professional
Ocupació Sacerdot
Enaltiment
Modifica dades a Wikidata

Aristarc (grec antic Ἀρίσταρχος Aristarkhos), "Un grec macedoni de Tessalònica" [Ac 27:2], fou un paleocristià esmentat en alguns passatges del Nou Testament. Va acompanyar Sant Pau en el seu viatge a Roma. Juntament amb Gai, un altre macedoni, Aristarc va ser segrestat per la multitud a Efes i dut al teatre. [Ac 19:29] Més tard, Aristarc va tornar amb Pau de Grècia a Àsia. [Ac 20:4] A Cesarea, es va embarcar amb Paul en un vaixell d'Edremit (Adramítium) amb destinació a Mira de Lícia ([Ac 27:2]); si viatja amb ell d'allà a Roma no es registra. Aristarc es descriu com a "company de presó" de Pau i "col·laborador" a Col 4:10 i Flm 1:24, respectivament.

Aristarc fill d'Aristarc, politarca de Tessalònica (39/38 aC?)[1] pot ser la mateixa persona que Aristarc.[2][3]

Commemoració d'Aristarc[modifica | modifica el codi]

El Martirologi romà inclou Aristarc el dia 4 d'agost: «Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner amb ell a Roma (s. I)».[4][5] Se sol situar la mort d'Aristarc sota el mandat de l'emperador Neró, igual que la de Pau de Tars.[6] Segons una tradició, va ser decapitat amb Pau a Roma,[7] sense saber-se més d'ell.

A la tradició ortodoxa oriental i catòlica oriental, Aristarc s'identifica com un dels Setanta deixebles i bisbe d'Apamea. Se'l venera com a sant i se'l commemora el 14 d'abril,[8] i el 27 de setembre,[9] Se'l va incloure en una llista de setanta deixebles del cristianisme primitiu,[10] en al·lusió a la menció de setanta-dos deixebles present en un passatge de l'Evangeli de Lluc. [Lluc 10:1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Inscripció grega-IG X,2 1 30
  2. Church and Community Conflicts: The Relationships of the Thessalonian, Corinthian, and Philippian Churches with their Wider Civic Communities Pàgina 148 Per Craig SPteven De Vos ISBN 1-58983-007-5
  3. Una bibliografia anotada d'1 i 2 Tessalonicencs Per Jeffrey AD Weima, Stanley E. Porter Pàgina 26 ISBN 90-04-10740-1
  4. Santos, Felipe. «Aristarco, santo». Catholic.net. [Consulta: 10 març 2013].
  5. «San Aristarco». Santopedia. [Consulta: 10 març 2013].
  6. «Santoral: San Aristarco (siglo I)». AICA. [Consulta: 10 març 2013].
  7. Bartina, Sebastián. «Epístola a Filemón». A: La Sagrada Escritura – Nuevo Testamento II: Hechos de los Apóstoles y Cartas de S. Pablo. 2a ed.. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1965, p. 1122. 
  8. Església Ortodoxa Antioquenya. «Santoral de abril». Arxidiòcesi de Mèxic, Veneçuela, Centreamèrica i el Carib, 2010. [Consulta: 10 març 2013].
  9. Khoury, Demetry. A cloud of witnesses. Saints and martyrs from the Holy Land (en anglès). Bloomington, Indiana: AuthorHouse, 2008, p. 54. ISBN 978-1-4343-9441-5. 
  10. Metzger, Bruce M. New Testament Studies. Philological, Versional and Patristic (en anglès). Leiden, Països Baixos: E.J. Brill, 1980, p. 30-31. ISBN 90-04-06163-0 [Consulta: 10 març 2013].