Aristarc de Tessalònica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAristarc de Tessalònica
Aristarchus.jpg
Tipus ésser humà
Dades
Sexe home
Ocupació sacerdot
Religió Església Catòlica
Naixement Tessalònica, valor desconegut
Mort Roma, segle I (Gregorià)
Altres
Càrrec bisbe
Modifica dades a Wikidata

Aristarc (grec antic Ἀρίσταρχος Aristarkhos), "Un grec macedoni de Tessalònica" [Ac 27:2], fou un paleocristià esmentat en alguns passatges del Nou Testament. Va acompanyar Sant Pau en el seu viatge a Roma. Juntament amb Gai, un altre macedoni, Aristarc va ser segrestat per la multitud a Efes i dut al teatre. [Ac 19:29] Més tard, Aristarc va tornar amb Pau de Grècia a Àsia. [Ac 20:4] A Cesarea, es va embarcar amb Paul en un vaixell d'Edremit (Adramítium) amb destinació a Mira de Lícia ([Ac 27:2]); si viatja amb ell d'allà a Roma no es registra. Aristarc es descriu com a "company de presó" de Pau i "col·laborador" a Col 4:10 i Flm 1:24, respectivament.

Aristarc fill d'Aristarc, politarca de Tessalònica (39/38 aC?)[1] pot ser la mateixa persona que Aristarc.[2][3]

Commemoració d'Aristarc[modifica]

El Martirologi romà inclou Aristarc el dia 4 d'agost: «Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner amb ell a Roma (s. I)».[4][5] Se sol situar la mort d'Aristarc sota el mandat de l'emperador Neró, igual que la de Pau de Tars.[6] Segons una tradició, va ser decapitat amb Pau a Roma,[7] sense saber-se més d'ell.

A la tradició ortodoxa oriental i catòlica oriental, Aristarc s'identifica com un dels Setanta deixebles i bisbe d'Apamea. Se'l venera com a sant i se'l commemora el 14 d'abril,[8] i el 27 de setembre,[9] Se'l va incloure en una llista de setanta deixebles del cristianisme primitiu,[10] en al·lusió a la menció de setanta-dos deixebles present en un passatge de l'Evangeli de Lluc. [Lluc 10:1]

Referències[modifica]

  1. Inscripció grega-IG X,2 1 30
  2. Church and Community Conflicts: The Relationships of the Thessalonian, Corinthian, and Philippian Churches with their Wider Civic Communities Pàgina 148 Per Craig SPteven De Vos ISBN 1-58983-007-5
  3. Una bibliografia anotada d'1 i 2 Tessalonicencs Per Jeffrey AD Weima, Stanley E. Porter Pàgina 26 ISBN 90-04-10740-1
  4. Santos, Felipe. «Aristarco, santo». Catholic.net. [Consulta: 10 març 2013].
  5. «San Aristarco». Santopedia. [Consulta: 10 març 2013].
  6. «Santoral: San Aristarco (siglo I)». AICA. [Consulta: 10 març 2013].
  7. Bartina, Sebastián. «Epístola a Filemón». A: La Sagrada Escritura – Nuevo Testamento II: Hechos de los Apóstoles y Cartas de S. Pablo. 2a ed.. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1965, p. 1122. 
  8. Església Ortodoxa Antioquenya. «Santoral de abril». Arxidiòcesi de Mèxic, Veneçuela, Centreamèrica i el Carib, 2010. [Consulta: 10 març 2013].
  9. Khoury, Demetry. A cloud of witnesses. Saints and martyrs from the Holy Land (en anglès). Bloomington, Indiana: AuthorHouse, 2008, p. 54. ISBN 978-1-4343-9441-5. 
  10. Metzger, Bruce M. New Testament Studies. Philological, Versional and Patristic (en anglès). Leiden, Països Baixos: E.J. Brill, 1980, p. 30-31. ISBN 90-04-06163-0 [Consulta: 10 març 2013].