Aristide Gromer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAristide Gromer
Biografia
Naixement 11 d'abril de 1908
Dunkerque
Mort 6 de juliol de 1966(1966-07-06) (als 58 anys)
Plouguernével
Nacionalitat França
Formació Liceu Chaptal
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva França
Esport escacs
Títol d'escaquista 3 cops campió de França
Participà en
1939Olimpíada d'escacs de 1939
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1930Olimpíada d'escacs de 1930
Altres
Títol 3 cops campió de França
Parents Nebot de Jacques Gromer
Modifica les dades a Wikidata

Aristide Gromer (Dunkerque, 11 d'abril de 1908 - Plouguernével, 6 de juliol de 1966)[1][2] fou un jugador d'escacs francès. Fou un nen prodigi, que feia partides simultànies a tretze anys, i guanyà tres cops el campionat d'escacs de França. Era nebot de Jacques Grommer, també mestre d'escacs.[3]

Biografia i resultats destacats en competició[modifica]

Gromer va estudiar al lycée Chaptal de París.

Es va proclamar tres cops campió de França d'escacs (els anys 1933, 1937, i 1938).[3]

Empatà als llocs 5è-6è a París el 1923 (el guanyador fou Victor Kahn), fou 3r a Biarritz el 1926 (guanyaren André Chéron i Frédéric Lazard), fou segon rere Chéron a Saint-Claude (Jura) el 1929. El 1930, va compartir el segon lloc amb Xavier Tartakover rere Eugène Znosko-Borovsky a París, fou segon rere Amédée Gibaud a Rouen.[4] Fou novè a París el 1933 (el guanyador fou Alexandre Alekhine), fou sisè a Sitges el 1934 (el vencedor fou Andor Lilienthal), acabà vuitè rere Baldur Hönlinger a París (L’Échiquier) el 1938.[5] En tant que campió de França, va disputar i guanyar un matx contra el campió de Bèlgica, Alberic O'Kelly de Galway, (2.5:1.5) el desembre de 1938.[6]

Gromer va representar França en tres Olimpíades d'escacs:

L'esclat de la Segona Guerra Mundial al setembre de 1939, va fer que Gromer i molts altres participants de la vuitena Olimpíada (Najdorf, Stahlberg, P. Frydman, E. Eliskases, P. Michel, Engels, Becker, Reinhardt, J. Pelikan, Skalička, Luckis, Feigins, Raud, Rauch, Winz, Czerniak, Sulik, Seitz, de Ronde, Kleinstein, Sonja Graf, Paulette Schwartzmann, etc.) decidissin de restar a l'Argentina.[8] El 1940 guanyà el torneig de Buenos Aires (Bodas de Plata), per davant de Franciszek Sulik, Carlos Guimard i altres.[9] Fou 7è a Águas de São Pedro-São Paulo el 1941 (Erich Eliskases i Guimard foren els vencedors).[10]

Posteriorment va retornar a França, i va participar en el Campionat de França a Rouen el 1947, on hi va compartir la segona plaça amb Amédée Gibaud i Nicolas Rossolimo (el campió fou Maurice Raizman).[11] Va morir el 1966 en un centre psiquiàtric de Plouguernével.

Bibliografia[modifica]

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]



Títols
Precedit per:
Maurice Raizman
Campió de França
1933
Succeït per:
Victor Kahn
Precedit per:
Maurice Raizman
Campió de França
1937 i 1938
Succeït per:
Amédée Gibaud