Aristodem d'Esparta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i nét d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles. Temen i Cresfontes són germans seus i els conqueridors del Peloponès.

Era a Naupacte amb Temen, el seu germà, preparant la flota i l'exèrcit per emprendre la conquesta d'aquella terra, però va morir fulminat per un llamp enviat per Zeus a petició d'Apol·lo, que volia castigar-lo per no haver consultat l'oracle de Delfos. Una altra tradició diu però que va morir a mans dels fills de Pílades i Electra, Medont i Estrofi. Els lacedemonis afirmaven que no havia mort, sinó que havia participat amb els seus germans en la conquesta i que havia rebut en el repartiment Lacedemònia, on hauria estat rei. En morir hauria deixat el tron als seus fills, Eurístenes i Procles, que havia tingut amb Argia, filla d'Autesió.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 56. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. (William Smith, 1849)
  • Dictionary of Greek and Roman Geography. (William Smith, 1854)