Arkhip Kuïndji

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArkhip Kuïndji
Kuindzhi by I.Kramskoy (1872, GTG).jpg
Nom original (ru) Архип Куинджи
Biografia
Naixement 15 gener 1842 (Julià)
Mariupol
Mort 11 juliol 1910 (Julià) (68 anys)
Sant Petersburg
Lloc d'enterrament Cementiri de Smolensk
Formació Acadèmia Imperial de les Arts (–1868)
Activitat
Camp de treball Pintura
Ocupació Pintor i professor d'universitat
Ocupador Higher Art School at the Imperial Academy of Arts Tradueix
Moviment Realisme
Alumnes Nicholas Roerich, Vilhelms Purvitis, Constantin Bogaïevski i Evgenij Ivanovic Stolica
Signatura

Find a Grave: 11228
Modifica les dades a Wikidata

Arkhip Ivànovitx Kuïndji (en rus, Архи́п Ива́нович Куи́нджи) (27 de gener de 1842(?), Mariúpol, Imperi Rus - 24 de juliol de 1910, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un paisatgista rus del grup dels Peredvíjniki o Itinerants.

Vida[modifica]

Es desconeix la data exacte del seu naixement a Mariúpol (actualment Ucraïna). Passà la seva joventut a Taganrog. El seu pare era grec i treballava de sabaters. Als sis anys perdé als seus pares i hagué de treballar per sobreviure en la construcció, pasturant animals i treballant amb un comerciant. Rebé una formació bàsica a l'escola local. Entre 1860 a 1865 treballà retocant fotografies a un estudi de fotografia de Taganrog. Intentà obrir el seu propi estudi de fotografia però no ho aconseguí, per la qual cosa decidí anar a provar sort a Sant Petersburg.[1]

A Sant Petersburg estudià pintura de manera autodidacta i en l'Acadèmia Imperial de les Arts. D'ella en formà part des de 1868, però només des de 1893 com a membre de ple dret. És per això que es creu que, en un principi, assistí a les classes sense ser un alumne matriculat. Participà en exposicions d'art ambulant amb un grup d'artistes realistes russos els quals, en protesta per les restriccions acadèmiques, formaren una cooperativa artística que evolucionà fins a convertir-se el 1870 en la Societat per a Exposicions d'Art Ambulant (Peredvíjniki). Durant aquest període de formació rebé una influència especial d'Ivan Aivazovski. El 1872 abandonà l'acadèmia i treballà com a pintor independent.[1]

Kuïndji fou lector a l'Acadèmia Imperial de les Arts; en ella exercí com a professor des de 1892 i com a tutor dels seminaris sobre pintura paisatgística des de 1894. No obstant això, en 1897 fou acomiadat per donar suport a les protestes estudiantils. Entre els seus alumnes es trobaven artistes com Arkady Rylov, Nicholas Roerich, Konstantin Bogaevsky, entre d'altres. Kuindzhi creà el 1909 la Societat d'Artistes per a facilitar ajuda econòmica als artistes. Aquesta associació fou rebatejada, en el seu honor, com a Societat Kuïndji.[1]

Obra[modifica]

La pintura A l'illa Valaam fou la primera obra de Kuïndji que el mecenes Pável Tretiakov adquirí per a la seva galeria d'art. En 1873 exhibí el seu llenç La neu, pel que rebé la medalla de bronze a l'Exposició d'Art Internacional de Londres (1874). A mitjan dècada de 1870 creà una sèrie d'obres en què el paisatge com a motiu artístic responia als ideals socials de l'esperit del Peredvíjniki (Poble oblidat, 1874; El camí a Chumatski, 1875; ambdues obres es conserven a la Galeria Tretiakov).[1]

En el seu període madur aspirà a capturar el més expressiu aspecte de la condició natural. Aplicà composicions amb vistes panoràmiques; efectes lleugers i colors intensos mostrats en tons principals, per crear la il·lusió d'il·luminació (Nit a Ucraïna, 1876; El bosc de bedolls, 1879; Després d'un clar, 1879; els tres a la Galeria Tretiakov; Nit amb llum de lluna al Dnieper, 1880 al Museu rus, Sant Petersburg). Els treballs més tardans seus tenen de particular per als seus efectes decoratius d'edificis de color.[1]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arkhip Kuïndji Modifica l'enllaç a Wikidata