Arlequí (papallona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaArlequí
Zerynthia rumina
Zerynthia-rumina.jpg
Adult prop de Sossís (Pallars Jussà)
Zerynthia rumina larva.png
Eruga prop d'Avelar (Portugal)
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Papilionidae
Tribu Luehdorfiini
Gènere Zerynthia
Espècie Zerynthia rumina
Linnaeus, 1758
Distribució
Zerynthia rumina distribution.png
Modifica dades a Wikidata

L'arlequí (Zerynthia rumina)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae que es troba al sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Àfrica: Marroc, nord d'Algèria i de Tunísia, entre el nivell del mar i els 2.100 metres d'altitud, tot i que normalment per sota dels 1.600 m. Europa: Portugal, Espanya (excepte una franja al nord, evitant el clima atlàntic) i sud de França (des dels Pirineus orientals fins a Lozère i Provença), entre el nivell del mar i els 1.500 m, normalment per sota dels 1.000 m.[2] De fet, està citada a tota l'Espanya peninsular a excepció de les províncies de Guipúscoa, Biscaia i Astúries.[3] Ben representada als Països Catalans a excepció de les illes Balears.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Imago[modifica | modifica el codi]

Envergadura alar entre 46 i 50 mm. Espècie d'aspecte molt característic i inconfusible, ja que la seva distribució no coincideix amb la de cap altra de semblant. Ales grogues amb nombroses taques vermelles i negres; marges alars amb formes negres. Es distingeix de Zerynthia polyxena sobretot perquè Zerynthia rumina presenta taques vermelles a les ales anteriors a s1b, s4-7 i a la cel·la.[2]

Eruga[modifica | modifica el codi]

Fins a 53 mm de longitud. Presenta diverses variacions en la coloració. Destaca per les seves línies de protuberàncies de color groc, taronja i vermell, recobertes de pèl. Té diverses franges de punts allargats negres. És poc activa i se sol col·locar al revers de les fulles, on passa més desapercebuda.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix zones rocoses, càlides, seques i herboses, espais oberts i assolellats, marges de llera secs, zones cultivades i prats amb flors. Així, doncs, a Catalunya defuig les zones humides i d'alta muntanya.[4] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia: a Àfrica, Aristolochia longa, Aristolochia fontanesi i Aristolochia rotunda, i a Europa, Aristolochia pistolochia, Aristolochia rotunda, Aristolochia longa i Aristolochia baetica.[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Normalment vola en una generació entre març i maig. Ara bé, en algunes zones del sud d'Espanya i nord d'Àfrica se n'ha detectat una altra entre agost i octubre.[2] Hibernació com a pupa, estat en el qual sovint es pot passar dos o fins i tot tres anys abans d'emergir com a adult.

Comportament[modifica | modifica el codi]

L'eruga emmagatzema les substàncies tòxiques, alcaloides, que provenen de la planta nutrícia, cosa útil com a defensa de l'individu també en fase adulta. Els ous es ponen a les fulles individualment o en petits grups.[2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. García-Barros, E.; Munguira, M.L.. Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) (en castellà). Monografías SEA, volum 11, 2004. 
  4. «Zerynthia rumina, un esclat de color entre les brolles i els erms» (en català). Butlletí Cynthia nº5. CBMS, 2005. [Consulta: 1 gener 2012].
  • Gil-T., F., 2008: The form canteneri Staudinger of Zerynthia rumina L., an interesting case of sex-linked inheritance: a study of its occurrence in captive-bred specimens and notes about other forms and aberrations (Lepidoptera: Papilionidae). ISSN 0171-0079 | Atalanta 39 (1/4): 337-342, 421. Full article: [1].