Armènia zacàrida
Զաքարյան Հայաստան (hy)  | |||||
| Tipus | estat històric | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Població humana | |||||
| Religió | Església Apostòlica Armènia i Església Ortodoxa de Geòrgia | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1201 | ||||
| Dissolució | 1360 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | principat | ||||
L'Armènia zacàrida (armeni: Զաքարյան Հայաստան, Zakarian Haiastan) o principat zacàrida (armeni: Զաքարյան իշխանապետություն, Zakarian ixkhanapetutiun) és el conjunt de territoris armenis concedits en feu per la reina Tamara de Geòrgia a la nissaga dels zacàrides el 1201. Quan Aní fou conquerida pels mongols el 1236, passaren del senyoratge georgià al mongol. A partir d'aleshores, els zacàrides es mantingueren en el poder sense pena ni glòria fins a la dècada del 1330, quan Armènia es convertí en l'escenari de pugnes entre clans mongols, i desapareixen de les fonts cap al 1360.
En el sentit estricte, el període zacàrida va des del principi del segle xiii fins al 1260.[1] Fou un temps de relativa estabilitat i prosperitat per a les ciutats armènies durant el qual es fundaren diversos monestirs i es produí un autèntic renaixement. L'ensulsiada del principat sumí Armènia en un nou episodi fosc de la seva història.
Història
[modifica]Orígens
[modifica]A partir de la segona meitat del segle x, els regnes bagràtides i arzerunis de la Gran Armènia anaren caient sota el domini de l'Imperi Romà d'Orient.
Referències
[modifica]- ↑ Chahin, 1987, p. 235.
Bibliografia
[modifica]- Chahin, M. The Kingdom of Armenia: A History (en anglès). 2a edició. Routledge, 2001. ISBN 978-0-7007-1452-0.