Armadura de plaques d'acer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Armadura medieval al complet.

Una armadura de plaques, també dita armadura completa, arnès o armadura blanca és una armadura completa, que va començar a utilitzar-se en la baixa edat mitjana davant els avenços en matèria de projectils. L'armadura de plaques estava construïda de diverses peces d'acer o ferro lligades amb corretges i reblons, i de vegades s'usava en totalitat amb una cota de malles, col·locant-s'hi damunt.

Ús[modifica]

Si bé l'armadura de plaques és d'aparició usual en els films èpics medievals, i és gairebé la imatge de la vestimenta del cavaller medieval, té una aparició relativament tardana, car sols a la fi de la baixa edat mitjana i primeria del Renaixement va començar a popularitzar-se entre la noblesa, essent abans utilitzada sobretot la loriga o cota de malles.

Aquesta peça, que consta de variades peces mòbils, si bé resulta molt pesant, no restringeix gaire el moviment, puix que el pes està molt bé repartit en tot el cos, i la quantitat de peces mòbils i articulacions permetia una gran quantitat de moviments. L'arnès complet es podia portar per damunt d'una cota de malles o bé d'unes gamberes, per a protecció addicional, i com que era rígida protegia més bé que les armadures flexibles contra els cops contundents, per tal com l'energia cinètica del cop es repartia per tota la placa, en lloc de concentrar-se en un punt.

Així mateix, la forma blegada de les peces ajudava a desviar els cops, podent fer-hi retrucar fletxes, viratons de ballesta o fins i tot bales d'arcabús. De fet, es va popularitzar com una armadura antibales abans del perfeccionament d'aquests projectils. El seu ús estava especialment restringit pels seus costos, puix que havien de fer-se a mida, i amb la quantitat de peces que calia demanava molt temps i esforç de confeccionar-les. Tan sols els cavallers i senyors feudals tenien prou diners per a ontenir una armadura de plaques completa.

Parts de l'armadura[modifica]

Una armadura completa té nombroses peces articulades, havent arribat a reunir-se fins a 250 en un sol combatent amb el pes aproximatiu de 25 a 30 kg, però les més comunes i importants es redueixen a cap a 25, distribuïdes en els quatre grups de cap, tronc i extremitats superiors i inferiors. (Vegeu l'obra de Martí de Riquer. Làmina a la dreta de la pàg. 112.]).[1]

Català Castellà Francès
espatllàs hombrera épaulière
guardabraç guardabrazo garde-bras
colzera o guarda de colze codal cubitière
amantbraç avambrazo avant-bras
manyopa manopla gantelet
plates o cuirasses platas, corazas plates, cuirasses
peto peto, plastrón plastron
dorsal espaldar dossière
pancera pancera pansière
faldatge o llagosta faldaje, sobrebarriga braconnière
escarsella, escarselló, flancal, flancalet escarcela, escarcelón tassetes
cuixot, cuixera, guardacuixot quijote cuissard, cuissot
cop, copa, genollera rodillera genouillière
greva, gambera, canyera greba, canillera grève, jambière
sabata de ferro o de peça, sabató escarpe soleret
gossets, sagnies (a braç i cama gocetes goussets
falda de malles, faldó falda de malla ?

Arnès de cama e de cuixa : peces de l'armadura que protegien la cama i la cuixa.

Per a resguard del cap servien:

  • l'elm, capell de ferro, celada, barreta, bacinet (del cap) : i els seus similars protegint la part superior i format per morrió, visera i barbera
  • l'espiga, protector nasal format d'una barreta o espiga de ferro unida a l'elm i que defensa el perfil de la cara
  • el capmall: peça que era part de l'ausberg i era a manera de capulla de malles que cobria el cap del guerrer, i damunt la qual es posava el capell de ferro
  • el morrió : era la part alta del casc, on solia haver-hi la cimera
  • el capell encoixinat : Capell de roba destinat a fer més còmode l'ús del casc.
  • la visera : cobria la cara
  • la ventalla : malla destinada a protegir el mentó i les orelles que deixava la cara al descobert. Es cordava en un lateral del cap.
  • la barbera o bavera : peça de ferro que s'unia a la part inferior de l'elm o capell de ferro i servia per a defensar la boca, la barba i una part de les galtes; cast. babera, barbote.
  • la gola : defensava el coll per davant
  • la gorgera o el gorjal : peça que envoltava i protegia el coll
  • el gorgerí : part inferior del casc amb guarniment de malla que cobreix la gorja i el coll d'un guerrer
  • l'escut del coll (= gola?)
  • la clatellera : defensava el coll per darrere.


Per a defensa del cos s'aplicaven:

  • el gorjal o gorgera gorguera : en la part alta del pit i esquena, arribant a substituir la gola
  • el gorgerí : part inferior del casc amb guarniment de malla que cobreix la gorja i el coll d'un guerrer
  • el pitral, pit(r)era, peto, o plastró : que cobria la resta del pit
  • el perpunt: peça de vestir sense mànigues i confeccionada amb tela gruixuda o cuir i sovint encoixinada per a esmorteir els cops.
  • la sobrevesta : peça de vestir amb els senyals heràldics. Es posava per sobre de l'ausberg.
  • les escarselles o flancals : arribaven una mica més a baix que l'anterior
  • els escarsellones : espècie d'escarselles que es perllongaven amb articulacions fins als genolls
  • el guarda-renes (de 'rens', antigament renyons o ronyons) : per als lloms
  • la pancera : per al ventre, feta de malla
  • la culera : per als glutis, també fabricada de malla

Les extremitats superiors es cobrien amb:

  • les muscleres o espatlleres o espatllars o espatllassos : en l'espatlla
  • els guardabraços o avantbraços o amambraços : en la part superior del braç
  • els aixellerons : en les aixelles
  • les colzeres o guardes de colze : en els colzes
  • els braçals, braçaleres o braceroles : en els avantbraços
  • els crancs?? o francalets?? : en la part oposada del colze
  • les manoples : guants de ferro en els canells i mans
  • els guantellets o guants : en els dits i la mà
  • el musaquí o musaguí : peça de l'armadura, mànega ampla de la cota de malla que arribava fins a l'articulació del braç

Les extremitats inferiors es protegien per:

  • els cuixots, cuixeres o guardacuixots : per a defensa de les cuixes
  • els flancals, faldars o faldons  : a la part inferior de la cuirassa cobrien les cuixes
  • les genolleres : per als genolls
  • les greves, gamberes o canyeres : per a les cames
  • el gonió : gonella de malles
  • les escarpes : sabates ferrades per als peus
  • la tarja o targeta : s'afegia a aquestes peces en les justes i consistia en un escudet que es fixava en la part superior i esquerra del peto i que portava pintat l'emblema i la divisa del cavaller noble.
Armadura de cavall.

Hi hagué també armadura per als cavalls almenys a partir del segle xii, la qual porta el nom de barda. Es va completar al segle xvi i comprèn les següents peces:[2]

  • testera o frontal : per al cap
  • capçana : per a les crineres
  • pitral o pit(r)era : per a la part frontal
  • flanquera : per als costats
  • barda o gropera : per la gropa

Bibliografia[modifica]

  • De Cadenas y Vicent, Vicente (2002). Diccionario heráldico: términos, piezas y figuras usadas en la ciencia del blasón (6ª edición). Hidalguía. p. 36. ISBN 978-84-8985-140-5.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armadura de plaques d'acer