Armalcolita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralArmalcolita
Armalcolite - Wat Lu Mine, Mogok, Myanmar.jpg
Armalcolita de la mina Wat Lu, Mogok (Myanmar)
Fórmula química (Mg,Fe2+)Ti2O5
Epònim Neil Alden Armstrong, Buzz Aldrin, Michael Collins i acrònim
Localitat tipus Base Tranquil·litat (lloc d'allunatge de l'Apollo 11), Mare Tranquillitatis, La Lluna
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CB.15
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CB.15
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.24
Dana 7.7.1.2
Heys 7.9.21
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 9,743Å; b = 10,023Å; c = 3,738Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color gris
Duresa 5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 4,94 g/cm3 (mesurada); 4,64 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial
Pleocroisme visible
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1970-006
Any d'aprovació 1970
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'armalcolita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada així l'any 1970 per A. T. Andersen, T. E. Bunch, Eugene N. Cameron, S. E. Haggery, F. R. Boyd, O. B. James, K. Keil, Marun Prinz, Paul Ramdohr i A. El Goresy, en honor dels astronautes de l'Apollo 11 que van viatjar a la Lluna i van recollir les mostres. El nom és un acrònim derivat dels seus cognoms: Neil Alden ARMstrong (1930), Edwin Eugene ALdrin (1930) i Michael COLlins (1930).

Armalcolita en forma de barril a la secció, trobada al lloc d'allunatge de l'Apollo 17, a La Lluna

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'armalcolita és un òxid de titani, ferro i magnesi, de fórmula química (Mg,Fe2+)Ti2O5. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans subhedrals a anhedrals de fins a 300μ. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Es compara amb la sintètica karrooïta, una espècie no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional.[3] Forma una sèrie de solució sòlida amb la pseudobrookita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'armalcolita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Formada típicament a baixes pressions i altes temperatures, així com en basalts rics en titani i microbretxes de mostres lunars. També es pot formar en roques volcàniques sàliques, en roques ultramàfiques, en lamproïtes, kimberlites, en cràters d'impacte a la Terra, en inclusions en condrites carbonatades; rarament en pegmatites de granit. Sol trobar-se associada a diversos òxids de ferro i titani, així com a altres minerals com: ilmenita, ferro, grafit, flogopita, analcima, diòpsid o rútil. Va ser descoberta l'any 1970 a la Base Tranquil·litat, el lloc d'allunatge de l'Apollo 11) al mar de la Tranquilitat, a La Lluna. Els seus jaciments, actualment, són més nombrosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armalcolita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Armalcolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  2. «Armalcolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].
  3. «Karrooite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].
  4. «Armalcolite-Pseudobrookite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2015].