Armando Cossutta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaArmando Cossutta
Armandocossutta.jpg
 President del Partit de la Refundació Comunista
1991 – 1998
càrrec nou
càrrec suprimit
 President del Partit dels Comunistes Italians
1998 – 2006
càrrec nou
 Membre del Senat d'Itàlia
per Lombardia (1972-1994)
per Emília-Romanya (2006-2008)
Emblem of Italy.svg
1972 – 2008
 Membre de la Cambra dels Diputats
per Scandicci (1994), per Campània (1996),
per Urbino (2001)
Emblem of Italy.svg
1991 – 2008
 Diputat del Parlament Europeu
per Itàlia
Europarl logo.svg
1991 – 2008
Dades biogràfiques
Naixement 2 de setembre de 1926
Milà, Regne d'Itàlia
Mort 14 de desembre de 2015(2015-12-14) (als 89 anys)
Roma, Itàlia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Religió Ateu[1]
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit dels Comunistes Italians
Partit de la Refundació Comunista
Partit Comunista Italià
Modifica dades a Wikidata

Armando Cossutta (Milà, 2 de setembre de 1926 - Roma, 14 de desembre de 2015) fou un polític comunista italià.

Biografia[modifica]

Nascut a Milà, Cossutta es va unir al Partit Comunista Italià (PCI) l'any 1943, i va participar en la Resistència italiana com a partisà. Després de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir un dels principals membres del partit, representant una de les tendències més pro-soviètiques; la seva creença en aquest país com a "estat líder" del comunisme el va portar a criticar Enrico Berlinguer. En els seus darrers anys de vida, tot i que no es va penedir de la decisió presa, va considerar que s'havia equivocat en la seva oposició a Berlinguer.

Contrari a la proposta d'Achille Occhetto de dissoldre el partit l'any 1991, va fundar, juntament amb Sergio Garavini, Nichi Vendola i alguns altres, el Partit de la Refundació Comunista, del qual va esdevenir el president. Quan Fausto Bertinotti, secretari general del partit, va votar en contra d'una moció de confiança al govern de Romano Prodi, l'any 1996, Cossutta s'hi va oposar i va sortir del partit, juntament amb Oliviero Diliberto i altres, per fundar el Partit dels Comunistes Italians.

Després,va ser president d'aquest partit i membre del Parlament italià. També va exercir com a diputat europeu en la cinquena legislatura (1999-2004) després de sortir escollit a les eleccions al Parlament Europeu. Va morir el 14 de desembre de 2015 a Roma, als 89 anys d'edat.[2]

Acusacions post-Guerra Freda[modifica]

L'any 1991, un periodista rus va afirmar, citant documents del Partit Comunista de la Unió Soviètica, que Cossutta va rebre més de 2 milions de dòlars de Rússia, per raons propagandístiques, durant la dècada de 1980.[3][4] Cossutta va negar aquestes afirmacions, però, dient que "mai havia rebut diners de la Unió Soviètica."[4]

L'any 1999, Cossutta va aparèixer en una llista de presumptes espies italians del KGB.[5]

Obres[modifica]

  • I problemi del finanziamento del partito e la campagna per la stampa comunista, Roma, Iter, 1974.
  • Il finanziamento pubblico dei partiti, Roma, Editori Riuniti, 1974.
  • Decentramento e partecipazione. Iniziativa dei comunisti per l'attuazione della legge sui consigli di circoscrizione, amb Marcello Stefanini i Renato Zangheri, Roma, Editori Riuniti, 1977.
  • I comunisti nel governo locale, amb Enrico Berlinguer, Roma, Editori Riuniti, 1978.
  • Il modo nuovo di governare, Roma, Edizioni delle autonomie, 1980.
  • Lo strappo. Usa, Urss, movimento operaio di fronte alla crisi internazionale, Milà, A. Mondadori, 1982.
  • Dissenso e unità. Dibattito político nel PCI dal XVI al XVII congresso, Milà, Teti, 1986.
  • Vecchio e nuovo corso, Milà, Vangelista, 1988.
  • Una storia comunista, con Gianni Montesano, Milán, Rizzoli, 2004. ISBN 88-17-00430-8

Referències[modifica]

  1. Armando Cossutta, Gianni Montesano, Una storia comunista, Rizzoli, 2004, pàg. 40.
  2. «Morto Cossutta, il più filosovietico dei comunisti italiani» (en italià). La Repubblica, 15-12-2015. [Consulta: 28 desembre 2015].
  3. «Il PCUS verso' a Cossutta piu' di un miliardo nell' 86» (en italià). La Repubblica, 12-10-1991.
  4. 4,0 4,1 Comissió parlamentària. «Documento conclusivo; Sull'attività svolta e sui risultati delliinchiesta» (en italià), 2006.
  5. «Italy 'KGB spies' named» (en anglès). BBC News, 12-10-1999.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armando Cossutta Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
càrrec nou
President del Partit de la Refundació Comunista
19911998
Succeït per:
càrrec suprimit
Precedit per:
càrrec nou
President del Partit dels Comunistes Italians
19982006
Succeït per:
Antonino Cuffaro